La revista només està disponible per a subscriptors de el9nou o el +9.
Pots fer-te subscriptor o si ho prefereixes pots comprar aquesta edició per 1,99€
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
Entrevista a Mar Pujol, cantautora. publica 'Cançons de rebost'
Jordi Vilarrodà
Poques vegades passa que un modest EP de debut desperti tant d’interès com Trepa, el disc amb set temes que Mar Pujol (Prats de Lluçanès, 1999) va publicar ara fa dos anys. En els concerts en directe, la seva veu i guitarra ja començaven a ser conegudes abans. Ara publica el primer treball de llarga durada, Cançons de rebost (Hideen Track Records), que ja va presentar en directe a la sala Heliogàbal de Barcelona. Un conjunt de deu cançons que confirmen el talent de Mar Pujol, a qui no li sap greu de nedar contra corrent.
Aquest rebost s’anava omplint de mica en mica. Algunes, ja les havíem sentides en concerts…
Algunes, sí. Com Ploranera, que la vaig incloure a la gira anterior, o Flor de nit. I de tant en tant, alguna altra que no me’n podia estar.
Les cançons sortien d’una en una, però el disc té la intenció de ser un treball amb unitat, conceptual?
No crec que l’àlbum tingui un sentit conceptual. Per a mi el títol de Cançons de rebost ho diu tot: entreu i agafeu-ne el que vulgueu. Però sí que hi ha un fil argumental: el rebost. Tot el que pretenc conservar. He triat un ordre concret perquè musicalment crec que és un viatge agradable, però podries agafar-ne un altre, ordenar-les d’una altra manera i que fos agradable per a tu.
És bonic que tregui aquest concepte, el rebost, el lloc on es guarda allò que puc necessitar per alimentar-me. Què significa el rebost per a Mar Pujol?
Tot d’experiències quotidianes que he tingut, al voltant de l’amor. Sempre escric el que em va passant, em va molt bé per entendre’m a mi mateixa, per ordenar el meu cap. Apunto la data. I al cap d’un temps agafo aquest meu diari i puc revisar-ho. Puc pensar per on no vull tornar a passar. I les cançons són aquest diari: algun dia pots necessitar aquell pot de l’amor que tens en conserva, tingue’l present. I amb aquesta idea de conserva, així com la portada del disc és una imatge clara, també hi ha una part fosca. Perquè en el fons el rebost és un lloc fosc, i aquesta foscor és el que fa perllongar la vida de les coses que hi ha a dins.
Comença amb Amor en conserva, una cançó que parla d’això. I d’un amor fugaç: “(…) que quan vull dir-te que t’estimo / el rebost s’ha tancat i ni tan sols t’he dit adeu”.
Potser no va ser fugaç, però sí que en vaig tenir la sensació. Va ser molt important per a mi… i de cop ja estava!
Si anem avançant al disc, trobem Tots els racons: “Vull regar-te a tu / vull cuidar-me jo”. L’amor és donar-se, i també protegir-se.
Si no et protegeixes, si no et cuides, no pots fer-ho als altres. És un procés que va parell, bidireccional.
Una de les poques cançons que té una tornada, la repetició d’una estrofa. No les fa servir gaire..
Correcte, i precisament per això era l’única que dubtava de si em feia el pes. Ara m’agrada i veig que té bona resposta. No és que ho faci volgudament, és que em surten així.
Flor de nit és l’únic tema que no té lletra seva. És un poema de Joan Josep Camacho: “No sé pas / què me vols / que si pa / que si rom / què sé jo…”?
La primera vegada, sí. Vam fer un concert a la llibreria La Lluerna de Ripoll, i em van convidar a agafar un llibre. Va ser allà, que em vaig enamorar del llibre: A recer de les gosses hipodèrmiques. Últimament no m’ha passat amb cap altre, d’estar-ne tan viciada. Els versos curts porten una rítmica incorporada, com si et donessin la cançó feta. Vaig anar a casa la meva mare, que hi tenia una guitarra espatllada de quatre cordes. I la cançó és això, un arpegi de les últimes quatre cordes. Em va inspirar que no estigués en el seu estat millor.
Amb les seves lletres, té la consciència de fer poesia també?
Normalment, tinc alguna cosa de música primer. Escric una frase, o una paraula, i vaig tibant del fil. A partir d’aquí, una cosa va alimentant l’altra. M’han dit com ho categoritzaria, si com a música o poesia… com a música, segur. Però com a cantautora una cosa va lligada a l’altra.
Abans parlava de La ploranera: hi parla d’aquelles plorades que tothom ha de fer en algun moment, però amb ironia: hi surt la bleda, hi surt la pedra, una per massa i l’altra per poc.
En aquell moment estava molt trista. La cançó havia d’expressar aquesta tristesa, però que alhora fes somriure. I també volia expressar que hi ha persones que són pedres emocionals (o potser tots en tenim una mica, de pedra). Hi ha una certa crítica a la masculinitat hegemònica que sembla que faci que no puguis plorar. I si no plores per fora, ho faràs igual per dins.
A mig disc, una cançó curta, curtíssima. Un minut i vint segons de Princesa de sal. Què vol dir? Dues parts?
A nivell de sonoritat, allò tan cru s’ha anat tornant més ambiental: hi ha més rever, et situa en un espai més gran. Em dona la sensació de princesa, de palau… i un cop hem obert l’espai, anirem a les balades del final. Partia del conte de la princesa de la sal, i era una cançó llarguíssima que es va anar escurçant. Però conté un sentit important del disc: la sal com a element de conserva al rebost.
Tenim la sensació que tot és molt directe, sense producció. Al final de L’hora justa se sent el lladruc d’un gos, i la Mar Pujol que riu.
