La revista només està disponible per a subscriptors de el9nou o el +9.
Pots fer-te subscriptor o si ho prefereixes pots comprar aquesta edició per 1,99€
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
Jordi Vilarrodà
Carles Garcia (Tàrrega, 1972) recorda que va assistir a la inauguració del Museu del Ter com a espectador, perquè coneixia un dissenyador que hi havia intervingut. Sense saber que al cap d’uns mesos veuria la convocatòria d’una plaça de director, s’hi presentaria i ho acabaria essent.
Com recorda aquells inicis?
Hi havia molt per fer. Existien dues línies separades, la de patrimoni industrial i la de medi natural, només teníem acabada una part de l’exposició permanant –la de maquinària– i encara ens faltava la part de la societat industrial, la posada en marxa de la turbina, un espai d’exposicions temporals i la definició de les línies d’activitat… S’havia fet una part molt important, la gran feina de concebre el museu, triar un edifici, actuar-hi amb un projecte museològic potent i crear un equip. Si una cosa m’incomodava era el nom, no perquè no em semblés destacable el tema industrial sinó perquè no representava prou bé el que s’havia creat. No ajudava a lligar la maionesa d’un equipament que tenia un mirada multidisciplinar sobre el riu.
I sobre la societat. Calia construir el discurs entorn de la societat manlleuenca de l’època?
Ja hi havia el projecte museogràfic, però crec que després hem anat construint una mirada i un model que van més enllà de la museografia. La dimensió social ha estat molt important.
Hi havia reticències, escepticismes, desconeixement… Manlleu s’havia de fer seu el museu?
Va ser la clau. Es percebien aquestes reticències. Hi havia qui es preguntava si el que Manlleu necessitava era realment un museu. Als inicis, ens vam bolcar cap enfora: el que havíem de fer era parlar amb tothom, implicar les entitats i altres agents, parlar de la història dels diferents col·lectius. Si ens quedàvem aquí a documentar objectes, el museu no tindrà el reconeixement que li feia falta. Que no vol dir que no haguem fet la feina de portes endins, però teníem clar que ens havíem d’exposar de portes enfora i donar resposta –amb les seves eines que son les del patrimoni– a les necessitats socials de la ciutadania. Si no, difícilment ens hauríem consolidat.
El passat industrial era tan recent que la gent no se’l sentia encara com a patrimoni? Com ho han fet per convertir-ho en senyal d’identitat?
Passava, i no només a Manlleu. Els museus hem anat ampliant el cànon, flexibilitzant allò que entenem com a patrimoni. I reconeixent que allò que entenem com a tal, la memòria col·lectiva, no son només les grans obres d’art sinó les històries de la gent. Des del paper de les dones en el tèxtil a la feina dels manyans, la història d’un entitat sardanista i moltes coses més. Els museus hem de treballar per aquesta mirada diferent del patrimoni. I pot voler dir treballar amb patrimonis efímers, que algú veu com molt importants en un moment determinat però que no sabem encara si s’incorporaran a la mirada col·lectiva. Ara, però, celebrar els 50 anys de l’hoquei de Manlleu o recollir la història dels Tonis sí que és important.
I els pisos de Can Garcia, que fa vint anys ningú no hauria considerat patrimoni… i també efímers.
Ens ho preguntàvem en aquella exposició que els vàrem dedicar, si eren patrimoni. I sí que ho son! Per a la gent que hi vivia, ho eren, i nosaltres els estàvem donant reposta. La prova va ser l’èxit de l’exposició. I ara els pisos ja no hi son, però per a tots aquells manlleuencs sí que hi son en la memòria col·lectiva. Quin paper hi tindran d’aquí a cent anys? No ho sabem. Però en el present, aquella exposició va ser, per a molta gent, una forma de reconeixement. Potser no hem arribat a tothom encara, però em sembla que ho hem anat aconseguint. Els processos de coprogramació i cocreació a vegades estan farcits de petits fracassos, perquè son complicats. No son fàcils, però a la llarga son productius, i a nosaltres son els que a la llarga ens han afermat.
Com veu el moment actual del que és, des de fa deu anys, Museu del Ter?
En l’àmbit de la cultura, hi ha cada vegada més necessitats, i no és fàcil. Per a un ajuntament com Manlleu mantenir un equipament d’aquestes característques no és fàcil. Necessitem buscar altres suports. El fet de no ser capital de comarca comporta per a Manlleu una certa dificultat per gestionar projectes que tenen vocació territorial.
El Museu del Ter és a Manlleu però no només de Manlleu…
Formem part de la Xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica, de l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Cataluya, de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals i la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. La dimensió territorial l’hem desplegada en relació amb institucions del nostre entorn, per la vocació de fer de museu de territori, amb generositat. I solem posar l’exemple de Sant Vicenç de Torelló i la colònia de Borgonyà. El model l’hem desenvolupat com a museu de suport territorial, una línia que va crear el Departament de Cultura i que agrupa xx museus catalans. És la cirereta del pastís de la nostra vocació territorial. I és que, inevitablement, el nostre treball es porta fora de Manlleu: si parlem dels ocells, parlem dels ocells del Ter, i si ho fem dels manyans de les fàbriques, ho fem dels de totes les fàbriques del Ter. No podia ser d’altra manera, si no no hauriem tingut sentit.
