Els cels assolellats de la Nord-amèrica dels anys 60 es van encapotar amb el canvi de dècada: l’eufòria hippie es va esvair, l’atur, la inflació i el crim van augmentar i els assassinats de Kennedy i Martin Luther King, el Watergate i la guerra del Vietnam van submergir el país en una sensació col·lectiva de pessimisme. Com quasi sempre en aquestes situacions, l’art va sortir al rescat i va proporcionar a milions de nord-americans una nova fórmula màgica per espantar els mals: capbussar-se en mons de llums calidoscòpics per moure els malucs al ritme insistent d’una música plena d’alegria i sensualitat. Havia arribat l’era disco i cap club de ball va sintetitzar millor l’esperit d’aquell moment que Studio 54, al cor de Manhattan, Nova York.
Studio 54 va ser l’obra mestra de Steve Rubell i Ian Schrager, dos emprenedors que van veure en les discoteques una excel·lent oportunitat de negoci, però van anar més enllà. El que oferien no era un simple local per anar a ballar: era la il·lusió d’una vida ideal. Qualsevol qui passava el capriciós i exclusiu control d’entrada vivia una experiència quasi mística de llibertat, igualtat i fraternitat absolutes a base de ball, música, drogues, sexe, alcohol i una escenografia espectacular, una combinació pensada per fer volar el personal; durant aquelles hores no només s’oblidava el desànim sinó que totes les barreres –racials, sexuals, de classe…– es difuminaven i et podies trobar ballant espatlla amb espatlla amb Liza Minelli, Michael Jackson, Truman Capote, Andy Warhol, Sylvester Stallone o Mick Jagger, éssers absolutament inaccessibles fora d’aquelles portes. Studio 54 oferia un reducte d’harmonia i felicitat enmig d’un món depriment i la seva inspiració va traspassar fronteres i oceans. L’èxit va ser tan inesperat i desbordant que Schrager i Rubell es van veure incapaços de gestionar-lo, i una cadena de decisions equivocades van acabar precipitant el projecte cap al desastre. Només dos anys i nou mesos després de néixer, la discoteca més llegendària que ha existit tancava les portes.
La història de Studio 54 són moltes: és la d’un fenomen de la cultura popular que va tenir impacte global; és la de l’èxit sobtat i mal digerit que acaba portant a l’autodestrucció; és una història de debilitats i assoliments humans amb tots els ingredients: tenacitat, risc, triomf, temptació, fracàs, amistat, càstig, tragèdia i redempció. En definitiva, una gran història que Matt Tyrnauer va explicar el 2018 en un documental superb que podeu veure a Movistar+.