Doncs sí, era a casa del productor, Jordi Matas, i la gravàvem a l’escala! La màgia d’aquestes cançons, per a mi, és que estan gravades tal qual. Comences, i al final passa el que passa. Igual que a Ploranera se senten uns cotxes, que pot semblar que són uns sintetitzadors. Quasi totes eren una sola presa sencera. Al primer disc, la meva primera experiència en un estudi, ets tan nova que deixes que t’ho expliquin tot. I t’hi agafes: una veu s’ha de tractar així, ho hem de fer amb aquests plafons que esmorteeixen el so… I jo pensava: és que li falta alguna cosa, no acabo de veure la meva essència. Aquesta vegada vam començar igual, però en un moment que estava assajant Jordi Matas em va apropar un micro per a veu i guitarra, un de sol. Ho vàrem escoltar, i era allò! Potser és que a la vida no sempre s’han de fer les coses com se suposa que s’han de fer. Per què no podem fer-ho diferent, parar l’orella i veure si m’agrada o no?
Al final, cançons que són balades d’amor. Com Cabell d’àngel: “Mentre dorms vull dir-te poques coses / perquè si s’escapen tinguis temps d’atrapar-les”…
Neix d’un moment d’enamorament. I vaig escoltar Jordi Lanuza, d’Inspira. Té una cançó que es diu Mentre dorms. Vaig agafar aquesta idea, per fer una cançó a partir d’ella, ben diferent. Ell ja ho sap, no fa gaire dies però ho sap.
És un disc molt despullat, de veu i guitarra essencialment, però en la gravació també hi ha participat, amb veu i violoncel, la vigatana Bruna González. Serà en la gira de concerts?
Encara que també ho pugui fer sola, la prioritat és que hi sigui ella. Li dona una altra dimensió a les cançons. Allà on em pugui acompanyar, hi serà, perquè també està en altres projectes com Faneka. Ens hem entès molt bé, musicalment i d’amistat.
Surt un primer disc i tothom es comença a fixar en Mar Pujol. Ha anat bé el Trepa?
Molt. Vaig començar a fer concerts, i encara no tenia clar si em volia dedicar a la música…
Ara està clar?
De fet, mentre pensava això ja m’hi estava dedicant. Estava començant a guanyar un petit sou digne, que em permetés viure’n. I ha anat essent així fins a dia d’avui, tot i que aquest món és una incertesa: et preguntes quan deixarà d’haver-hi bolos, o quan deixaràs d’interessar a la gent. Encara ara penso: “Tant de bo m’hi pugui dedicar!”. Vaig estudiar el grau de Mestre… en música. I de moment, és allà.
A la música, s’hi dedicarà sempre…
Jo no pararé de fer música, encara que no m’hi pugui dedicar professionalment.
Amb 24 anys, molta gent d’aquesta generació fa músiques de les que en diem urbanes. Neda contra corrent?
A veure… no sento que vagi contra corrent. Però si em paro a pensar-ho sí, perquè el que regna és això, cançons que tinguin com a mínim un beat que faci anar el tema i amb lletres que hi surti el món digital. Deu ser que jo no m’he criat a la ciutat i no tinc aquests referents, aquesta música. Genial que es faci, però no puc seguir aquest corrent perquè no hi estic vinculada, no hi ha cap fil que m’hi uneixi.
L’escolta?
L’escolto per estar actualitzada. Com uns deures que em poso. I en l’actualitat també hi ha –encara que sigui més reduïda– una part de gent que fa cançó d’autor, o cançó-fusió: Amaia Miranda, Ernest Crusats, Anna Andreu, Ferrran Orriols aquí al Lluçanès… i estem preparant alguna cosa junts.
Mar Pujol s’hi veu, continuant la seva carrera des del Lluçanès?
No diguis mai que d’aquesta aigua no en beuré, però jo allà on no m’hi veig és a Barcelona. Soc feliç aquí, i hi estic tranquil·la, que és el que més m’importa. I puc anar a concerts igual, a qualsevol lloc. M’encanta anar a concerts, i si no són a Barcelona pots conèixer llocs molt especials!
Guillem Rico
“Regalar el perfum és una mica regalar Rocaprevera i una estimació per a qui li fa l’entrega”, deia Miquel Sala, president de la Comissió del Centenari del santuari torellonenc. Era en l’acte de presentació del perfum Centenari, que s’ha fet en el marc de la commemoració dels cent anys de la reforma del temple de la mà del reconegut arquitecte Josep Maria Pericas. La idea de fer un perfum va sorgir quan els membres de la comissió es plantejaven fer un record de l’efemèride d’un espai que els torellonencs “ens estimem, anem o no a missa”.
Així, es va plantejar també fer un homenatge a les empreses i a les més de 2.000 persones de Torelló i la Vall del Ges que treballen en la indústria relacionada amb la cosmètica, l’anomenat “clúster de la perfumeria”, com deia el director del Museu de la Torneria, Gerard Verdaguer. A la zona hi ha unes quinze empreses més algunes de petites que proveeixen les grans marques de taps de colònia fets de fusta tornejada, per embotició de metall o estampació. “Cada dia a la Vall del Ges es fabriquen més de sis milions de taps”, assegurava Sala, que detallava que han comptat amb la col·laboració de diverses empreses per fer el perfum, un perfum “unisex i molt fresc”. Tesem, explicava, els n’ha proveït els taps i Costertec, les vàlvules. Pel que fa a les ampolles, els les han proveït des del Masnou i el contingut de l’ampolla s’ha fet a Navàs. El torellonenc Xarli Doblas ha fet el disseny de la imatge i la capsa, en què també han col·laborat Cartronatges Font i la Impremta Sellarès. Segons Doblas, la idea era que fos un embalatge “sobri, seriós i elegant”, per això ha utilitzat el marró i el daurat.
La comissió va fer 100 ampolles i n’han demanat 200 més. Per ara, es pot adquirir a la merceria Lourdes, a la perfumeria Raquel Sala i al supermercat Can Manolo.
Campdevànol es projecta turísticament amb una doble gimcana digital, que també inclou el Torrent de la Cabana
Isaac Muntadas
A la gimcana digital de “L’aigua, el ferro i l’or de Campdevànol”, operativa des del mes d’octubre, el consistori hi ha sumat “L’última dona d’aigua del Torrent de la Cabana”. Per jugar-hi només es necessita un dispositiu mòbil i ganes de caminar i d’aprendre tot resolent una sèrie de preguntes.
A l’inici de cadascuna de les dues rutes, una al Molí Gros del centre del poble i l’altra a l’aparcament de la Font del Querol, hi ha un plafó amb un codi QR que s’ha d’escanejar per iniciar l’activitat, sense la necessitat de descarregar una aplicació o donar dades personals.