Heu tret a la llum les dones, amb un paper clau i poc explicat en la història industrial.
Vam començar per la recerca, una recerca intensiva sobre les treballadores del tèxtil al Ter. No estava sistematitzat, aquest coneixement. Vam passar de que fos anecdòtic o fer-ho estructural en l’acció del museu. Se’n parlava molt poc, no estava en el discurs. Ara sí, la majoria de museus treballem en aquesta línia.
Quins objectius us plantegeu ara, després d’aquests vint anys?
Més que objectius, el que tenim son línies de treball ja consolidades. El museu com a pol educatiu, com a equipament territorial, el treball multidisciplinar… I el mon digital. No només des del punt de vista de la comunicació i la creació d’audiències digitals, sinó com a repositori, un espai on explicar històries, que és el que fem els museus al capdavall. Per exemple, les nostres publicacions digitals ja estan concebudes com a tals, i ens permeten millorar la nostra part de divulgació científica: ara tenim prop de 40 publicacions en línia. I si anem més enllà, museogràficament tenim el repte de dignificar la part de ciències naturals. Creiem que ara hi ha un desequilibri amb la part de patrimoni industrial. Hi ha museus que s’expliquen pel que hi ha a dintre, que per si sol ja justifica la seva existència. El Museu del Ter s’explica pel que hi ha de la porta cap enfora: les colònies, els canals, la fauna i la flora fluvial… Està bé que el museu sigui un edifici, però sobretot és una institució que s’expressa també amb altres eines. I ho fa per parlar de coses molt variades. I un altre repte seria el d’integrar millor el museu en la ciutat, ja que no deixem d’estar en un lloc una mica perifèric de Manlleu. Hi ha idees en aquest sentit.
EL 9 NOU
L’edició amb més participants de les vuit que s’han celebrat fins ara del Concurs de Narrativa Curta de la llibreria La Gralla i EL 9 NOU ha culminat amb una destacada presència d’autors del Vallès Oriental entre els premiats i seleccionats. El jurat del premi, que es va reunir dimarts a Vic, va determinar que la narració Roig cirera, roig intens, signada per Arnau Queralt-Bassa, de Santa Eulàlia de Ronçana, era la millor entre les 92 que s’havien presentat a la convocatòria. Una xifra mai no assolida fins ara, ni tan sols l’any 2020 en què el confinament obligat de la pandèmia va permetre que moltes persones poguessin dedicar més temps a la creació literària.
El jurat va destacar de l’obra premiada l’emotivitat d’una història que “juga amb les emocions i és molt sensorial, a vegades visual”, a més de l’originalitat i “les descripcions acurades amb riquesa de vocabulari”. Arnau Queralt-Bassa és conegut per la seva professió d’ambientòleg i actualment és director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). En segon lloc va quedar Joan Cors, de Parets del Vallès, amb La sogra, un relat carregat d’ironia amb tocs de novel·la negra. I en tercer lloc, Joan Ramon Bartés, de Gurb, amb Presoner, una trama de tall clàssic amb final sorprenent. Els tres guanyadors s’emporten premis de 500, 300 i 200 euros, respectivament. L’acte de lliurament tindrà lloc la setmana vinent a la llibreria La Gralla de Granollers, coorganitzadora del concurs.
A més dels tres premiats, el jurat va seleccionar els altres set relats que va considerar millors. El conjunt de 10 narracions es publicaran durant l’estiu a les edicions d’EL 9 NOU d’Osona-Ripollès-Lluçanès i del Vallès Oriental, amb dibuixos de la il·lustradora Maria Peix. Aquests pertanyen a Dolors Puig, de Bigues i Riells; Cristina Orí i Pau Danés, de Granollers; Núria Martínez, de Sant Esteve de Palautordera; Mar Serran, de Vilanova del Vallès; Pau Carreño, de Llinars del Vallès, i Clara Martínez, de Marata. El jurat estava format pels llibreters Eva Portell, de La Gralla de Granollers, i Toni Ferron, de Foster & Wallace de Vic, la filòloga i professora Carme Brugarola i l’antropòleg Antoni Llagostera, tots dos de Ripoll.
Les colles del Gas i el Vi es disputen la victòria en el concurs que es recupera després de 25 anys
Pol Purgimon
Bigues celebra la seva festa major fins aquest diumenge 30 de juny amb la gran novetat del retorn del concurs de colles. Feia 25 anys que el poble no disputava una competició com aquesta.
La iniciativa ha sorgit d’un grup de joves que han rebut el suport de l’Ajuntament i han creat les faccions del Vi i el Gas, en un joc de paraules amb el nom del poble. Els noms són diferents de l’última vegada, quan hi havia les colles dels Pelacanyes, els Birivets i els Torracollons.
