Ada Vilaró ha pres com a punt de partida de les seves últimes propostes l’experiència personal. Així va ser amb 360 grams, creada a partir de l’experiència d’haver patit un càncer de mama. I ara hi torna amb La memòria del gel, que aquest divendres s’estrena a Girona dins el festival Temporada Alta (Sala La Planeta, 8 vespre).
La primavera passada, la multidisciplinària artista de Prats de Lluçanès va patir un infart. En la recuperació d’aquest sotrac va començar a imaginar una obra que parlés del batec. “De tornar el nostre batec al ritme de la terra, que quan s’altera res no va bé”, en un món dominat per “l’estrès que portem a sobre”. Parteix d’allò més personal per elevar-se a una visió general, i parla del batec de la planta, del gel, del planeta sencer. “És un procés diferent de si ho mirés des de fora, d’alguna forma faig creacions d’autoficció”, explica. Com és habitual en ella, que està sola a l’escenari, utilitza recursos diversos: text, moviment, vídeo… “És una obra molt física.” La dramatúrgia d’Anna Maria Ricart l’ha ajudada a acabar de configurar la peça, “que ha quedat ben entrelligada” i que interpel·la el públic. Ara farà temporada de dues setmanes a la Fundació Joan Brossa i pel març arribarà a L’Atlàntida de Vic.