En el cas de la ruta urbana, que es pot fer en una hora, els usuaris hauran de resoldre 12 enigmes i recórrer 1,2 quilòmetres. Per exemple, el primer enigma del Molí Gros demana “quin material es necessita per fer la farina”, detallava aquest dimarts durant la presentació la tècnica de Turisme, Laura Basagaña. Són preguntes assequibles perquè la gent no se’n cansi i, a més, hi ha pistes en cas d’encallar-se.
La gimcana ha tingut vuitanta usuaris (més de 250 persones) des de la seva estrena a la Biennal del Metall, en què van jugar-hi una trentena de nens. Ramon Martí, de l’empresa Gymkana Digital Turística, apuntava durant la presentació que el 98% de les ressenyes eren de cinc estrelles i tenien comentaris de gent “que s’ho havia passat molt bé”.
La novetat és la gimcana que visitarà els gorgs del Torrent de la Cabana, que constarà de 13 enigmes repartits en cinc quilòmetres i que es podrà fer en dues hores. L’objectiu de les dues gimcanes és potenciar la promoció del turisme, el qual “ha ser més endreçat i dirigit a famílies amb un model més amable i respectuós”, afegia l’alcalde i regidor de Turisme, Oriol Lázaro. També es pretén desestacionalitzar el turisme i crear experiències en família “mentre es coneix la història del poble de manera pedagògica i divertida”. Martín subratllava que hi ha una trama interessant entre enigma i enigma i un mapa i una descripció per anar d’un punt a l’altre. L’aplicació funciona en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) i el desplegament ha tingut un cost de 13.000 euros (10.000 aportats per la Diputació i la resta, fons municipals).
L'olla més gran de Catalunya permetrà cuinar unes 6.000 racions
Roger Rams
Caldes celebrarà aquest cap de setmana la dotzena edició del Mercat de l’Olla. Es farà dissabte i diumenge als carrers i places del centre, que es tornaran a omplir d’activitats i tindran com a element central l’olla més gran de Catalunya. Aquesta cita lúdica i gastronòmica vol posar en valor la cuina feta amb aigua termal i els productes de proximitat.
S’hi preveu cuinar fins a 350 quilos de llegums amb aigua termal, que es repartiran en 6.000 racions. En total es repartiran 250 quilos de cigrons acompanyats amb botifarra de perol, rostillons i oli d’oliva, i 100 quilos de llenties cuites.
El mercat tindrà una setantena de parades d’alimentació, artesania i brocanteria, i una dotzena d’activitats familiars com ara tallers, tastos de llegums i espectacles culturals. Paral·lelament, una desena de restaurants de Caldes oferiran plats fets per a l’ocasió amb l’aigua termal com a ingredient estrella, dins de la iniciativa “Se’ns en va l’olla”.
D’altra banda, aquesta setmana, l’Ajuntament ha donat a conèixer els resultats de l’estudi d’impacte econòmic de la darrera edició del Mercat de Nadal de Caldes, que es va fer el desembre passat i que va deixar més d’un milió d’euros al municipi.
Aquesta és la principal dada que s’extreu de l’estudi, que el consistori va encarregar a l’empresa barcelonina MDK, i que es va presentar aquest dijous.
Un total de 252 persones van participar en l’estudi, entre visitants i comerciants. La segona dada més rellevant és que 50.000 persones van visitar la vila termal durant els tres dies que va durar la cita nadalenca.
Quant a la despesa dels visitants, es van gastar 63 euros de mitjana, incloent les compres al mateix mercat, als comerços locals, i també als restaurants i establiments hotelers, que van fregar el ple durant aquelles dates.
El Mercat de Nadal de Caldes ha anat creixent durant els darrers anys fins a esdevenir una cita de referència arreu de Catalunya, com també ho són la Fira de l’Avet d’Espinelves (Osona) o la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Així ho indica la procedència dels visitants, ja que la meitat de les persones que van assistir-hi eren de poblacions situades a més de 30 quilòmetres de Caldes.
En aquest sentit, cal destacar que un 22% dels visitants venien de la ciutat de Barcelona. Una altra dada que posa de relleu la importància d’aquesta activitat com a pol d’atracció turístic és que el 15% dels visitants, unes 7.500 persones, van visitar el municipi per primer cop durant el seu decurs.
El fet que el Mercat de Nadal tingui com a escenaris la plaça de la Font del Lleó i diversos carrers del centre històric de Caldes fomenta que els visitants consumeixin també als establiments de la zona.
Segons l’estudi, el comerç local va incrementar un 22% les seves vendes, ja que 7 de cada 10 visitants van fer despesa en aquests locals durant els dies de mercat, fent una despesa mitjana de 29 euros. No és casualitat, doncs, que el 81% dels comerciants enquestats consideressin positiva o molt positiva aquesta activitat. Aquesta dada, però, contrasta amb el grau de participació dels comerços físics al mercat, ja que el 71% dels establiments calderins no han participat en cap de les 37 edicions fetes fins ara.
A banda de conèixer les dades econòmiques del mercat, l’estudi d’impacte econòmic i turístic també ha posat nota a diversos aspectes logístics i organitzatius. Un dels principals problemes detectats és l’aparcament, ja que el volum de visitants es concentra en unes poques hores, i se suma a la presència de veïns de Caldes al mateix mercat.
Aquesta acumulació de públic dificulta poder aparcar a prop del centre. Tot plegat ha fet que l’aparcament sigui el punt que rep una pitjor valoració a l’estudi, amb una nota de 4,8 segons els comerciants, un 5,8 segons els veïns, i un 6,7 segons els visitants. El consistori estudiarà possibles solucions.
El programa de les Sortides Naturalistes 2024, que arrenca aquest divendres, inclou 14 activitats gratuïtes per conèixer la flora i la fauna
EL 9 NOU
Una xerrada sobre el món de les orquídies, de la mà del naturalista i fotògraf de natura David Vilasís, obrirà aquest divendres, a les 7 de la tarda al Museu del Ter de Manlleu, el programa de les Sortides Naturalistes a Osona 2024, que organitza el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic, el mateix Museu del Ter i el Grup de Naturalistes d’Osona, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la flora i la fauna de la comarca.
