Flagell de les misèries i estrès de la nostra societat més pròxima, Cesc Gay continua amb el seu professional enfrontament jocós dels seus estupends i disciplinats actors, als quals mostra la seva genialitat de direcció i galvanitza amb uns diàlegs que fan olor de masia i de masoveria, de casa rural, de muntanya. Tot i el magnífic guió, no supera a Ficción o Truman.
Si el brillant cineasta dissecciona amb la major concisió els sentiments, Belén Cuesta porta les altres regnes de l’emotiva història. Com Con una pistola en cada mano, la paraula és per fi el ciment que potencia la innocent desfilada de personatges irònics que, com queda dit, brillen sota la seva direcció.
Amb la senzillesa d’un treball divertit de final de curs aconsegueix situacions somrients amb les seves educades falques de maldat. Com un músic de càmera, Javier Cámara rep el premi Forqué, en un quartet compost, a més, per Griselda Siciliani i Alberto San Juan, que formen les dues parelles protagonistes.
La de Cámara i la Sicilianai, units des de tres quinquennis, no recorden el temps que fa anys que ni es toquen ni tan sols acaronen. Conviden a sopar els del pis de dalt per pactar el cessament d’uns sorolls molestos i sospitosos de proporcionar alegria al cos. Al sopar valoren si és més una molèstia que un estímul libidinós i la sobretaula es convertirà en una experiència inoblidable que superarà les expectatives de tots quatre, que necessitaven cadascú a la seva manera, aquesta empenta eròtica.
L’obra és una adaptació de la primera experiència teatral del director Cesc Gay, Els veïns de dalt.
