‘Blues Breakers’
Sundazed, 1966
El 22 de juliol passat va morir als 90 anys John Mayall, el pare del blues britànic, un dels grans sense cap mena de dubte, multiinstrumentista i amb una veu amb una vocalització impecable. I descobridor d’una pila de músics, bàsicament guitarristes, que van formar part del seu grup, els Bluebrakers, com Eric Clapton, Peter Green, més tard fundador de Fleetwood Mac, o Mick Taylor, que durant uns quants anys va ser un dels Rolling Stones. O baixistes com el gran Jack Bruce. Aquest Blues Breakers és el seu segon disc i com a estrella invitada hi ha ni més ni menys que Eric Clapton, tal com es destaca a la portada. I al baix, John McVie, que també aniria a parar als Fleetwood Mac. I, per arrodonir-ho, una potent secció de vent. Blues Breakers està considerat el millor àlbum de blues britànic mai gravat. Bona part de les 12 cançons són composicions de figures del blues nord-americà, com Willie Dixon –seu és el tema que obre el disc, “All Your Love”, i possiblement el millor–, a més de Freddie King, Ray Charles o James Bracken, però també n’hi ha unes quantes del mateix John Mayall, que no desentonen gens. I una de composta per Mayall i Clapton, “Double Crossing Time”. La guitarra d’Eric Clapton domina la major part del disc, i també se’l pot escoltar fent la seva primera veu principal en alguna cançó (llavors formava part dels Yardbirds com a guitarrista, però no cantava).
