Malgrat que l’estat actual no fa justícia al nom, ja que està en ruïnes, una trentena de persones van redescobrir aquest diumenge al matí la història de l’anomenat Molí Nou de Vidrà, també anomenat Molí de Torrents, una construcció del segle XVII on es va moldre gra fins a l’aiguat de l’any 1940. Aquesta era la visita proposada per a la sortida de tardor que organitzaven l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET), el Museu de la Torneria i el Parc del Castell de Montesquiu. El molí es troba a prop de la pista que va a Sant Bartomeu de Covildases en travessar el riu Ges, uns 200 metres més avall, entre aquest riu i la riera de Sant Bartomeu, on es troben els dos cursos fluvials, de manera que l’antiga infraestructura aprofitava l’aigua dels dos llocs, com detallava l’historiador i director del Museu de la Torneria, Gerard Verdaguer, en la visita guiada de diumenge.
A l’indret s’hi pot apreciar la trencada, un petit embassament que permetia desviar l’aigua cap al Ges, fins a una resclosa de fusta part de la qual encara es conserva per retenir l’aigua, encara que es troba en mal estat. De fet, Verdaguer apuntava que “estaria bé que alguna institució pogués intervenir en la conservació d’aquest patrimoni”, ja que assegurava que és “una de les poques rescloses de fusta que hi ha al país”. Després de més de 80 anys sense activitat cada crescuda del riu hi porta sediments que van malmetent la infraestructura, però deia que si no s’hi fa res podria desaparèixer en pocs anys.
En la visita també van veure el rec que va a parar a la bassa de grans dimensions, que es va netejar per a l’ocasió. Al final, s’hi pot veure una espècie de pou, el cub, on hi ha dos panys, dues petites obertures que permetien obrir i tancar el pas de l’aigua. El que no s’hi troba des de fa dècades són les quatre moles del molí, que s’ha estat utilitzant com a taules ornamentals a la Casa del Cavaller, propietat de la família Vila d’Abadal, que també són propietaris del Molí Nou. De fet, va ser Hilari Vila i Cavaller qui a la dècada de 1670 va construir el molí, detallava l’historiador, i que li van acabar dient molí nou perquè més avall hi havia el de Salgueda, el de l’anomenat Salt del Molí, que era de més difícil accés. Els darrers masovers, afegia, eren la família Alibés, vinculada al periodista Arcadi Alibés.
Verdaguer destacava “l’obra d’enginyeria que representa” aquesta infraestructura, on hi havia més activitat en funció de l’època de l’any, ja que estava vinculada a les estacions, les pluges i les collites per fer farines de sègol, ordi i blat.