El programa ofereix 14 activitats fins al mes de desembre. Les sortides són gratuïtes i obertes a tothom, però cal inscripció prèvia. Després de la xerrada inaugural, l’endemà dissabte, a les 9 del matí, ja hi haurà la primera activitat de curs, que consisteix en un anellament científic d’ocells a la desembocadura del riu Sorreigs al Ter.
Del programa destaca una sortida de camp per observar i reconèixer els rastres i senyals de mamífers i ocells prevista per al 14 de desembre, a càrrec del naturalista Joan Culí, i que precisament tancarà l’edició d’enguany. També es repetirà la jornada Bioblitz Osona, aquest any a la finca del Parés de Sant Boi de Lluçanès, el 4 de maig. A més, hi haurà una sortida de descoberta geològica als xaragalls de Santa Eulàlia de Riuprimer, i diverses jornades temàtiques centrades en els peixos, les papallones, les libèl·lules, els bolets i els ratpenats. El taller “Busquem petits geòlegs”, per a infants de 7 a 12 anys; la sortida de descoberta geològica a l’entorn del castell de Taradell, o la celebració del Dia Mundial dels Ocells (5 d’octubre) són altres de les propostes per prendre nota.
L’arquitecta i artista hi exposa fins al 21 d’abril
Jordi Vilarrodà
Les obres d’Anna Pont són per fer-hi, com a mínim, dues mirades. La primera ve de la força que desprenen els seus personatges, de l’impacte inicial. Després cal una segona mirada atenta al detall més o menys subtil on s’amaga el missatge. Les parets del Temple Romà són el marc ideal perquè hi emergeixin amb tota aquesta força les 16 obres de l’exposició “Dones”, inaugurada coincidint amb el 8-M i que s’hi podrà veure fins al dia 21 d’abril. Maite Palomo ha comissariat aquesta mostra, que rescata algunes peces ja conegudes de l’arquitecta i artista visual (de la seva darrera exposició al Casino de Vic) i en dona a conèixer de noves.
Sempre sobre un fons blanc (res que pertorbi el nucli d’on vol centrar la mirada de l’espectador) les dones reclamen sortir de la invisibilitat. “No vol ser una exposició feminista, únicament, espero que cadascú hi sàpiga trobar la seva història”, diu Pont. Les seves figures destil·len una mirada que és “a vegades crítica, a vegades irònica” i que no evita parlar de la discapacitat, de la vellesa, dels cossos no normatius… i del desafiament o de l’alegria fins i tot en mostrar-ho.
Anna Pont barreja el dibuix amb aquarel·la i la tinta xinesa per obtenir el resultat que es mou en els infinits matisos que hi ha entre el blanc i el negre. Una tècnica que ha desenvolupat de forma autodidacta amb un resultat impactant, que ens interpel·la.
Vic, Manlleu, Taradell, Sant Joan, Moià, Castellterçol i Calldetenes proposen espectacles
EL 9 NOU
Un total de set sales de teatre d’Osona, el Moianès i el Ripollès s’han adherit aquest cap de setmana a la iniciativa Cap Butaca Buida. Promoguda per l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) té l’objectiu d’omplir l’aforament sencer dels teatres que en formaran part en un mateix dia, aquest dissabte. La campanya es vol equiparar al que representa Sant Jordi en el món literari, i destinarà una part de la recaptació, el 2%, a projectes que facin servir la cultura contemporània com a palanca de transformació social. Vic, Manlleu, Taradell, Sant Joan de les Abadesses, Moià i Castellterçol són els llocs on es faran representacions incloses a Cap Butaca Buida.
L’Atlàntida ofereix al públic de Cap Butaca Buida un clàssic, Coralina, la serventa amorosa, de Carlo Goldoni. Estrenada l’any 1752, és una de les grans comèdies del dramaturg venecià que es considera el nucli principal del cicle que va escriure amb el personatge femení de la serventa com a protagonista. El paper l’interpreta en aquest cas Mireia Aixalà. Dos actors osonencs, Xavier Boada i Ramon Vila, formen part del repartiment, i el primer també ha tingut un paper decisiu en el treball de text del muntatge, que ha dirigit Oriol Broggi i produït la companyia La Perla29. A les 8 del vespre.
Cançons ben populars dels anys 70 i 80 fan de fil conductor d’un espectacle sobre l’amor i les relacions de parella, amb text de Carles Alberola i Roberto Garcia. A Can Costa i Font de Taradell es veurà en la versió osonenca dirigida per Xevi Font i amb set actors osonencs en el repartiment. A les 7 del vespre.
L’univers literari de la folguerolenca Anna Dodas és el centre d’aquest muntatge dirigit per Joan Roura i Íria Roig i produït per la companyia Mil Futurs que es va estrenar a Vic amb motiu del 60è aniversari del naixement de l’autora. Textos de poesia i prosa, alguns d’ells inèdits, que prenen forma a l’escena gràcies a Noemí Morral i Júlia Cervera, i que ara arriben al Teatre Municipal de Manlleu. A 2/4 de 9 del vespre.
El Pot Petit i El lleó vergonyós són una de les propostes familiars que més espectadors han atret des que es va estrenar ara fa quatre anys. El SAT Teatre Centre de Sant Joan de les Abadesses l’aporta a Cap Butaca Buida. A 2/4 de 7 del vespre.
L’abús infantil és al cor de Pruna, l’espectacle que es podrà veure a l’Espai Cultural Les Faixes de Moià. Amb dramatúrgia de Queralt Riera, i interpretat per Laura Calvet i Annabel Castán, aborda un tema punyent des d’una visió que combina la cruesa amb la poesia i que posa el focus en la societat més que en les víctimes. El públic veurà com se li planteja quina responsabilitat tenim davant de la violència que pateixen els infants. Utilitza un titella com a ombra de l’abusador. A les 7 del vespre.
El Centre de Castellterçol proposa un monòleg d’humor, Tiempo al tiempo. És a càrrec de l’actriu i presentadora Sara Escudero. A 2/4 de 6 de la tarda.
