Hi ha moltes formes d’escoltar i també hi ha moltes maneres de dir les coses. Quan ens renyen o ens diuen quelcom que no ens agrada sentir tenim la tendència a tancar-nos, a oferir resistències o a justificar la nostra postura per molt injustificable que aquesta sigui. Per altra banda, quan volem aportar el nostre punt de vista o donar la nostra opinió podem acabar imposant el nostre mapa sense adonar-nos que la nostra interpretació dels fets pot ser tan vàlida o errònia com qualsevol altra.
Comunicar és un art, escoltar una virtut, i no tothom és conscient de la importància que té aquesta interacció en les nostres vides i en el nostre creixement. Un dels principis de la programació neurolingüística ens recorda que l’èxit de la nostra comunicació depèn de com el nostre interlocutor rep i entén el nostre missatge, no pas de la nostra intenció. Això ens fa responsables del que diem i com ho diem. Cal substituir el “M’entens?” pel “M’explico?”, i assumir que hem de canviar el nostre plantejament si observem que el nostre interlocutor comença a posar cara de pòquer i enfoca una mirada perduda cap a l’infinit.
Quan expliquem un projecte, una idea o un temari és bo acabar amb una ronda de feedback. Aquest acte de donar la paraula als nostres oients és una mostra de respecte cap a ells i ens permetrà retroalimentar-nos d’informació molt valuosa encara que en alguns casos es contradigui amb el que pensem o sentim. Cal escoltar sense interrupcions, sense peròs i prendre nota de tot el que arribi fins al final. En alguns casos és bo pair les opinions dels altres abans d’acabar-les posant a la casella que els hi assignem.
Si els interpel·lats som nosaltres i se’ns atribueix la responsabilitat de donar feedback cal que siguem conscients de la importància que té aquesta oportunitat que acabem de rebre. Pot estar bé començar recapitulant totes les coses favorables que hem escoltat per tal de donar valor al propòsit de la comunicació i afluixar tensions. També ens pot ajudar el fet d’acabar la nostra resposta amb una relació dels aspectes que cal millorar, deixant clar que és simplement el nostre punt de vista i que ha de servir per sumar, no pas per reemplaçar.
La combinació de donar valor a la informació rebuda amb les coses noves que es puguin afegir o corregir facilita que el receptor del feedback estigui obert i no malinterpreti les noves aportacions com una qüestió personal o com una crítica. Aquest fet sol comportar una actitud de reacció-justificació que impedeix agafar noves perspectives i limita negativament la capacitat d’escolta.
Dit això només puc afegir: Què us sembla? Com ho sentiu? Us ressona?
