Pere Martí Olivella
TÈCNICA I TOTALITARISME
Autor: Jordi Pigem
Editorial: Fragmenta
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2022
Nombre de pàgines: 183
L’obra l’encapçala una cita d’E. Fromm: “El respecte pel caràcter únic de cada ésser humà, i el conreu d’aquest caràcter únic, és l’assoliment més valuós de la cultura humana. Però aquest assoliment avui està en perill”. Efectivament, la tecnocràcia i la digitalització estan portant a considerar els éssers humans com a simples algoritmes, per tant, a rebaixar-los a l’alçada d’una reacció química o d’una màquina. Però si abandonem la nostra individualitat, el nostre caràcter d’éssers únics i irrepetibles, ens recorda Pigem, tots esdevenim intercanviables i, per tant, superflus, innecessaris, i en qualsevol moment, per l’eficiència del sistema, valor suprem de la tecnocràcia, prescindibles. Aquesta és l’essència del totalitarisme modern. Pigem inicià la trilogia amb Pandèmia i Postveritat, on ens alertava que el tecnocapitalisme, amb la quarta revolució industrial, la digital, desplega un programa de control que supera amb escreix els pronòstics més pessimistes d’Orwell i Huxley, doncs, com corrobora Han a Infocràcia, avui, lluny d’intentar fugir de l’ull sempre vigilant del Gran Germà, som nosaltres que ens neguem a apagar la pantalla! Els barrots d’altres èpoques esdevenen ones electromagnètiques i bytes d’informació, tan reals com els barrots, però immaterials, invisibles, més perillosos, perquè a sobre ens fan sentir l’aparença de llibertat! En aquest segon lliurament, Pigem introdueix nous referents literaris i filosòfics (Tolkien, Rilke, Arendt, Agamben, Harari) i un cert enduriment de l’anàlisi. A partir de la filosofia d’Arendt i de la simbologia mitològica de Tolkien, introdueix les nocions metafísiques de Bé i Mal, en majúscules!
Especialment significatiu un fragment on Arendt pensa sobre el mal radical: “Creiem que el més dolent que poden fer els éssers humans sorgeix de l’egoisme… els humans han sigut explotats de moltes maneres, però el fet que siguin utilitzats com a mitjà per a un fi deixa inalterada la seva condició d’èssers humans i només afecta la seva dignitat humana. El mal radical va més enllà, vol convertir en superflus els éssers humans com a éssers humans. Un cop han (hem) esdevingut superflus, no hi ha cap raó per no exterminar-los de forma massiva i calculada si convé a l’eficiència del sistema”. Temem que arribi el govern de les màquines. Pigem adverteix que aquest govern ja ha esdevingut, perquè qui deté el poder mundial ja és guiat per la mentalitat de la màquina: l’eficiència, la utilitat. Si hi ha una guerra, els humans ja l’estem perdent.