En Peyu tanca aquest cap de setmana la temporada Fora de Barcelona que ha dut a terme a l’Auditori-Teatre de Calldetenes amb l’espectacle L’il·lusionista, i que ha omplert totes les sessions des del gener. La penúltima serà aquest dissabte i la darrera, diumenge. A les 7 del vespre.
Miquel Erra
La plaça Major de Vic tornarà a ser l’escenari, diumenge de les 9 del matí a les 2 del migdia, de la 17a Vic Slot Clàssic, consolidada com un punt de trobada per a persones aficionades a l’slot clàssic i al col·leccionisme del motor d’arreu del país.
La mostra aplegarà una quarantena d’expositors, dos dels quals provinents de França i el Regne Unit, amb una vuitantena total de parades. Paral·lelament, hi haurà l’emblemàtica concentració de cotxes clàssics, que ja supera la 27a edició.
També es podrà visitar una exposició de fotografies sobre cotxes i motos de competició i es posarà a la venda el cotxe commemoratiu de la fira, un Ac Cobra MRRC. La fira s’organitza des del mateix Ajuntament de Vic, amb la col·laboració dels Amics de l’Escalextric d’Osona (AEO Sport) i els Amics dels Vehicles Clàssics d’Osona (ACO).
EL 9 NOU
El Festival Circ Cric de Sant Esteve de Palautordera s’inaugurarà aquest dissabte a les 6 de la tarda amb l’espectacle ‘Fils i nassos’, amb Tortell Poltrona i Jordi Bertran. Serà una proposta molt especial en què els dos artistes, amb moltes experiències acumulades, entrellacen els seus nassos i els seus fils per oferir al seu públic una proposta on gaudir de la poètica de la marioneta i el divertiment del pallasso, o al revés. El resultat és un espectacle ple de llum, colors, poesia, gags, rialles, juguesques i bogeries. Serà una retrobada entre dos creadors especialistes en l’art de la marioneta i la del pallasso. Amb aquest espectacle, el Circ Cric s’uneix al projecte Cap Butaca Buida. Diumenge a les 12 del migdia es farà l’espectacle ‘Badacirc’, amb Tortell Poltrona.
‘Fils i nassos’. Tortell Poltrona i Jordi Bertran. Festival Circ Cric, Sant Esteve de Palautordera. Dissabte 16 de març, 18h.
Ressona Clàssica omplirà de música Cardedeu aquest cap de setmana amb tres propostes, entre les quals la de la Coral Cantiga. El Festival de Música de Cardedeu, que organitza l’Agrupació Coral Cardedeudenca, s’inaugurarà aquest divendres amb l’actuació d’Anacronia, una ensemble que busca trobar una nova relació entre la música clàssica i el públic en el format de concert. Així, basa la seva posada en escena en l’espontaneïtat, la diversió i l’energia compartida cap a dins i cap a fora de l’escenari. En el concert a Cardedeu presentaran ‘El clàssic continu: La Societat Bach-Abel’. La Coral Cantiga actuarà dissabte a les 8 del vespre al Teatre Auditori Cardedeu, on interpretarà ‘El temps del cant’, sota la direcció de Montserrat Meseses, i amb el pianista Víctor Balls i la clarinetista Teresa Nogueron. La primera part estarà dedicada a cançons de Kodály, Nees, Vila Casañas o Pau Casals, mentre que a la segona interpretaran diverses tradicionals catalanes com ‘El Rossinyol’ o ‘Muntanyes regalades’. El festival acabarà diumenge a les 7 de la tarda amb el Trio Pedrell, format per Christian Torres, Oscar Alabau i Jordi Humet. Presentaran el programa Joventut i maduresa amb obres de Schubert, Debussy i Mendelssohn.
Anacronia, divendres 15 de març, 20h. Coral Cantiga, dissabte 16 de març, 20h. Trio Pedrell, diumenge 17 de març, 19h. Teaatre Auditori Cardedeu.
El pianista Marco Mezquida torna al Casino de Granollers aquest divendrs a les 8 del vespre, dins el Jazz Granollers Festival. En aquesta ocasió presentarà ‘Tornado’, un treball discogràfic pensat amb i per a dos bons amics amb els quals comparteix una llarga trajectòria musical, una connexió i moltes vivències a la carretera. Aquests músics són Masa Kamaguchi, contrabaix; i Ramon Prats, bateria. El resultat és música nova creada a partir de tres personalitats molt expressives i fortes, amb molts registres i al mateix temps, molt diferents entre sí. És una música de contrastos, amb espais per expressar-se en moments viscerals que s’alternen amb espais d’intensitat més íntima.
‘Tornado’. Marco Mezquida, Masa Kamaguchi i Ramon Prats. Jazz Granollers Festival. Casino, Divendres 15 de març, 20h.
La sala Nau B1 de Granollers acollirà dissabte a les 10 del vespre un doble concert. Maio presentarà el seu segon disc, ‘Suau’ (Propaganda pel Fet, 2023), una col·lecció de cançons tan íntimes com reals, tan directes com honestes. Maio ofereix un directe de tu a tu, farcit de petits moments d’intimitat i pics d’eufòria i cant col·lectiu a base de píndoles de cançó pop d’autor. Per la seva banda, la compositora i cantant de Terrassa Aida Giménez, Guineu, porta el seu particular projecte musical d’indie pop en català amb actitud riot girl, L’any passat va presentar el seu nou disc ‘Una sacsejada’, una col·lecció de cançons rodones a base de melodies precises.
Maio + Guineu. Sala Nau B1, Granollers. Dissabte 16 de març, 22h.
Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare i d’una de les obres cabdals de la literatura universal, apareix davant les espectadores i espectadors del segle XXI per a explicar, comentar, jugar i disseccionar de manera divertida i gamberra el primer acte de l’obra que duu el seu nom. I ho fa ben bé com un comediant de Stand-up Comedy (en aquest cas caldria dir de “Stand- up Tragedy”), és a dir: tot sol, cara a cara davant l’auditori, parlant directament al públic. Aquest ‘Hamlet 1.0’ també és un divertit joc on l’actor fa tots els personatges de l’auca shakespeariana; surt de la ficció per comentar i disseccionar el text amb humor, però també amb ganes d’arribar fins al fons de la qüestió. Així mateix, convida els espectadors a acompanyar-lo entre les bambolines de l’ofici de l’actor.
