Entrevista a Rodrigo Ruiz baixista i Vicenç B. Usó guitarrista de Salem. Aquest dissabte Salem actua a La Grange de Manlleu a les nou de la nit.
Fa més de dues dècades que esteu en el món de la música.
Rodrigo: Sí, jo com a mínim una dècada, segurament més, però no me’n recordo.
Vicenç: Com a banda portem més de vint anys. No ens cansem.
A més els Salem mai heu marxat dels escenaris, sempre heu estat aquí.
V: Som pesats sí.
Aquest dissabte torneu als escenaris i ho feu amb un concert a La Grange de Manlleu. Què sonarà al concert?
V: Farem una mica de resum de tot el que hem anat fent durant cada any. Tocarem una mica de tot.
R: Tocarem de tot, òbviament els temes nous, els vells, de tot. Tenim preparat una cançó amb fragments de temes anteriors tot en un mateix tema.
V: Tocarem totes les èpoques.
Vosaltres vau començar amb veus masculines i un dia vau canviar-ho per una veu femenina. Quan va ser aquest canvi?
V: Deu fer ja sis o set anys que hi és. Un cop van passar candidats i candidates per la banda se’ns van acabar els recursos i contra voluntat de tots, perquè al principi no érem partidaris que hi hagués una noia al grup un dia vam provar la Lydia i vam decidir que hi encaixava bé i que suplia moltes carències que teníem tots i, per tant, era un bon fitxatge.
No és gaire habitual veure noies amb grups de heavy metal.
R: En els grups més internacionals és més usual.
V: El que costa trobar és noies que siguin prou agressives, sobretot a l’escenari. Gravant és diferent.
I la Lydia compleix aquests requisits?
V: Sí, en directe és agressiva. És el que li fa falta al metall.
La cançó de ‘El telón’ la vau gravar a la Biblioteca Pilarín Bayés tot en directe i a peu dret. Com va anar això?
V: Teníem els temes compostos, vam anar fent de mica en mica i els havíem de gravar. Vam veure que la biblioteca tenia aquesta sala i que era un lloc molt especial per a gravar. Gravar tots en directe era una cosa que no havíem fet mai. Potser el primer disc vam gravar les guitarres junts, però no ho havíem fet mai. Als noranta i als dos mil, sí que era usual fer-ho i penso que té molta màgia gravar així. Vam provar-ho i va anar molt bé. Va venir en David Conill a gravar les imatges.
Vau gravar-ho i ho vau pujar no?
R: Sí, ho vam fer tot de cop.
Sonarà aquest dissabte?
V: Sí, i tot el que és nou que al final són cinc temes
Qui és ‘Miss Pupilas’ va dedicat a algú?
V: Cadascú que s’ho agafi com vulgui.
R: Com moltes de les nostres cançons moltes comencen amb la conya i allò que vas cantant i no saps la lletra en anglès i va sortir ‘Miss Pupilas’ i vam inventar un personatge que se suposa que és la protagonista de la cançó.
Tot va venir a partir d’improvisació?
R: Sí, bàsicament de parides.
Això és el més habitual a l’hora de fer les lletres?
V: Hem fet disc, pel·lícula d’aquí deu o dotze anys farem un llibre on explicarem cada tema a qui va dedicat i tot això, però ha de passar el temps.
Les creacions, però són grupals no?
V: Sí, a l’hora de compondre funcionem com una banda absoluta, com un grup.
Per què vau gravar cinc peces?
R: En teníem algun més, però no estava del tot madurat. Aquests eren els que teníem més clars, teníem clar sobre què volíem parlar. Estaven més madurats musicalment, més treballats i més ben fetes. En volíem fer cinc de ben fetes que no 10 de mal fetes.
A l’hora dels solos us ho repartiu no?
