Simplement bec un got d’aigua.
Aquest acte, aparentment tan simple, com beure un got d’aigua requereix sovint diverses operacions, la majoria inconscients, del nostre sistema nerviós.
Requereix diversos moviments musculars, com la recerca del lloc on són l’aigua i el got, fins als moviments de braços i cames per apropar-nos a l’aigua, abocar-la en un got, que prèviament hem agafat, fins que finalment acostem el got d’aigua als nostres llavis, girem el canell i anem deixant entrar l’aigua en la nostra boca a una velocitat que permeti anar bevent i empassant. Només aquests moviments requereixen una coordinació i destresa perquè el got estigui ple fins a una altura que permeti moure’l sense vessar l’aigua, perquè el got s’acosti a la boca i toqui els llavis, sense xocar i sense que l’aigua es vessi, hem de coordinar i regular el moviment del got per tal que l’aigua entri en la boca i la puguem anar empassant, sense que es vessi pels costats de la boca i sense que l’aigua acabi caient pel coll. La coordinació d’aquests moviments és fruit de l’experiència i d’anar provant i corregint fins que queden “emmagatzemats en la nostra memòria” com a conductes automatitzades, que duem a terme de forma quasi inconscient.
La majoria d’aquests moviments poden ser observats per algú que estigui amb nosaltres i responen al que en programació neurolingüística anomenem conducta externa, però, encara realitzem més operacions a nivell de conducta interna. És possible que abans d’anar a buscar un got d’aigua sentim una sensació de sequedat a la gola que ens indiqui que tenim set, en alguns casos és possible que imaginem un got d’aigua o l’ampolla d’aigua, així com el lloc en el qual es troben, per poder anar a buscar-los. També pot passar que ens diguem a nosaltres mateixos, en forma de diàleg intern, “tinc molta set” o “on és el got que vaig deixar aquí ahir?” o “l’ampolla d’aigua està buida i no sé si queden més ampolles en l’armari, he d’anar a mirar”…
Els conjunts de totes aquestes operacions de les nostres conductes externes i internes en PNL les anomenem estratègies. I entendre les nostres estratègies és fonamental per ensenyar-les a altres persones i corregir-les i millorar-les, si en un moment donat no ens resulten útils per aconseguir els nostres objectius.
Per poder comprendre una estratègia en PNL la dividim en passos, aquests passos normalment es corresponen a imatges que veiem, recordem o creem, a paraules o frases que diem o pensem i moviments imaginats o posats en pràctica per relacionar-nos amb l’entorn i anar a la recerca del que necessitem per aconseguir els nostres objectius.
Quan estem davant d’un repte, un objectiu important en la nostra vida o necessitem una resposta ràpida davant d’una situació d’urgència, és important disposar de bones estratègies. La diferència entre una bona estratègia i una de no útil pot ser simplement el fet de visualitzar la imatge d’haver aconseguit ja el nostre objectiu, tenir automatitzat un diàleg intern creatiu i motivador, i ser capaços de dissenyar una seqüència de passos que puguem portar a la pràctica fàcilment.
La comprensió de la seqüència d’una estratègia és una cosa que es practica en PNL, i no només és útil, sinó també molt interessant per facilitar processos d’aprenentatge i adaptació evolutiva.
