L’Alzh. Així és com apareix la malaltia, l’Alzheimer, a les pàgines de Postals presents per a una mare absent (Ed. de L’Albí). És el llibre que el gestor cultural i escriptor Pep Garcia Orri va confegir a partir dels apunts que va fer durant el procés que va afectar la seva mare. L’Alzh com un personatge més que apareix en la família i s’interposa entre tots, invisible però devastadorament eficaç en la seva destrucció.
Són aquests textos els que serveixen de base per al muntatge teatral del mateix títol que el llibre, que l’autor ha creat amb la complicitat del dibuixant folguerolenc Toni Ortiz i de la pianista manresana Elisenda Duocastella. Aquest dissabte arriba al Casino de Vic, quan ja porta més de dos anys de gira per Catalunya. La representació serà a les 8 del vespre a la Sala Modernista.
Tot va començar quan a la mare de Pep Garcia Orri, filla de Vic i establerta a Manresa, li van diagnosticar Alzheimer l’any 2012. El seu fill va començar “a escriure en el mòbil, en temps real, les coses que em passaven estant amb ella”. Va morir l’any 2015, i els escrits van quedar en un racó fins que ell els va recuperar i els va dur a la Fundació Pasqual Maragall. La mateixa Cristina Maragall, filla del president, el va animar a publicar-los. “Escriure, la literatura, serveix com a antídot, perquè és molt dur conviure amb la malaltia”, explica. Al llibre, es va repetint la frase que li deia la seva mare: “No corris, no triguis, fes el que vulguis però no vinguis tard. I si vens tard, vigila”. Cada vegada més difuminada, amb més llacunes. Expressió gràfica de la realitat.
El pas següent va ser portar aquests textos a l’escena i aquí va intervenir Toni Ortiz. En el muntatge, l’autor dona veu a les seves pròpies paraules, i mentrestant ell dibuixa amb sorra. Un material fràgil, esmunyedís, “que em va semblar que podia simbolitzar molt bé el que volíem expressar”. El públic veurà la creació de Toni Ortiz gràcies a una càmera que projectarà les imatges en una pantalla. És una tècnica que ha començat a treballar fa relativament poc, “durant la pandèmia”, i li permet jugar sempre amb la mateixa matèria però en transformació constant: “Es dibuixen, s’esborren i es transformen”. I de fons, sona el piano de cua amb la música creada per la mateixa Elisenda Duocastella. “Té moments durs però també moments poètics que s’equilibren en harmonia i es van enllaçant”, diu l’autor.
Arreu on ha anat Postals presents per a una mare absent les reaccions del públic han estat intenses, sobretot si hi havia entre aquests malalts o els seus familiars. “M’ha agradat molt, però després no me’n recordaré”, li va dir a Garcia Orri una dona després de l’espectacle. “Jo t’ho tornaré a explicar”, va dir l’home que l’acompanyava.