‘Just One Night’
Polydor, 1980
Just One Night és un disc doble gravat en directe al teatre Budokan de Tòquio amb Eric Clapton en plena forma. Es podria dir que és l’últim gran disc del guitarrista anglès. A partir d’aquí, la qualitat va anar baixant. Però bé, Just One Night és una meravella, amb 14 cançons i prop d’una hora i mitja de blues rock colossal, amb uns llargs solos de guitarra de Clapton que no embafen gens i amb una banda excepcional: el gran Albert Lee a la guitarra, Chris Stainton als teclats, Dave Markee al baix i Henry Spinetti a la bateria. Tots estan perfectes. I el públic japonès, completament entregat. Entre les cançons destaquen dos temes de blues pur i dur: les llargues “Worried Life Blues” i “Double Trouble”, amb un parell de solos excepcionals. També hi ha rock sense additius, com “Tulsa Time” i “Blues Power”; o una mica de country, amb “Lay Down Sally” i “Setting Me Up”, o balades com el seu conegut èxit “Wonderful Tonight”, una de les quatre cançons del disc compostes pel mateix Clapton. També hi ha dues versions de dos temes del seu amic i mestre J. J. Cale: “After Midnight” i “Cocaine”, que és un dels moments àlgids del disc, amb el públic corejant la cançó. De fet, però, cap de les 14 cançons sobren, totes sonen de meravella. Sovint s’ha dit que Clapton sonava molt més bé en directe que en un estudi. Aquest àlbum confirma que això és força cert.