El seu objectiu és fomentar la participació ciutadana des de la festa major i recuperar l’orgull de ser de Bigues. “Som un grup de joves d’entre 20 i 23 anys, que venim sobretot dels mons del futbol i l’hoquei. Sabíem que hi havia hagut colles de festa major anys enrere, però nosaltres no les havíem viscut. Ens va semblar divertit poder recuperar el concurs amb l’objectiu d’ajuntar-hi gent de totes les edats”, explica el cap de colla del Vi, Cesc Maspons.
Segons el seu relat, l’activitat de la festa major, sobretot per la gent jove, quedava molt arraconada a la nit. “Vèiem que no hi havia gaires activitats durant el dia. Teníem la necessitat de fer més poble i que la gent sortís al carrer per la festa major”, explica el cap de colla del Gas, Nöel Oliana.
Tal com explica, a la gent de Bigues sovint li costa fer més poble perquè viu apartada en urbanitzacions, i per això tenien ganes de fomentar la cohesió a través de la participació ciutadana.
Tant des de la comissió de colles com des de l’Ajuntament, insisteixen que el concurs d’aquest any és una “prova pilot”. Hi ha poques activitats de colles, però ja estan tenint més èxit del que es pensaven. Uns quants dies abans de l’inici de la festa ja hi havia unes 400 persones que s’han apuntat als formularis que hi ha allotjats a les xarxes socials de les colles i al web del consistori: 200 per colla.
El poble anava ple, i qui més qui menys ja buscava afinitat a les colles, sigui per amics o familiars, el color dels mocadors o el concepte del Vi o el Gas.
Els veïns poden disputar les proves del concurs sempre que duguin posat els mocadors grana –pel Vi– i mostassa, pel Gas. Per organitzar-les, la comissió s’ha inspirat en concursos de festa major d’altres municipis.
Durant els dies de festa major, puntuen pel concurs la Captació de sang, el Joc de pistes, la Sardana, el Trempa Vi-Gas i es preveu que sigui especialment decisiva la Gran batalla. És la prova que puntuarà més: es farà el penúltim dia de festa major. El veredicte es donarà el diumenge a partir de les 8 del vespre a la plaça Miquel Bosch.
La regidora de Cultura, Mayte Escobar, veu molt positiu el retorn de les colles. “Havíem perdut una mica aquesta part més participativa. L’última vegada que vam fer-ne, no va arrelar. Ara teníem ganes de donar un tomb a la festa major”, diu.
L’inici de la primera edició de la competició ha superat totes les expectatives només començar amb unes 900 persones apuntades entre tots dos bàndols, segons l’organització. La valoració que en fan des de l’Ajuntament és “molt positiva”, segons explicava Mayte Escobar aquest dijous.“Morim d’èxit. Aviat s’acabaran els mocadors. Hem tingut molta participació a totes les proves que hem fet”.
Fins llavors, s’havien disputat les proves de la Milla, la Captació de Sang i la gimcana infantil del Joc de Pistes. La Milla la va guanyar la colla del Gas i la Captació de Sang, el Vi. La competició ha arrelat de tal manera que aquests dies el poble en va ple i ja hi ha veïns que apunten coses a millorar de cara a la propera edició.
“A més, ens hem adonat que activitats que ja es feien, com la Milla, han duplicat la participació aquest any segurament per la participació de les colles”, admet Esobar. La Captació de Sang també va fer rècord al poble, molt possiblement impulsada per la competitivitat entre les colles del Vi i del Gas.
Dimecres a la tarda va tenir lloc la gimcana infantil del Joc de Pistes, amb un canvi d’emplaçament d’última hora. La prova, que es va fer en diversos espais del poble, havia de començar al parc de Can Badell, però les destrosses que hi va haver durant la revetlla de Sant Joan van fer ubicar l’inici de la gimcana davant del pavelló municipal. El Joc de Pistes va comptar amb diverses proves, com ara una activitat d’apilar peces de fusta o el joc de les cadires.
Al vespre, la festa major es va centralitzar a la plaça de Miquel Bosch, on s’hi va viure el pregó. L’acte protocolari d’inici de la festa va omplir l’espai de gom a gom amb l’actuació de la companyia de teatre Fem BiR. S’hi va presentar l’espectacle Tresines Show –inspirat en la mítica sèrie de TV3–, però amb contingut, també amb mirada crítica, vinculat a Bigues i la política municipal.
Els personatges de les Teresines van aparèixer per primera vegada, i de manera puntual, al pregó de la festa major de l’any passat. Van tenir tant èxit, que aquest any van fer-lo tot sencer.
La festa major va seguir dijous amb més activitats i la prova participativa de la Sardana i aquest divendres hi ha el gruix d’activitats: algunes d’esportives, de foc i de nit.
L’activitat de concerts es concentrarà dissabte a la plaça Miquel Bosch i també s’obrirà un escenari al camí de Can Badell dedicat als joves.
EL 9 NOU
Dissabte, 29 de juny
21.00
Plaça de la Catedral
Tret de sortida icònic de la festa major, quan les tres colles, que hauran iniciat els seus recorreguts a 2/4 de 7, conflueixen en aquest punt.
Diumenge, 30 de juny
19.00
Carrer de la Ciutat
Les comparses infantils reproduiran un any més el seguici solemne a escala, amb ballada final a la plaça de la Catedral.
