La reforma laboral va estirar els límits de les relacions laborals fins a descosir-ne les vores. Els últims dies, hi ha hagut una nova demostració. El Tribunal Constitucional ha avalat una de les modificacions que es va introduir en aquella reforma i ha avalat que es pugui acomiadar un treballador per absències a la feina per motius de salut, fins i tot si aquestes absències estan justificades per professionals sanitaris, el que popularment és coneix com la baixa.
La situació concreta sobre la qual s’ha manifestat el Constitucional és el cas d’una treballadora que va ser acomiadada per causes objectives (el que la reforma laboral va consagrar per justificar pagaments de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats en una mesura que clarament abaratia l’acomiadament). Aquesta treballadora havia faltat a la feina nou jornades en un període de 40 dies. Aquestes absències superen els llindars que la reforma laboral va fixar com a motius d’acomiadament: un 20% de les jornades de treball en un període de dos mesos o del 25%. És una causa d’acomiadament objectiu, amb independència de l’aval mèdic que pugui tenir la incapacitat per treballar en aquestes jornades.
Òbviament, la norma té excepcions. Si la baixa es deu a un accident de treball, si té una durada de més de vint dies, si parteixen de casos de violència de gènere, si es tracta de malalties greus com el càncer o si són situacions derivades d’un embaràs, els treballadors tenen un grau més de protecció.
Aquests són els antecedents concrets, dels quals es pot concloure que el Tribunal Constitucional està avalant un punt polèmic de la reforma laboral. En el xoc d’interessos que suposa la preservació de la productivitat de les empreses o la integritat física dels treballadors, el tribunal pren opció pel primer, en un gir legislatiu clarament economicista. La resolució s’ha aprovat amb vuit adhesions i quatre vots particulars, que donen a entendre que la decisió no només és polèmica en la societat, sinó entre els mateixos juristes.
L’absentisme laboral és, clarament, un motiu de clara distància entre els posicionaments empresarials i els de representació laboral. Fa només unes setmanes, la patronal Foment del Treball havia posat el crit al cel per les taxes d’absentisme, que han arribat a xifres rècord, a Catalunya i també a l’Estat, aquest mateix any si es compten en termes d’hores perdudes. En el primer trimestre de l’any, les absències justificades van comportar una reducció del 5,3% de les hores pactades, i les no justificades l’1,4% més, a Catalunya, segons les dades de Foment.
És una evidència que una part d’aquestes absències comporten despeses importants per a les empreses, sobretot perquè han de cobrir els salaris en els primers dies de baixa laboral. De fet, el cost per a la Seguretat Social de les baixes és de 8.500 milions d’euros, als quals se n’hi ha d’afegir de l’ordre de 7.000 que paguen els empresaris en els primers dies d’absència.
Les organitzacions empresarials, malgrat que carreguen amb força pels perjudicis econòmics que manifesten patir per les incapacitats transitòries, en un intent de derivar tota o part de la despesa a tercers –com les mútues, a canvi que aquestes facin les tasques d’inspecció de la salut dels afectats per la baixa–, admeten que hi ha dos tipus d’absentisme. No cal ser gaire savi per intuir la diferència: no és el mateix l’absentisme justificat per una baixa acreditada per un metge que el que no té cap mena de justificant. Però en el cas que ha jutjat el Constitucional no es fa pas aquesta distinció. Tant si és amb informe mèdic d’incapacitat temporal com si l’absència no té justificació, el treballador pot ser acomiadat amb la indemnització mínima.
Aquesta és una altra de les situacions lesives per als treballadors que es deriva de la reforma laboral que el Partit Popular va aprovar el 2012. El context de forta crisi econòmica i de majoria absoluta del PP en el qual es va redactar i aprovar aquesta reforma té aquests aspectes lesius, perquè va ser una reforma que va desequilibrar cap a una banda, la de l’empresariat, les relacions laborals. El context ha canviat, i també hi ha hagut canvis de govern, però malgrat les promeses, la reforma segueix vigent. Derogar-la, o almenys corregir-ne els aspectes més lesius per recuperar un equilibri entre els legítims interessos empresarials d’obtenir el màxim de beneficis, i la també legítima defensa de drets laborals hauria de ser imperatiu per al govern que surti de les urnes aquest diumenge. Si en surt algun.