V: Al principi de tot el que fèiem sempre era a tots els temes posar dos solos, sempre. Llavors amb el pas del temps ens ho hem anat repartint una mica perquè si no era solo tot el dia i hi ha temes que els fa en Lluís, temes que jo…
R: La veritat és que anem escurçant els solos perquè amb els anys, tants solos i tantes cançons que al final ells no se’n recorden. I estem allà assajant i arriba el dia del concert i no se’n recorden dels solos.
Costa inventar un solo nou?
V: I recordar-los! Els solos els anys dos mil estaven molt bé i ara es fa pesat ja. És maco un bon solo, però s’ha de fer bé.
R: També el que dèiem ara, si fem solos molt enrevessats aquesta gent no se’n recorda. I dies abans del concert els han de tornar a recordar. Amb aquests temes nous hem mirat de fer solos una mica més repartits i una mica més simples. De vegades menys és més.
La cançó ‘Canción de odio y amor’ és una mica més llarga que les altres.
V: És llarga, però no es fa gens llarga. El tema et porta a fer això. Hi ha temes que quan els estàs tocant penses que hi trauries alguna cosa, en canvi, aquest no es fa gens llarg.
R: Està molt ben trobat.
Heu dit que faríeu hits de totes les èpoques. Això vol dir que escoltarem de tot?
R: Sí, hi ha els millors temes.
Hi ha alguna versió també?
R: Sí, últimament ho hem fet bastant.
V: Durant la pandèmia no podíem quedar per assajar i vam fer això.
R: Teníem una espineta, perquè dèiem que ens agradaria tocar un tema i mai ho fèiem, però amb la pandèmia vam aprofitar i vam dir que, ja que ho fèiem ho adaptàvem a l’espanyol i les gravem bé.
En directe en fareu alguna d’aquestes?
R: Sí, alguna farem.
V: Hi ha molta gent que critica el fet de fer versions, però jo penso que és un bon exercici molt bo per refrescar-se una mica i aprendre coses noves.
R: Sí, perquè sobretot aprens molt com treballa l’altra gent, a l’hora de compondre i d’encaixar les parts. A vegades és curiós.
Com va sorgir la versió dels Rolling Stones ‘Simpathy for the devil’ que heu anomenat ‘Et trencaré la sang’?
V: Sovint col·laborem amb en David Conill, director de vídeo i càmera, i ens va dir que li agradaria molt fer aquest tema, però de la nostra manera i el vam fer. L’any passat havíem fet ja ‘Stand by me’ aquest està una mica més desaparegut perquè el vam fer més suau. Va quedar molt diferent de l’original.
Alguna vegada havíeu fet no algun invent per a Nadal?
R: Sí, ‘Pesadilla antes de Navidad’ però poc.
També vau fer un disc en format DVD on es podia veure als cinemes.
V: Vam fer una pel·lícula. Amb un sopar a algú se’n li va anar la castanya i tothom va dir que sí i ens vam tirar a la piscina i ho vam fer.
R: D’idees boges de vegades en surten projectes bons. Amb la pel·lícula vam fer molta feina. Ens va anar molt bé, va ser molt divertit i ho recordem amb molt afecte.
V: També hem fet coses que han sortit molt malament [riu].
Quines aventures us esperen l’any vinent?
V: Nosaltres no hem canviat mai la manera de treballar. Estem al local, fem temes i anem component sobre la marxa. Tenim la sort que si no gravem a llocs especials gravem al local i estem treballant en temes nous. L’any 2023 ha set un any molt mogut per a nosaltres, quan un any és mogut es compon més del compte i tens el cap treballant amb moltes idees.
Concerts n’hi haurà?
V: Sí, això no ho deixarem de fer mai per molt que estiguem component o gravant.
R: Sí, que és veritat que estem a una altra època de les nostres vides, que treballem a un ritme més lent, no fem tants concerts, però sembla que la intenció és seguir. És important que estiguem sempre units.
L’any que ve feu vint-i-cinc anys, fareu alguna cosa?
R: Ja tenim alguna idea ara.
V: Podríem fer alguna cosa.
