Tonight’s the Night, 1973
Tonight’s the Night, de Neil Young, es va gravar a finals de l’any 1973, però no va sortir fins gairebé dos anys després. Els directius de la discogràfica, Reprise, deien que era un disc massa depriment i no el volien publicar, però al final, per sort, van cedir. Tenien raó: potser és el disc més desesperat i trist de la història del rock. El motiu era que en poc temps s’havien mort per sobredosi dues persones properes a Young: Danny Whitten, guitarrista de Crazy Horse, i Bruce Berry, un jove tècnic de les gires del cantant. Amb el que quedava de Crazy Horse i un parell de músics més, Ben Keith i Nils Lofgren, Neil Young va crear una de les seves obres mestres. El disc és directe a més no poder, pràcticament sense arranjaments (un parell de cops fins i tot desafina), i tot sona sincer i desesperat, amb algunes cançons precioses com “Albuquerque”, “Mellow My Mind”, “Tired Eyes” o la mateixa “Tonight’s the Night”, que obre i tanca el disc en dues versions diferents i amb Bruce Berry de protagonista a la lletra. Diu la llegenda que el disc es va gravar en poques sessions i sempre a altes hores de la matinada, i que el tequila i els porros anaven a raig entre els músics i els tècnics. De fet, només observant la portada, amb un Neil Young força demacrat, un ja s’imagina per on anirà la cosa. El disc no va ser un gran èxit, però els crítics sempre el posen a dalt de tot.
