‘L’Àlex del somriure’
Carles Durà
Univers
Amb aquest relat, l’autor va guanyar el Premi Roc Boronat de novel·la. La història de l’Àlex. Des de la infància del nen fins a l’adolescència del jove que amb 18 anys s’ha d’enfrontar a un problema molt greu de salut, enmig de la pandèmia. Les inquietuds que queden en suspens: la fotografia, els concerts, el despertar de la vida. I en el rerefons, també, la relació amb el seu pare.
‘El rellotge verd’
Julià Guillamon
Anagrama Llibres
Un rellotge Benetton By Bulova és l’objecte que fa recular en el temps. Cap als anys 80 en què un noi de família treballadora del Poblenou descobreix la posmodernitat. Som en aquella Barcelona dels anys 80, la preolímpica, en què apareixen els bars nous i un pilot de gent vol ser artista experimental. Una mirada amb un punt divertit a uns anys accelerats.
‘La mort del colom’
Barbara Pym
Les Hores
Barbara Pym (1913-1980) comença a ser reivindicada com una de les grans escriptores angleses oblidades del segle XX. I ara arriba al català, en traducció de Dolors Udina, aquesta història situada als anys 60 en què la Leonora, una dona atractiva de mitjana edat, entra a la botiga d’un antiquari també madur… però hi ha el seu nebot, i és en ell en qui es fixa. Un relat sobre l’amor i l’edat.
‘El jove Gabriel Ferrater’
Ramon Gomis
Empúries
El subtítol d’aquesta obra és molt explícit: La llegenda. I l’autor l’hi ha posat perquè Gabriel Ferrater, com molts grans autors, va contribuir a construir la seva pròpia llegenda. Ramon Gomis ja va escriure la que es considera fins ara la seva biografia més fiable, El Gabriel Ferrater de Reus. Amb noves dades, destria de la seva infantesa i joventut allò real i documentat de l’autoficció.
‘Aquesta cançó, no!’
Maria Salicrú-Maltas
Comanegra
Se n’ha parlat molt, de la censura que va patir la Nova Cançó. Però els seus protagonistes han parlat poc: “Què passa quan, quaranta anys després, truques a la porta de casa dels censors de la Nova Cançó? Passen coses insòlites: passa aquest llibre”, diu en el pròleg Plàcid Garcia-Planas. Una mirada nova que fuig d’allò establert i torna a buscar, com tot bon investigador, les fonts primàries.