Antoni Amblàs i Carme Molina, i Toni Amblàs i Maria Coll, les dues generacions que han comandat l’establiment
  • Compartir

50 anys endolcint fidelitats

8 de novembre de 2024

És la història d’una doble fidelitat: la que ells han mantingut amb l’ofici, elaborant productes de forma artesanal i amb ingredients de màxima qualitat, i la que els ha retornat la clientela durant tots aquests anys. És, també, el doble motiu de satisfacció que avui poden exhibir a la Pastisseria Amblàs, a la plaça dels Màrtirs de Vic, que enguany celebra el 50è aniversari de la mà de la segona generació de la nissaga.

Aquest relat el van començar a endolcir Antoni Amblàs i Carme Molina. Ell ja acumulava 15 anys d’experiència en l’ofici, treballant per a diferents pastisseries; l’última, la de la mítica Xocolateria Arumí. Va ser aquí on es van conèixer amb Carme Molina, que feia de dependenta a Cal Rabadà. Tots dos van tenir clar que, quan es casessin, muntarien negoci propi. Dit i fet. L’1 d’octubre de 1974 van passar per l’altar, i el 25 d’aquell mateix mes obrien la pastisseria. Ho van fer en un local de lloguer al número 1 de la plaça dels Màrtirs. I va ser arribar i moldre. “De seguida vam tenir molta feina”, rememora el matrimoni. Des del primer dia els massinis, els sachers, els tortells de full, la rebosteria o l’assortiment propi del calendari festiu, com les coques per Sant Joan, els tortells de Reis o aquests dies els panellets, van omplir el taulell. Sense oblidar els elaborats amb nata, un dels emblemes de Ca l’Amblàs.

La prova que els anava bé va ser que, al cap de 13 anys, es van traslladar a un nou local de propietat, al número 28 de la mateixa plaça. Passaven de 75 a més de 250 metres quadrats, fet que els va permetre guanyar espai tant de botiga com d’obrador.

Quan el matrimoni es va anar jubilant –primer el pare, després la mare– els va agafar el relleu un dels quatre fills, Toni Amblàs, que ja havia mostrat vocació des de ben petit. De seguida també comptarà amb el suport de la seva parella, Maria Coll. Amblàs va tenir clar que la nova etapa no havia de significar cap “revolució”. De fet, manté “el 80%” dels productes i les fórmules que feia el seu pare, convertit en “el millor mestre”.

A partir del 2015 van fer reformes a la botiga, incorporant l’espai de cafeteria. Amb una premissa inalterable: l’elaboració artesanal. Conscients que mai podran competir en preus amb els productes que ofereixen, per exemple, les grans superfícies, s’aferren als valors de l’ofici: “Sabem que fer-nos-ho tot nosaltres és laboriós, vol moltes hores i assumeixes uns riscos; anem contra corrent, però aquesta és la nostra essència”. I la clientela els avala: “Tenim feina, la gent respon”, agraeixen. Ja hi haurà temps de pensar en el futur –“per a la gent dels oficis i del petit comerç no és fàcil”–. Ara els toca celebrar l’aniversari i agrair el dolç testimoniatge de la generació que els ha precedit.

  • Compartir