Acabar com el rosari de l’aurora és una expressió que significa que una cosa acaba malament, amb baralles, amb fracàs, etc.
El rosari de l’aurora era una processó en què es recitava i es cantava el rosari pels carrers a primera hora del matí. Tenia lloc en determinades dates assenyalades, sobretot el primer diumenge de maig (‘Roser de Maig’) i la primera setmana d’octubre, entorn del ‘Roser de tot el món’. Aquesta festivitat de nom tan curiós fou creada pel papa Gregori XIII per commemorar la victòria de la flota cristiana enfront dels turcs a la batalla de Lepant el 1571, atribuïda a la intervenció de la Mare de Déu, ja que s’esdevingué el dia 7 d’octubre. A partir d’aquesta data van proliferar arreu les confraries del Roser, les quals van fomentar el costum de resar el rosari de l’aurora.
L’expressió “acabar com el rosari de l’aurora” es va forjar a l’època de la revolució liberal del 1868 a Espanya, coneguda també com la ‘Gloriosa’. Els obrers i la petita burgesia van irrompre a la vida política mentre que l’Església continuava mostrant la seva influència amb el costum de resar el rosari en públic. Així, els primers moviments anticlericals van intentar impedir que es fessin els rosaris de l’aurora i es van originar batalles entre devots i agitadors. D’aquí, doncs, prové la frase popular “S’ha acabat com el rosari de l’aurora”, per indicar que una cosa ha acabat malament, amb baralles, amb fracàs, etc.
