El teatre musical pot integrar tots els estils però li faltava encara la sardana. I Arnau Tordera estava cridat a omplir aquest buit. La seva creació Sardana Superstar, estrenada ara fa un mes i mig a la Fira Mediterrània de Manresa, arriba diumenge a L’Atlàntida precedida per l’èxit i amb totes les entrades de la sala Ramon Montanyà venudes. Qui havia dit que el sardanisme era refractari a les novetats?
Potser la clau és que s’hi ha aproximat amb tota la llibertat creativa, “però amb respecte i admiració per aquest món”, diu Tordera. Després de l’estrena al Teatre Kursaal tot han estat elogis. “Ha estat prou transgressor, però tant el musical com tot el que he fet tocant el sardanisme ha estat rebut amb joia.” Des que Santi Arisa havia provat de sacsejar-ho amb la sardanova han passat prou anys.
El músic i compositor tonenc havia rebut l’encàrrec de la Fira Mediterrània, aprofitant que Manresa és aquest any la Capital de la Sardana. “Podria haver estat un concert o un recital més convencional però em vaig atrevir a fer una cosa que no s’hagués fet, un musical a partir de la sardana i de la cobla.” A principis del segle XX sí que hi havia hagut algun intent d’incorporar la sonoritat de la cobla a un musical, però no havia passat d’això. A Sardana Superstar hi ha eclecticisme, aportacions de diferents procedències, però la sardana és “la raó de tota la trama”. I Tordera ho diu perquè la sardana acaba essent el nucli mateix de l’argument: un cometa està a punt d’impactar contra la Terra i l’única possibilitat de salvar-la és que tothom balli una mateixa dansa, una sardana. L’últim sardanista viu està amagat i quan el localitzen s’ha d’estudiar en què consistia la sardana si volen salvar el món. “La història s’inspira, d’alguna manera, en aquests grans compositors que venien a Catalunya a oferir algun concert, casualment els ensenyaven la sardana i quedaven meravellats. És el que va passar amb Igor Strasvinski, per exemple.” Arnau Tordera hi suma la “fantasia desbocada”, com ell mateix la qualifica.
La complicitat per tirar endavant el projecte la va trobar en primer lloc en Toni Font, un dels millors coneixedors del teatre musical català, que ha codirigit el muntatge. I després en la cobla Cani-Gó!. La formació osonenca és la que posa la part musical de l’obra, mentre que la teatral és a càrrec de Pol Blancafort, Maria Cirici, Mireia Lorente-Picó i Miquel Malirach. La referència de la Cani-Gó! indueix a reflexionar sobre l’estat de la cobla i de la sardana al país. Arnau Tordera creu que hi ha una generació excepcional “que s’ha format a l’acadèmia”, sumada al talent dels compositors joves. I no vol dir que abans fos pitjor: “Els músics tenien un nivell extraordinari, que havien adquirit en un context diferent, als carrers i places”. La representació de Sardana Superstar a Vic no acaba el recorregut del musical. Tot just és al principi: de moment està previst que vagi a Girona el proper mes de febrer i que després faci temporada a Barcelona, “on hem tingut ja propostes de més d’una sala”.
Arnau Tordera reconeix que no havia tingut cap relació especial amb la sardana fins que va decidir que el disc Zel d’Obeses, que va sortir l’any 2013, “s’havia d’obrir amb una sardana”. I va sorgir La Ben Plantada després d’un notable esforç per fer una immersió en el món de la cobla. “N’era un absolut ignorant, i no hi havia gaire literatura per aprendre’n, excepte un manual de Joaquim Serra.” El camí que començava aquí va tenir continuïtat en la col·laboració d’Obeses amb la cobla Berga Jove, en concert i en el disc El ressorgiment de L’Atlàntida (2022). Precisament aquest formació estrena dissabte la peça per a cobla i percussió Taral·lirot, d’Arnau Tordera, al Teatre Municipal de Berga.