Dijous 4 de juliol
20.30
Plaça de la Catedral
El pregó anirà a càrrec del músic Jofre Bardolet. Tot seguit, tradicional concert de la Banda de l’Escola de Música, en el seu 180è aniversari.
Dijous 4 de juliol
22.30
Plaça Major
L’autoproclamada “la pitjor banda de versions de la història” protagonitzarà el concert més popular la nit de la vigília.
Divendres 5 de juliol
10.15
Carrer de la Ciutat
La solemne rua sortirà des de la Casa de la Ciutat i avançarà pel carrer Sant Miquel. Després de l’ofici hi haurà els balls a la plaça de la Catedral.
Dissabte 6 de juliol
19.OO
Zona esportiva
La proposta de la Festa Major Jove arriba a la 10a edició amb canvi de recorregut i algunes sorpreses anunciades.
Diumenge 7 de juliol
11.30
Plaça Major
Els Sagals d’Osona tornaran a ser els amfitrions, enguany acompanyats per Marrecs de Salt, Castellers de Sant Cugat i Capgrossos de Mataró.
Diumenge 7 de juliol
19.30
Plaça Major
Singular triangular de futbol amb regles pròpies, que enfronta les tres colles de la festa major. Només quedaran el castell de focs i la Contracrida.
EL 9 NOU
Seran només un centenar de persones i en un escenari únic les que gaudiran durant quatre divendres del festival (P)Ausa, que en Peyu organitza al mateix lloc on viu i on pasturen les cabres del seu ramat, al terme de Muntanyola. Els Catarres obriran el cartell d’un esdeveniment nou –també pel seu concepte– que s’allargarà des d’aquest divendres fins al darrer del mes de juliol. Cada vetllada inclourà, a més de la proposta musical, una altra d’arts escèniques, que en la primera sessió serà de clown i amb Guillem Albà.
El (P)Ausa vol ser “un altre tipus de festival”, diu en Peyu. Convidarà el públic a viure “un altre tipus d’experiència” que se situaria als antípodes de l’esdeveniment grandiós “en un descampat qualsevol”. Cada jornada tindrà el mateix ritual, amb en Peyu com a mestre de cerimònies. Seguidament hi haurà una demostració de pastoreig a càrrec de la Mireia, que habitualment s’ocupa del ramat de cabres. Els assistents podran sopar amb productes osonencs amb taules disposades dins del bosc, just abans de passar a l’espai d’escenari, amb grades de fusta. Aquí tindrà lloc a partir de 2/4 d’11 l’espectacle.
“En tota la filosofia del festival intentem ser coherents, i atraure la gent cap al sector primari”, explica en Peyu, que s’ha distingit per la promoció dels productes de quilòmetre zero i, aquest hivern, per portar els espectadors de L’il·lusionista a l’Auditori-Teatre de Calldetenes en lloc de fer temporada a Barcelona. Aquesta setmana ja s’havien exhaurit les entrades per a dues de les cinc sessions.
El proper concert tindrà lloc divendres vinent amb Obeses, en plena presentació del seu nou treball Sístole, del qual tot just hauran fet el primer concert. En aquest cas, els acompanyarà en Peyu en la proposta teatral. El dia 12 de juliol arribarà al festival de Muntanyola Quimi Portet, celebrant enguany els 25 anys d’inici de la seva trajectòria en solitari, i amb el mag Sanyes. El següent divendres hi serà Marina Rossell amb la dansa de Laura Marsal, i el (P)Ausa es tancarà el 26 de juliol amb Albert Pla.
EL 9 NOU
L’actuació de Ginestà, un dels noms més rellevants del panorama del pop d’autor en català actual, obre aquest divendres la segona edició d’A Cel Obert, el festival de les Masies de Voltregà. L’èxit de la primera experiència, l’any passat als jardins del Despujol, ha empès l’Ajuntament a organitzar-ne una segona edició amb més actuacions i més dies. “Un festival que va creixent en la seva mateixa mesura de petit format, sense voler ser de grans dimensions”, explica Laia Gurt, tècnica de Desenvolupament Econòmic i Turisme de l’Ajuntament.
A Cel Obert concentra tres de les quatre actuacions aquest cap de setmana. Els germans Júlia i Pau Serrasolsas estan en plena gira de presentació del seu quart i darrer disc, Vida meva (Halley Records, 2024), amb aires més festius que el seu anterior Suposo que l’amor és això. Un disc al qual s’ha afegit un èxit, el tema Vida meva, que apunta a cançó de l’estiu. En la programació del festival, prendrà el relleu dissabte Marc Parrot, en l’any del seu trentè aniversari de trajectòria personal. El disc Turisme per la memòria. Vol. 1 (U98, 2024), que circula des del passat mes de febrer, va posar en solfa aquesta memòria reinventant temes amb l’ajut de talents diversos, des de Roger Mas fins a Santi Balmes passant per Quimi Portet. El cap de setmana de concerts al Despujol el tancarà diumenge Sau30, just quan Pep Sala està preparant la posada en marxa de la Fundació Sau a les Masies de Voltregà.
El festival tindrà un epíleg de luxe el dia 19 de juliol amb l’actuació de Joana Serrat, la primera que farà a Osona des de la sortida del seu nou disc, Big Wave. “Un concert que ens fa especial il·lusió per ser l’estrena d’algú de casa”, diu Gurg. L’oferta del festival es completa aquest dissabte a la tarda amb un drink-draw, trobada en què es barreja l’art i la possibilitat de prendre una copa, conduïda per Mar Colomer, professora de l’Escola Municipal de Pintura i Ceràmica Joan Jutglar. Els concerts començaran tots a les 10 del vespre, excepte el d’aquest diumenge que és a les 6 de la tarda, i hi ha la possibilitat d’adquirir un abonament per a les quatre actuacions.
EL 9 NOU
El Festival Musik N Viu celebrarà una nova edició aquest cap de setmana al Parc Firal de Granollers. La nit d’aquest divendres està organitzada per One Drop i tindrà com a caps de cartells Prince Fatty, JonnyGo Figure i Legal Shot, un ‘sound system’ francès. El cartell es completarà amb altres noms comPayoh Soulrebel, Raggattack , HighPaw, Sagittarius Hi-Fi i Rebelmadiak. D’altra banda, Diables de Granollers ha preparat la nit de dissabte amb Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic com a cap de cartell. A més, actuaran Sotabosc, Sicuta i DJ Tropical Blues.
Musik N Viu. Prince Fatty i altres, divendres 18 de juny, 21.00. Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic i altres, dissabte 29 de juny, 21h. Parc Firal de Granolllers.
El 13é Cicle de Jazz de l’Ametlla es tanca aquest dissabte a les 8 del vespre a, a Can Plantada, amb el concert de Pau Figueres, amb totes les entrades esgotades des de fa dies. De fet, en quatre dels cinc concerts del cicle han exhaurit les entrades. Pau Figueres, guitarra flamenca i sintetitzador, presentarà ‘Latido’ acompanyat d’Arnau Figueres, percussió, i Ismael Alzina, baix elèctric. Aquest esperat nou treball discogràfic es conforma de les peces que el guitarrista i compositor ha anat confeccionant pacientment durant els últims cinc anys. Són unes obres cuinades totes elles a foc lent.
‘Latido’. Pau Figueres, Arnau Figueres i Ismael Alzina. 13è Cicle de Jazz de l’Ametlla. Can Plantada. Dissabte 29 de juny, 20h.
Veus Cor Infantil Amics de la Unió oferirà dos concerts aquest cap de setmana a la comarca emmarcats en un intercanvi amb l’Hamburg Children’s Choir Cantemus, una altra formació de veus blanques amb qui ja havia col·laborat en el passat. El primer concert serà aquest divendres a les 8 del vespre al Teatre Auditori de Bellavista, i el segon, dissabte a les 7 de la tarda a la Sala Tarafa de Granollers.
Hamburg Children’s Choir Cantemus i Veus Cor Infantil Amics de la Unió. Cenrte Cultural de Bellavista, divendres 18 de juny, 20h. Sala Tarafa de Granollers, dissabte 29 de juny, 19h.
El cor Gospel Project, de Granollers, dirigit per Moisès Sala, celebrarà el final de la temporada amb un concert aquest divendres a les 9 del vespre a l’esplanada del costat de la parròquia de Sant Esteve. Els beneficis del concert aniran destinats a Càritas Sant Esteve. La formació coral oferirà unes quantes sorpreses per celebrar l’inici de l’estiu.
Gospel Project. Pati de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Divendres 28 de juy, 21h.
Jordi Sunyer
OANA SERRAT
‘Big Wave’
L’últim disc d’estudi de Sopa de Cabra és La gran onada i el penúltim Cercles, on curiosament hi col·laborava Joana Serrat. I part de la temàtica que presidia aquelles cançons apareix també a la Big Wave (Gran Onada) de Serrat: Desesperança, dolor, trencaments… Pel que fa a so, però, Serrat està a una altra divisió. Quan molts artistes de l’Estat hi van ella ja en torna. Big Wave és un dels millors discos que s’editaran a Europa aquest 2024 i consolida la vigatana com un dels pocs artistes amb segell propi allunyat del mainstream. Per molts anys!
MOCS & CUCS
‘Cremem los putos bancs’
Mocs & Cucs és una banda de metal en català de les terres de Ponent. Els seus dos líders, Jordi Castells (guitarra i veus) i Guillem Tugues (baix i veu), fa anys que li fotien amb la històrica banda Plowshare i fa un temps van decidir impulsar un projecte paral·lel amb el sentit de l’humor ben esmolat i amb el nom de Milford Sons & Gunther Cucs. Poc després van debutar amb Cadàvers en avançat estat de putrefacció i ara, amb encara menys pèls a la llengua (i el nom retallat), hi tornen amb el segon llarga durada, Cremem los putos bancs.
GORAN LEVI
‘Guide Tones’
Goran Levi és un guitarrista búlgar que viu a l’illa de Mallorca des que tenia 4 anys. Allà s’ha forjat com a músic sobretot de l’àmbit del jazz i ara presenta un àlbum amb sis composicions pròpies originals dedicades a les amistats, els mentors i els referents que l’han inspirat al llarg de tota la seva trajectòria. El disc és eclèctic i mescla temes acústics, propers i íntims (Waltz for tomeu / fisherman’s tale) amb d’altres d’energètics i explosius en format elèctric com Song for marius o Que se yo. Interessant.
Jaume Espuny
‘Nightflight to Venus’ BMG International, 1978
A finals dels anys setanta, la música disco feia furor entre el públic, tot i que als crítics no els acabava d’agradar. I els reis de la discoteca eren segurament Boney M., un grup format per tres noies i un noi, tots negres, sorgits a mitjans d’aquella dècada a Alemanya. Aquest Nightflight to Venus, el seu tercer disc, va ser el que els va col·locar al cim de l’èxit, sobretot a Europa, per la senzilla raó que aquí hi havia dues cançons irresistibles que els joves de l’època es van fer un tip de ballar: “Rasputin” i “Rivers of Babylon. Les dues cançons van sonar a les ràdios sense parar. També es van fer molt famoses “Painter Man”, amb uns riffs de guitarra força sorprenents, i “Never Change Lovers in the Middle of the Night”. Veure’ls cantar per la tele era divertit, això sí, els instruments eren pregravats. De fet, hi havia una mica de trampa: l’ànima del grup era el productor alemany Frank Farian, que es va fer ric amb l’invent, que componia la gran majoria de les cançons i que, a més, als discos era el que cantava en comptes del cantant oficial, Bobby Farrell. Però les harmonies que feien les tres noies, Marcia Barrett, Liz Mitchell, Maizie Williams, eren precioses. El disc, per cert, es tanca amb una versió d’un dels grans èxits de Neil Young, “Heart of Gold”. A principis dels anys noranta, Boney M. va deixar de gravar discos.
Jordi Sunyer
Primer instrument que vas aprendre a tocar. La guitarra quan tenia 8 o 9 anys. El meu tiet me la va regalar per l’aniversari.
Primer grup del qual vas formar part. Mediterrània Band.
Primer disc que et vas comprar? Suposo que Appetite for Destruction, de Guns’n’Roses.
Quants discos tens aproximadament? En tinc una col·lecció força extensa.
Salva’n tres (de discos). Travel with Love, de Justin Hinds; From Paris with Love, de Skatalites, i Som riu, de Txarango, pels records que em porta.
Un concert (com a públic) per recordar. Kabaka Pyramid al Rototom de Benicàssim.
Jordi Vilarrodà
‘L’any de la llagosta’
Terry Hayes
Columna
Alguns diuen que si John le Carré va ser el novel·lista de la Guerra Freda, Terry Hayes ho és de l’era global i digital d’avui. Després de l’èxit de Soc en Pilgrim, torna ara amb L’any de la llagosta. En Kane, el seu protagonista, un espia de la CIA amb llicència per a gairebé tot, ha de buscar un occidental que té informació molt valuosa al territori incert entre l’Iran, l’Afganistan i el Pakistan.
‘Carn d’olla’
Jaume Cabré
Ed. Proa
Quan l’any 1978 un jove Jaume Cabré va debutar amb aquesta novel·la, poc es podia imaginar que s’acabaria convertint en un dels autors més destacats de la narrativa catalana actual. Aquí hi mostrava el seu talent amb un relat coral sobre la Barcelona popular. “El vesper d’una Barcelona popular, bastonejada i espavilada”, diu Adrià Pujol al pròleg d’aquesta merescuda reedició.
‘Salt en el temps’
Kurt Vonnegut
Males Herbes
En la darrera novel·la que va escriure, Kurt Vonnegut imaginava que la humanitat, situada l’any 2001, feia un salt enrere de deu anys en el temps. I estava condemnada a repetir tot el que havia fet en aquella dècada minut a minut, sense poder canviar res, com si tothom portés pilot automàtic. L’editorial catalana més fidel a l’autor completa la publicació de la seva obra en català.
‘Aiguagim’
Marina Sáez
Ed. Finestres
Marina Sáez es va submergir en la vida d’un grup de dones que coincidien practicant l’aiguagim en una piscina de Barcelona. D’aquí n’ha sortit aquesta història explicada en format de còmic. Hi parla de com aquella pràctica pot acabar creant un espai on les participants s’hi senten emancipades, més enllà d’estereotips (el de l’edat, entre d’altres). Una història plena de tendresa.
‘El negoci dels nadons’
Elena Crespi
Raig Verd Ed.
Des que els avenços de la ciència la van fer possible, la gestació subrogada ha estat objecte de debat, amb defensors i detractors. La psicòloga i sexòloga Elena Crespi se situa clarament entre els segons. A partir de la seva recerca, afirma que ha esdevingut una forma d’explotació del cos de la dona, amb implicacions econòmiques, que dona peu a males pràctiques i actuacions mafioses.
Anna Tomàs Mayolas
Escrit al cos
Autora: Jeanette Winterson
Traducció: Bel Olid
Editorial: Edicions del Periscopi
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 205
Si encara no heu llegit mai Jeanette Winterson us la recomano molt i aquest seria un bon llibre per començar. Escrit l’any 1992, ens arriba ara en la nostra llengua de la mà d’Edicions del Periscopi, que ja compta amb altres tres llibres de l’autora, i gràcies, en aquesta ocasió, a la traducció de Bel Olid.
Escrit al cos és una gran història d’amor entre dues persones adultes aparellades. Una reflexió sobre els vincles, sobre els conflictes de valors i de creences relatives a les estructures socials dels afectes.
“Per què és la pèrdua la mesura de l’amor?”, així comença l’explicació que l’amant fa a l’amada durant bona part del llibre. I en la qual com a purs voyeurs hi llegirem la seva vida amorosa, les seves contradiccions, els seus esforços, les seves crisis, els seus anhels, amb les conclusions que sobre el fet d’estimar ha anat construint. I tots els detalls de la seva relació, des de l’inici, la trobada, els dubtes, les certeses…, fins a la separació.
En una segona i breu part, també un monòleg dedicat a l’estimada, l’amant li va descrivint totes les parts del seu cos, ara malalt, amb detallada devoció. Entrellaçant l’explicació fisiològica del cos amb la del desig, la tendresa i el sexe. És un comiat, un dol, la construcció del record a través del propi cos. “Per recordar-te és el meu cos que toco.” És un parèntesi en la novel·la, amb una estructura més original que la resta, en la qual la novel·la queda suspesa, de la mateixa manera que hi queda la vida, quan vivim una experiència dolorosa.
En la part final del llibre, els lectors passem a ser escoltadors actius de les reflexions de l’amant, ja no li explica a la seva estimada, és a nosaltres a qui aboca les seves contradiccions, la desesperació en entendre l’errada i en la recerca de l’amada. “Louise, estrelles als ulls, la meva constel·lació. Et seguia fidelment però vaig abaixar la mirada.”
Us animo a llegir-la, una autora que sempre m’atrapa, la seva manera d’escriure intensa, honesta i agosarada. Pel que explica, per com ho explica, per entendre o recordar les moltes formes de l’amor, la necessitat de comunicació, la de trencar clixés quan aquests ens ofeguen, les trampes que ens podem fer a nosaltres mateixos, o el pes de l’ego en els vincles i les relacions. “Això em sorprèn, que amb el dolor i la destrossa arribi el reconeixement. Va valer la pena. L’amor val la pena.”
EL 9 NOU
[catellera]
Joan Millaret i Valls
El col·lapse de l’adolescència
Els estudis Disney i Pixar reprenen el seu formidable èxit de cinema d’animació ‘Del revés’ (2015, Peter Docter i Ronnin del Carmen) i en fan una divertida seqüela a partir dels elements bàsics de la primera pel·lícula a ‘Del Revés 2’. La continuació ‘Del Revés 2’ és dirigida ara pel debutant Kelsey Mann, amb producció de Mark Nielsen i música d’Andrea Datzma, i es fica de nou dins la ment de Riley quan entra abruptament a l’adolescència. Amb l’arribada a la pubertat, la identitat i el caràcter de Riley es trastoca, fet que provoca que es disparin totes les alarmes i el sistema central del seu cervell entri en col·lapse. Els elements que pilotaven l’etapa infantil de Riley com eren l’alegria, la ira, la tristesa, la por o el fàstic, ara ja no serveixen per a aquesta nova etapa plena de sotragades emocionals.
Ara tot resulta inesperat i descontrolat per part de la nena Riley als tretze anys just quan acaba el període escolar. De cop comença a cridar als seus pares, s’enfada amb les seves amigues de sempre o s’entrega a una desmesurada competitivitat en un campus esportiu de cap de setmana per ser seleccionada en l’equip d’hoquei sobre gel de noies. Entren en joc figures noves i desconegudes fins ara com són l’enveja, la vergonya, l’avorriment i, sobretot, l’ansietat. Aquestes noves veus treballaran sovint de forma atropellada dins del cervell de l’adolescent mentre les velles veus, especialment la joia, intentaran reocupar un lloc en la conflictiva gestació de la personalitat en construcció de Riley.
‘Del revés 2’ no és una excel·lent pel·lícula, però si és una bona, simpàtica i prou enginyosa seqüela que ens fa feliços a tots. El canvi d’edat de la protagonista ens obre a noves sensacions i aventures amb noves situacions i moments inspirats. L’esperit coming-of-age d’aquesta ‘Del revés 2’ està mancat, però, de guspires de genialitat mentre es repeteixen tots els conceptes i recursos de la primera entrega. Especialment, tot el que pertoca al disseny de la sala de control de màquines del cervell, amb aspectes coneguts com l’amuntegament de records i els processos de guardar o llençar píndoles de memòria. Per acabar, cal recordar que hi ha la disponibilitat de la versió doblada en català en bastants cinemes.
