Heu dubtat mai abans de dir que teniu una gran quantitat d’alguna cosa? Podem dir “tinc moltes patates”, que és la manera més senzilla i habitual per referir-nos a una quantitat que considerem gran, però tenim moltes més maneres d’expressar-ho.
La majoria són introduïdes per la preposició “a”, i algunes ens poden semblar barbarismes quan en realitat són construccions genuïnes que hem deixat d’utilitzar. És el cas de “a manta”: “al Consorci tenim aprenents a manta” o “a mans plenes”, “a Osona tenim blat a mans plenes”.
D’altres expressions d’abundància s’han mantingut i són utilitzades habitualment per la majoria de parlants, com per exemple “a dojo” o “a vessar”: “necessitem voluntaris a dojo” o “tenim les classes a vessar”. Cal destacar que cadascuna té matisos diferents: “a vessar” implica que el recipient o l’espai no admeten més quantitat, i “a dojo” es refereix més a un flux de producció o un moviment.
Finalment tenim paraules que sonen arcaiques però que són perfectament útils en els nostres dies, com per exemple “a balquena” o “curull”. La primera, tot i ser popular i gens literària, ha caigut en desús i costa d’escoltar: “a can Puig tenen vi a balquena”. La segona, en canvi, la trobem sovint en textos literaris i sobretot poètics: “les branques eren curulles de flors”.
