Sempre que arriben aquestes dates recordo amb nostàlgia quan era un marrec i arribava el dia de fer cagar el Tió. El meu no portava barretina ni tenia el nas vermell però no s’oblidava mai de la coca, els torrons i les llaminadures. Les vacances de Nadal eren realment una celebració contínua: la missa del gall, les pel·lícules d’en Tarzan en blanc i negre, les partides d’Scalextric amb els meus cosins i els nervis de la nit de reis tenien més màgia que el millor espectacle del David Copperfield.
Des de llavors han passat uns quants hiverns i ara m’adono que el Tió s’ha fet client d’Amazon Prime, els patges reials van en 4×4 i els sopars de la nit de cap d’any no tenen res per envejar a un banquet nupcial. No sé si tot aquest dispendi augmenta la màgia d’aquestes dates, ni si la felicitat dels menuts creix proporcionalment amb el pressupost que se’ls hi destina però ben mirat tant se val, qui sóc jo per jutjar el que fa cadascú a casa seva. El que sí que compta és el pòsit que ha quedat de totes les celebracions nadalenques i les experiències viscudes al voltant d’aquestes festes.
“Ara m’adono que el Tió s’ha fet client d’Amazon Prime, els patges reials van en 4×4 i els sopars de la nit de cap d’any no tenen res per envejar a un banquet nupcial.”
Per accedir als moments més emotius i sentits he de pujar a la màquina del temps i retrocedir al primer record d’una mare atrafegada fent el pessebre i un gos que li encantava emportar-se les figuretes amb la boca i engrandir el seu propi tresor particular. Cada matí trobava a faltar un xai o un porquet, era com si a la nit vingués el llop i en fes alguna de les seves. A partir d’aquella feta, els Nadals viscuts podrien compondre una pel·lícula amb episodis ben variats, alguns de dolços, d’altres de més amargs, algun amb neu o fins i tot en recordo un a la platja de les “Teresitas” prenent el sol.
Fa gràcia, però el més curiós és que no pesen tant els tiberis, els obsequis o les xerinoles de cap d’any com la càlida sensació que produeix estar envoltat d’una bona companyia i saber que sigui el que sigui el que s’està celebrant el més important és sentir-se bé al costat de tots aquells que se senten bé.
Bones festes.
