Avisen en començar la projecció del terror que prové de 1986 en què una nit una jove es perd en la foscor. Salta a l’actualitat i conforma una família feliç, però està advertida que les ombres que sorgeixen de les tenebres procedeixen d’unes excavacions, uns túnels de milers de quilòmetres abandonats que no ho són. Peele roda amb elegància la presència de les figures terrorífiques, amb una invasió original que al director li agrada molt, però que a l’espectador, fins i tot al molt aficionat, li sobren 20 minuts.
Amb el missatge que malgrat Obama el racisme americà no ha decrescut ni un bri, ens mostra les dues cares de la mateixa societat. Amb Déjame salir ja va aconseguir l’Oscar al guió i ara sembla que busca el de fotografia. Terror contemporani, interessant, creatiu, amb humor mil·limètric.
Encara traumatitzada per un succés del passat, fa 30 anys, una família torna amb el seu marit i els seus fills a la llar on va néixer, la costa de Califòrnia, per gaudir d’un idíl·lic cap de setmana de platja amb els amics. Després d’un terrible ensurt, la família torna a la casa on s’allotja, però quan es fa de nit uns misteriosos desconeguts es planten davant la porta. Aviat descobriran que es tracta de versions malèfiques d’ells mateixos, disposats a matar-los, això sí amb música dels Beach Boys, si ells no ho fan abans.
Responsable d’un dels debuts més sonats dels últims temps, Jordan Peele (Déjame salir) es confirma com una de les veus més personals i destacades del cinema de terror amb el seu segon llargmetratge. En aquesta cinta, Peele torna a combinar comèdia i suspens amb un rerefons social per oferir una visió molt poc complaent de la naturalesa humana en un malson surrealista on una família afroamericana serà assetjada per uns espantosos i malvats dobles de si mateixos.
Entre l’oníric i el ral, el film, considerat per la crítica com un clàssic instantani del gènere, compta amb un suggerent apartat visual com a marc d’una història divertida, aterradora, violenta i paranoica en la qual, a través de la dualitat, convida a una reflexió sobre classes o raça i demostra, amb girs obscurs i pertorbadors, que els majors horrors solen procedir de les pròpies persones. Lupita Nyong’o (12 años de esclavitud) firma un impressionant tour de force i lidera un repartiment que completen Winston Duke (Black Panther), Elisabeth Moss (The Old Man and the Gun) i la debutant Shahadi Wright Joseph.
