Del mal, aquella ombra que embruta tot el que toca, convé allunyar-se’n, com si es tractés d’una malaltia. D’aquí ve l’expressió ser més dolent que la tinya o ser dolent com la tinya, ja que la tinya és una afecció contagiosa de la pell, causada per fongs, que es caracteritza per la formació de taques cobertes d’escames, de crostes, o per la caiguda dels cabells.
Per als infants, i també per als adults, quan fem una trapelleria, és a dir, una acció de poca consideració, se’ns diu que som endiastrats, entremaliats, trapelles, murris o malxinats. Si som rebels de mena, se’ns pot posar l’etiqueta de rebecs, indòcils o desobedients. Ara, si elevem el grau de dolenteria, podem associar la persona amb el diable; per això no és gens estrany que hi hagi paraules sinònimes de dolent(a) com ara: diabòlic(a), satànic(a), infernal, demoníac(a), mefistofèlic(a) –recordem que Mefistòfil és un dimoni que apareix sovint en obres germàniques, la més famosa de les quals és Faust, de Johann Wolfgang von Goethe. El seu nom pot venir d’una corrupció grega de Mephostophiles (que voldria dir ‘a qui no li agrada la llum’) o bé de les arrels hebraiques mephir i tophel, que juntes significarien ‘el destructor enganyador’.
El pròxim dia continuarem amb més dolents.