Eva Remolina / AMIC
L’herpes labial és una infecció comuna causada pel virus de l’herpes simple (VHS), principalment pel tipus 1 (VHS-1). Aquest virus és altament contagiós i pot romandre latent en el cos durant tota la vida de la persona infectada. Les manifestacions visibles de l’herpes labial són les butllofes doloroses que apareixen al voltant de la boca, conegudes com a “panses”. Aquestes lesions solen ser doloroses i poden causar picor i una sensació de cremor. Després de la seva aparició inicial, el virus pot quedar latent en les cèl·lules nervioses de la pell i reactivar-se en moments de debilitat del sistema immunitari, com ara durant períodes d’estrès, malalties o exposició prolongada al sol.
Com es produeix?
El VHS-1 es transmet principalment a través del contacte directe amb les lesions o les secrecions de la boca d’una persona infectada. Les formes més comunes de transmissió inclouen els petons, el contacte oral-genital i compartir objectes com utensilis, tovalloles o pintes amb una persona que tingui una infecció activa. Un cop el virus entra en el cos, es desplaça cap a les cèl·lules nervioses on pot quedar latent fins que es reactivi.
Els símptomes solen seguir un patró específic:
Picor i formigueig: Els primers signes d’una infecció imminent solen ser picor, formigueig o una sensació de cremor al voltant dels llavis o la boca.
Butllofes: Després d’un o dos dies de picor, apareixen petites butllofes plenes de líquid a la zona afectada. Aquestes butllofes solen agrupar-se.
Úlceres: Les butllofes es rebenten i formen úlceres doloroses que poden treure líquid.
Crosta: Les úlceres s’assequen i formen una crosta groguenca o marró. Aquesta crosta acabarà caient, revelant pell nova.
La zona afectada sol curar-se completament en un període de 7 a 10 dies, sense deixar cicatrius en la majoria dels casos.
Hi ha diversos tractaments disponibles per alleujar els símptomes i accelerar el procés de curació:
Antivirals: Els medicaments antivirals, com l’aciclovir, el famciclovir i el valaciclovir, poden reduir la durada i la gravetat dels brots si es prenen a l’inici dels símptomes.
Cremes i ungüents: L’aplicació de cremes antivirals o anestèsiques pot ajudar a alleujar el dolor i la picor. Alguns ungüents també poden ajudar a prevenir infeccions bacterianes secundàries.
Remeis casolans: Aplicar compreses fredes o calentes a la zona afectada, així com l’ús de bàlsams labials amb protecció solar, pot proporcionar alleujament dels símptomes.
Precaucions: És important evitar tocar les lesions i rentar-se les mans amb freqüència per prevenir la propagació del virus a altres parts del cos o a altres persones.
Per prevenir els brots d’herpes labial, és recomanable:
Evitar el contacte directe amb les lesions d’herpes d’altres persones.
No compartir objectes personals com pintes, tovalloles o estris.
Utilitzar protecció solar als llavis.
Mantenir un sistema immunitari fort mitjançant una alimentació equilibrada, exercici regular i reducció de l’estrès.
TOT Sant Cugrat / AMIC
Si cerques una opció fresca i satisfactòria per al teu primer aliment del dia, considera aquest esmorzar ric en fibra i proteïnes que es fa amb només tres ingredients: quinoa, poma i canyella.
Per preparar aquest porridge de quinoa amb poma i canyella, comença cuinant la quinoa en tres parts d’aigua bullent per cada part de quinoa durant uns 15 minuts, fins que les llavors s’obrin.
Quan la quinoa estigui cuita, simplement barreja 75 grams de quinoa cuita amb 250 ml de llet, una poma Golden pelada i tallada en cubs, essència de vainilla i canyella al gust en un flascó o pot de vidre. Després, refrigera la barreja per almenys dues hores o durant tota la nit perquè els sabors es combinin completament.
Aquest esmorzar no només és abundant en proteïnes d’alta qualitat i fibra, cosa que el fa molt satisfactori, sinó que també proporciona propietats antiinflamatòries i antioxidants, juntament amb una bona dosi de potassi, magnesi i calci per al teu cos.
És una opció d’esmorzar fàcil de cuinar que podeu tenir preparada des del dia anterior per gaudir al matí. A més, pots personalitzar-lo canviant la canyella per altres espècies, la poma per diferents fruites fresques, o la llet per una alternativa vegetal per fer-ho apte per a vegans.
L’esmorzar el moment més important del dia i és l’oportunitat perfecta per carregar el cos amb els nutrients necessaris per afrontar les tasques i reptes del dia.
I és que un esmorzar equilibrat aporta molts beneficis. No només proporciona l’energia inicial que el cos necessita després de la nit de dejú, sinó que també influeix en la concentració, el rendiment cognitiu i el control de pes.
Un esmorzar saludable hauria de combinar una varietat de nutrients, incloent-hi proteïnes, carbohidrats complexos, fibra, greixos saludables, vitamines i minerals.
Més enllà de la seva funció nutricional, l’esmorzar pot ser un moment de calma i plaer, una oportunitat per connectar amb nosaltres mateixos o amb els altres, abans de començar el dia. En definitiva, donar la importància que es mereix a aquesta primera menjada del dia és fonamental per a una vida saludable i plena.
Presidenta: Beth Codina
Director editorial: Agustí Danés
Coordinació i redacció: Carles Fiter
Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic
Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers
