Josep Maria Sert va ser molt atrevit i colorista en la seva primera proposta de decoració per a la catedral de Vic. Colors grocs, blaus i verds suau es barregen amb els ocres tradicionals en les grans pintures que a partir d’aquest divendres es poden veure en el nou Espai Sert que s’ha obert darrere de l’altar. Un lloc on, a més de veure aquestes obres poc conegudes, el visitant hi trobarà l’espectacular maqueta de la catedral feta pel mateix artista i dos audiovisuals que expliquen la que va ser la gran obra de la seva vida. Ell mateix estava convençut d’“haver nascut per posar-la al món”, i així ho havia deixat escrit.
Ocupant la que havia estat antiga sagristia dels canonges, que ha estat objecte d’una profunda rehabilitació, s’ha volgut crear “un espai immersiu perquè puguem entendre més qui era Sert”, explica el vicari general del Bisbat de Vic, Josep Maria Riba. Una idea “que no sorgeix del no-res, sinó que culmina un llarg procés per donar valor a l’obra de Sert a la catedral”, afegeix Dani Font, delegat de Patrimoni del mateix Bisbat. Primer, amb la recuperació de pintures disperses com les que s’havien salvat de l’incendi de l’any 1936 i que havien estat exposades durant uns anys a la capella fonda de la Pietat. Des de fa aproximadament un any, es poden veure exposades també darrere l’altar de la catedral, en el deambulatori. Ara li ha tocat el torn a l’Espai Sert, i el darrer pas serà la restauració de les pintures actuals de la decoració de la catedral. Un procés complex que s’espera que pugui començar a principis de 2025.
“El que va fer Sert aquí és una aventura cultural, artística i històrica que no té paral·lel en la història de l’art”, explica Font. Aventura que començava a principis del segle XX quan l’artista, en els seus inicis, demanava al bisbe Torras i Bages per carta que cedís “una església qualsevol amb les parets nues” per crear-hi unes pintures murals. I el bisbe li responia que aquesta església seria ni més ni menys que la catedral. Les pintures que ara es poden veure són d’aquesta època, datades l’any 1907 i realitzades com a mostra del que seria l’obra total. Són les escenes La tercera benaurança i La lluita de Jacob amb l’àngel. La marxa del pintor a París, la Primera Guerra Mundial i –diuen algunes versions– la poca gràcia que els havien fet a alguns canonges aquells colors tan vius van estroncar el projecte. Per això les dues peces de l’Espai Sert, cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), es poden considerar excepcionals.
Sert continuaria la seva obra, però més tard, en un altre to i amb el seu protector Torras i Bages ja mort. Va ser la decoració inaugurada l’any 1926, amb les pintures murals a les parets. L’artista volia pintar també les cúpules i per això ell mateix va fer una gran maqueta que li servís per mostrar a Madrid, on esperava d’obtenir recursos. La maqueta, en la qual el visitant pot entrar, no va arribar a fer-se realitat. I la resta és història coneguda: l’any 1936 es crema la catedral amb gairebé tota la seva obra. Un Sert crepuscular, ressentit amb els que li han mort gent que apreciava i li han destruït l’obra, emprèn la tercera i última decoració, l’actual. Amb tons més foscos, impregnada del malestar intern que vivia, la inaugurarà l’any 1945 tot just abans de morir. Tot això s’explica en un audiovisual de 13 minuts, “que es volia que tingués contingut més que emoció, perquè aquesta ja és a les obres”.
L’Espai Sert ha tingut un cost de 635.000 euros finançats per la Generalitat i el Bisbat de Vic. Després de la inauguració, aquest divendres, es podrà visitar dissabte gratuïtament en una jornada de portes obertes. I la catedral esperarà la propera gran actuació, la restauració de les pintures actuals, que el Ministeri de Cultura té en procés de licitació. El cost pot superar en aquest cas els 2 milions d’euros i les obres, amb una durada d’un any i mig, podrien començar a principis de 2025.