‘Hamlet 1.0’. Sergi Belbel: director. Enric Cambray: actor. Teatre Auditori Can Palots, Canovelles. Divendres 15 de març, 20h.
Jordi Sunyer
Jordi Sunyer
‘Love At First Sting’ Harvest / EMI Records, 1984
Tot i que ja han fet un parell de gires de comiat, els mítics Scorpions segueixen remenant la cua i tornaran a trepitjar escenaris aquest 2024 amb l’excusa de celebrar els 40 anys del seu novè treball, Love At First Sting. El grup de rock dur i heavy metal alemany, doncs, tornarà i ho farà amb una alineació que s’acosta a la titular amb Rudolf Schenker i Matthias Jabs a les guitarres, la veu inconfusible de Klaus Meine, Pawel Maciwoba al baix i Mikkey Dee a la bateria. I sí, en directe tornaran a tocar les peces d’un disc que els va consolidar com una de les bandes europees de més èxit i renom amb hits com “Rock You Like a Hurricane”, “Big City Nights” i, sobretot, la balada “Still Loving You”, que els va convertir en eterns. La portada del disc també va portar cua. És una fotografia en blanc i negre on es veu una parella mig desvestida amb l’home tatuant un escorpí a la cuixa de la pubilla. A alguns països ho van trobar pornogràfic i la companyia, que ja s’ho esperava, tenia un pla B amb una fotografia amb els músics de la banda enfundats de cuir negre. Si teniu aquesta segona portada –als Països Catalans i a gran part d’Europa es va distribuir i vendre amb l’original– guardeu-la, encara en fareu algun calé. Com calés faran els Scorpions aquest 2024 amb una gira que no passarà per Catalunya però sí pel País Valencià. M’hi jugo un pèsol que no serà l’última.
Jordi Sunyer
Jordi Sunyer
BALKAN PARADISE ORCHESTRA
‘Nèctar’
La brass band més famosa de l’escena nacional publica el seu tercer disc, un treball conceptual amb 11 cançons que parteixen dels sons balcànics però que també flirtegen amb sonoritats de reggaeton, rumba, ska, disco o, fins i tot, electrònica. El culpable d’aquest so és l’osonenc Arnau Altimir, bateria d’Oques Grasses i productor de Nèctar. Amb aquest nou àlbum les Balkan Paradise Orchestra demostren que són unes obreres incansables que segueixen treballant intensament per aconseguir el seu nèctar preferit: la seva pròpia música. Mel.
LA FÚMIGA
‘Tot està per fer’
Tercer llarga durada d’un dels grups més destacats del País Valencià, La Fúmiga. El disc s’obre amb Principis, una cançó de pop festiu carregat d’electrònica, i segueix amb l’indie pop de Covards, on els valencians col·laboren amb els omnipresents The Tyets. La nòmina d’artistes convidats no acaba aquí: a Tot està per fer hi apareixen els Ginestà i a Ja dormiré, els vallencs Figa Flawas. Trio d’asos. El disc, en un atac d’originalitat toponímica, es clou amb la cançó Finals, a ritme de pop visceral amb el bombo a negres.
ROBA ESTESA
‘De lo bo, lo millor’
Les Roba Estesa tornen a la càrrega amb De lo bo, lo millor, un quart disc que ve a ser com una crònica sobre la vida mateixa i sobre els deu anys d’història del grup. A través de la fusió sonora entre el pop, diferents elements electrònics i la música tradicional (que va començar com a eix vertebrador de la banda i ara és un element secundari) aborden temes com la crisi dels 30, les relacions afectives o la precarietat d’aquest món tan frenètic. Arrodoneixen el treball tres col·laboracions d’universos prou diferents: Antònia Font, La Furia i Tremenda Jauría.
Jordi Sunyer
Jordi Sunyer
Primer instrument que vas aprendre a tocar. El piano.
Primer grup/formació/coral del qual vas formar part. Akrimony.
Primer bolo en directe. Amb Akrimony a l’escola Vila de Gràcia de Barcelona.
Primer disc que et vas comprar. Powerslave, d’Iron Maiden.
Quants discos tens aproximadament? Diria que en dec tenir un miler.
Salva’n tres (de discos). The Wall, de Pink Floyd; Metropolis II, de Dream Theater, i Obesisme il·lustrat, d’Obeses.
Grups o músics de capçalera. Iron Maiden, Dream Theater, Joan Miquel Oliver, Obeses i Pat Metheny.
Un concert (com a públic) per recordar. Roger Waters amb la gira que va fer de The Wall al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Pere Martí i Bertran
Pere Martí i Bertran
Auca del noi català, antifeixista i humà
Autor: Pere Català i Pic
Il·lustrador: Josep Obiols
Editorial: Libros del Zorro Rojo / Ajuntament de Barcelona
Col·lecció: “Barcelona Beceroles”
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Nombre de pàg.: 50 (sense numerar) + 22 dels apèndixs (numerades)
L’Auca del noi català, antifeixista i humà, sense cap mena de dubte, és un llibre singular per moltes raons. En primer lloc, perquè és un llibre infantil publicat en plena Guerra Civil pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. En segon lloc, perquè abans de convertir-se en llibre va ser una auca en format tradicional (48 estampes amb el rodolí corresponent), il·lustrada pel reconegut artista noucentista Josep Obiols (Barcelona, 1894-1967). En tercer lloc, perquè, com la majoria d’obres publicades pel Comissariat, els rodolins es van traduir a tres llengües més: castellà, francès i anglès. En quart lloc, perquè els textos, durant molts anys, es van considerar anònims, ja que als crèdits s’hi feia constar el dibuixant, però no pas l’autor dels rodolins, que va resultar ser el polifacètic Pere Català i Pic (Valls, 1889 – Barcelona, 1971), cap de la secció d’edicions del Comissariat i autor, entre moltes altres obres, del cèlebre cartell titulat Aixafem el feixisme (1936). En cinquè lloc, perquè el protagonista, un noi anomenat Germà, ha de ser exemple i model per a infants i joves del moment: obrer i estudiant alhora, esportista, compromès políticament i socialment, solidari… I podria seguir amb més raons, com per exemple que a partir d’ara trobar-lo ja no serà cap problema, perquè l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Libros del Zorro Rojo n’han fet una magnífica edició amb els dibuixos a la ploma acolorits (els de l’auca primitiva es van publicar en blanc i negre) pel mateix Obiols, complementada amb dos epílegs molt interessants i documentats: el primer, dedicat a la figura i l’obra de Josep Obiols, a càrrec de la doctora en Història de l’Art Pilar Vélez; i el segon, a la de Pere Català i Pic, obra de la doctora en Comunicació i professora Ester Boquera Diago, autora d’una tesi doctoral dedicada al Comissariat de Propaganda.
Acabaré la ressenya amb unes paraules de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que en un full a part que acompanya el llibre diu, entre altres coses: “A més de la reproducció fidedigna de l’original de 1937 –publicat en català, castellà, francès i anglès–, el volum conté dos assajos que donen context i ens apropen a una obra que reflecteix els ideals republicans i que forma part de la memòria històrica del nostre país”.
Un llibre, sense cap mena de dubte, per llegir, comentar i gaudir en família.
Jordi Vilarrodà
‘Baumgartner’
Paul Auster
Ed. 62
El personatge protagonista d’aquest relat, Seymour Baumgartner, ha complert els 70 anys. Com el seu creador, Paul Auster. Trencant el seu silenci de set anys, el gran escriptor nord-americà parla de solitud, d’amor, de pèrdua o d’enyor en la figura d’un professor de filosofia vidu que encara la recta final de la vida. La legió de lectors d’Auster hi trobarà un altre registre de la seva literatura.
‘Un assassí’
Lluís Llort
Ed. Clandestina
Novetat d’un dels nostres autors més sòlids en l’àmbit de la novel·la negra. Llort ens porta a través de cinc dècades de la vida d’un assassí a sou. Aquil·les Sunyer no és un psicòpata, senzillament és un home que no té problemes per matar i l’hi agrada. Això el fa ideal per a segons quins encàrrecs. Però també el fa esdevenir una persona solitària, que no pot compartir aquesta vida amb ningú.
‘No robaràs’
David Fernàndez
Ed. Fragmenta
Fragmenta continua amb el seu projecte d’encarregar a deu autors una reflexió sobre cada un dels deu manaments. Al periodista i exdiputat David Fernàndez li va tocar de fer-la sobre un dels més coneguts: no robaràs. I la va fer buscant un sentit actual a aquesta expressió: crisi de l’habitatge, emergència climàtica, robatori del nostre temps i altres formes de prendre’ns vida.
‘Tintín era català’
Joan Manuel Soldevilla
Brau Ed.
Tintín era català (o això em pensava jo…), títol sencer d’aquest llibre, ressegueix la relació intensa que hi ha hagut entre Catalunya i el personatge d’Hergé. Va ser l’any 1964 quan es va publicar Les joies de la Castafiore, el primer àlbum en català, en una magnífica traducció de Joaquim Ventalló. I des de llavors, Tintín va arrelar a casa nostra… amb algunes referències a Catalunya.
‘Dones de ciència, tec-nologia i pensament’
M. Aymerich i A. Fitó / Viena Ed.
Un llibre per tenir en compte la setmana del 8-M. Els perfils de 21 dones del món científic, tecnològic o del pensament. Comprovarem, potser amb sorpresa, que en coneixem poques tot i les seves destacades aportacions al coneixement. Aquest llibre ens parla també de les dificultats per les quals van passar totes per fer-se un lloc. I mostra la visió esbiaixada (masculina) que tenim encara.
Ara fa 20 anys, un concert de la JOCVO es va convertir en un homenatge a les víctimes dels atemptats de l'11-M
Jesús Medina
El divendres 12 de març de 2004, les edicions d’EL 9 NOU del Vallès Oriental i d’Osona i el Ripollès obrien les seves primeres planes amb un cos de lletra gens usual i una única paraula: “Desolació.” Era l’endemà dels atemptats de Madrid de l’11-M, 10 explosions simultànies a tres trens de Rodalies de Renfe organitzades per una cèl·lula islamista. Hi van morir 192 persones i més de 2.000 van resultar ferides, l’atemptat terrorista més gran perpetrat mai a Europa.
Al cap de tres convulsos i en què tot l’Estat va quedar colpit, el diumenge d’eleccions generals se celebrava un concert de la Jove Orquestra i Cor del Vallès Oriental (JOCVO) al pavelló de Montornès del Vallès. Duia el títol de Músiques de cinema i havia de dedicar-se a repassar peces musicals de pel·lícules. L’11-M ho va trasbalsar tot i tota la música d’aquell dia es va interpretar pensant en les víctimes de Madrid.
La sessió la va obrir la interpretació del Cant dels ocells a càrrec de Maria Eckart, professora de l’Escola de Música de Montornès. Abans s’havia fet un minut de silenci seguit pels prop de 1.200 assistents al concert.
El record a les víctimes també va ser present als parlaments. Jordi Terrades, llavors president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, va fer una crida a superar el terror i a votar en aquella jornada d’eleccions: “La millor manera de controlar la barbàrie és que cadascú vagi a votar.” Daniel Cortés, alcalde de Montornès, també es va mostrar amb el cor en un puny: “Avui no és un dia per fer discursos, sinó per pensar, meditar i escoltar música.”
Tots els cantants del cor i la resta de músics de la JOCVO duien un llaç negre sobre la camisa blanca. Van obrir el concert amb la peça The Sound of Music, del film Somriures i llàgrimes. L’orquestra de corda, la de cambra i el grup de vent i percussió van completar els altres blocs del concert, que va durar unes dues hores.
Els 200 alumnes de 14 escoles vallesanes de música van tancar la sessió interpretant junts West Side Story. Els joves músics i cantaires de la JOCVO procedien de les escoles municipals de l’Ametlla, Caldes, Granollers, la Garriga, les Franqueses, Lliça d’Amunt, Mollet, Montmeló, Montornès i Parets a més de les escoles privades Lluís Cullell, de Cardedeu, Amics de la Unió i Art-9, totes dues de Granollers, i Maribaus, de Sant Celoni.
El 25 de març de 1998 amb un concert a Mollet, va arrencar la JOCVO a iniciativa de l’escola de música de Mollet, el suport del Consell Comarcal i la coordinació del professor Xavier Esteve. L’orquestra va nèixer com un projecte d’intercanvi d’experiències per facilitar la pràctica orquestral dels joves i mentre va durar va publicar dos discos, Nadales i Músiques d’arreu del món, amb Josep Maria Pou recintant versos de Miquel Martí i Pol i amb la participació en composicions d’Albert Guinovart o Josep Maria Brotons. El darrer concert de la JOCVO es va fer del dia d’Any Nou del 2010 a Santa Maria de Palautordera.
Belleza Activa | AMIC
Si acostumes a usar assecador de cabell i/o eines de pentinat com a planxes o arrissadors, aquest article t’interessa. Perquè, com t’hem explicat en diverses ocasions, la calor és un dels principals enemics de la teva cabellera. Diràs: sí, sí, ja, ja, però no puc renunciar a ells. I no cal que ho facis (encara que seria ideal que reduïssis el seu ús), sempre que no oblidis a aquest gran aliat: el protector tèrmic.
Què li passa al teu cabell quan li apliques calor?
Sotmetre al teu cabell a altes temperatures de manera regular té diverses conseqüències, com la deshidratació, que el deixa sec, trencadís i propens a l’encrespament.
També danya la cutícula, la capa protectora del cabell, fent-lo més vulnerable al trencament i les puntes obertes. Així mateix, afecta la queratina, la proteïna que li dona força, afeblint-ho.
I una altra més: la calor accelera la pèrdua de color en cabells amb coloració, i, en general, produeix falta de lluentor i l’aparició de tons no desitjats (això ocorre molt en el cas dels cabells blancs, que es tornen groguenques).
Com actua el protector tèrmic?
El protector tèrmic crea una capa invisible en el cabell que repel·leix la calor, evitant que penetri en la fibra capil·lar i causi danys. A més, molts productes també contenen ingredients hidratants i nutritius que ajuden a reparar els cabells danyats i protegir-los dels agents externs.
Aplica-ho de manera uniforme, Sempre que vagis a utilitzar eines de calor: sobre el cabell humit, si utilitzaràs l’assecador, i sobre el cabell sec, si el que usaràs és una styler o un arrissador.
Així i tot, i com et deia abans, per a mantenir un cabell sa i bonic hauries de limitar l’ús d’aquesta mena d’eines sempre que sigui possible i controlar que la temperatura no sigui excessivament alta. Aporta al teu cabell la hidratació i nutrició necessàries perquè continuï fort i saneja les puntes periòdicament.
Tot Sant Cugat / AMIC
La dieta cetogènica, comunament coneguda com a dieta keto, és un pla d’alimentació baix en carbohidrats i alt en greixos que ha guanyat popularitat en els últims anys a causa del seu potencial per a la pèrdua de pes i altres possibles beneficis per a la salut.
La dieta cetogènica: Què és i com funciona?
La dieta cetogènica, o dieta keto, és un enfocament alimentari que se centra en la reducció de la ingesta de carbohidrats i l’augment de la ingesta de greixos saludables. L’objectiu principal d’aquesta dieta és induir al cos a un estat metabòlic conegut com a cetosis, en el qual el cos crema greixos en lloc de carbohidrats com la seva principal font d’energia.
Alguns dels aliments permesos durant la dieta keto són les proteïnes que provenen de la carn, peixos i mariscos, greixos saludables com els alvocats, olis i llavors, productes lactis i ous.
Possibles beneficis de la dieta keto:
En reduir la ingesta de carbohidrats i augmentar la crema de greixos, moltes persones experimenten una pèrdua de pes significativa en la dieta keto. Així mateix, els greixos saludables i les proteïnes poden ajudar a mantenir-te ple per més temps, la qual cosa pot reduir la fam i els antulls.
Precaucions i consideracions:
És important consultar a un professional de la salut abans de començar qualsevol dieta, especialment si tens malalties preexistents. A més, la dieta keto pot causar efectes secundaris temporals com a fatiga, marejos, restrenyiment i mal alè.
Jordi Ortiz obté el primer premi d’un concurs celebrat dins del Fòrum Gastronòmic de Girona
EL 9 NOU
Una mona de Pasqua elaborada pel mestre xocolater de L’Obrador de Sant Tomàs Jordi Ortiz ha guanyat el primer premi del concurs La Millor Mona de Pasqua, que va tenir lloc dimarts en el marc del Fòrum Gastronòmic de Girona.
El reconeixement se l’ha endut Ortiz en la categoria de millor ou o figura de xocolata. El mestre xocolater hi va presentar una reinterpretació del superheroi Groot. Ortiz ha explicat que “amb aquesta figura que té uns superpoders molt genuïns i és molt bondadós, he volgut reconèixer a totes i cada una de les persones amb capacitats diverses que formem part de L’Obrador de xocolata de Sant Tomàs, ja que tots ells i elles també són uns superherois i heroïnes”.
La figura guanyadora estava elaborada a partir de la tècnica de la xocolata fang i els ingredients bàsics eren xocolata negra i xocolata amb llet, mentre que l’ou petit que la figura aguanta amb les mans era de xocolata blanca.
El jurat d’aquesta edició estava format per 11 persones, entre els quals el mestre pastisser del Celler de Can Roca Jordi Roca. El concurs, que aquest any arribava a la tercera edició, el convocava l’agència gastronòmica Sr. y Sra. Cake amb el suport de Chocovic, Utilcentre, Dir Informàtica i la marca de farina Fills de Moretó. També hi col·laboren els Gremis de Pastissers de Girona, Tarragona i Lleida juntament amb els Gremis de Flequers de la província de Barcelona, de Girona i la Federació Catalana de Gremis.
Presidenta: Beth Codina
Director editorial: Agustí Danés
Coordinació i redacció: Carles Fiter
Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic
Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers
