La revista només està disponible per a subscriptors de el9nou o el +9.
Pots fer-te subscriptor o si ho prefereixes pots comprar aquesta edició per 1,99€
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
Men in swing celebra el desè aniverari
Jordi Sunyer
Men in swing fa deu anys de vida i per aquesta ocasió el grup s’amplia fins a assolir una big band, que és la màxima expressió de la sonoritat del jazz. Una formació que pretén emular les grans bandes de l’època daurada del swing.
Celebrareu els deu anys amb un espectacle a L’Atlàntida de Vic el pròxim 4 de novembre. Quan us apareix aquesta idea?
Marc Riera: La veritat és que feia temps que hi donàvem voltes en el tema de fer una big band, ens feia gràcia i a mesura que anava passant el temps i s’acostava el dia hem anat plantejat la idea de fer un concert amb aquest gran format. Al novembre de l’any passat vam anar a veure en Ramon Ferrer a l’Atlàntida i li vam dir que l’any que ve fèiem deu anys i volíem fer una cosa grossa i ens agradaria fer-ho aquí. Ell ens va dir que si ho havíem de fer que ho féssim gros i ben fet a la sala gran, amb una big band, amb ball i amb tot plegat. Així ens va sortir i ho hem fet.
Sou set en total al grup, però al concert sereu una vintena
Jaume Grau: Sí, ja és això. Hem pensat amb això, a més a més comptem amb col·laboradors que venen perquè com que estem amb altres formacions a vegades necessitem substituts i ja són normalment persones que ens venen a substituir.
A part de músics també hi haurà ball. Què hi veurem?
M.R.: Nosaltres vam començar a fer un espectacle amb ball a la festa major de Manresa, deu fer set o vuit anys i allà vam conèixer la Laia Molins que és una ballarina de claqué de fama Europea i vam quedar enamorats d’ella, de com ballava claqué i de com s’incorporava com a instrument més a la banda. A vegades la percussió és la Laia. Vam incorporar un espectacle a la proposta del grup que incloïa el sextet de swing i el claqué i un temps més tard vam incorporar una parella de ball professional de swing a dalt de l’escenari. Aquesta vegada hem dit que ho hem de posar tot. Qui vingui a L’Atlàntida podrà veure a la Laia Molins al claqué, Hèctor Artal i la Sònia Ortega amb el ball professional de swing.
Qui més hi haurà a l’escenari?
M.R.: Tres trompetes a part d’en Jaume hi haurà en Guillermo Calliero que és un trompetista argentí i l’Albert Cruz que fa molts anys que toquen amb nosaltres. També hi haurà tres trombons, en Gil Casals i dos valencians en Víctor Colomer i en Vicenç Pérez que fa molts anys que els coneixem.
J.G.: A les canyes tenim el clarinet que sol ser en Martí Mitjavila o l’Oriol Codina que en aquest cas hi seran tots dos. També hi ha en Guillem Vernis que és el saxo habitual, l’Albert Abad i en Joan Subirats que també col·laborador. A la bateria hi serà en Joan Molina, al contrabaix en Gerard Cuní.
M.R.: Al piano havia de ser en Marc Vernis, però finalment no hi podrà ser i serà un estudiant de piano que ara està estudiant a Suïssa que es diu Biel.
Algun cop heu estat acompanyats d’un vibràfon. No serà el cas no?
J.G.: Aquesta vegada no serà el cas.
Sou molts músics, us heu reunit ja tots?
M.R.: Sí, ara ja estem molt a prop i ho tenim tot molt rodat. Encara ens queden uns dies i uns últims assajos i una preestrena que farem a Prats, però ja hem aconseguit ser tota la colla i deixar-ho tot ben polit.
Què sonarà a l’espectacle dels deu anys de Men in swing a l’Atlàntida?
J.G.: Hi ha uns quants clàssics ampliats amb arrengaments. També hi haurà alguna novetat, algun tema que només hem fet per aquest concert.
Què vol dir novetats?
M.R.: Hem arranjat dos temes nous que no tenim al repertori. El que ens ha fet gràcia fer és agafar el repertori que tenim per sextet i escriureu obrint el ventall de músics i de veus per fer tota la big band. Hem fet dos temes nous. Un que es diu What I am here for que l’ha escrit en Martí Mitjavila i hi ha un tema de big band que es diu For me, que és formidable i l’hem pescat. La resta són clàssics que ja fem, hem escrit molt, hem treballat molt i hem passat el que fem amb un format de big band, aquesta era la idea que teníem i que hem fet.
A totes les peces hi haurà ball o claqué?
M.R.: No, hem intentat fer un concert molt dinàmic. La veritat és que ho hem treballat molt i hem intentat que sigui molt dinàmic i que passin moltes coses. Per això durant el concert van passant coses, surten solistes, gent que balla, hi haurà un espai obert al mig de l’escenari on aniran passant diferents coses, des de ball, claqué, gent que farà solos…
Alguna sorpresa que es pugui explicar?
M.R.: Nosaltres sempre fem una sorpresa, però no l’explicarem. És una sorpresa habitual nostra quan fem els concerts i aquí també la farem. Serà més grossa perquè serem més colla, però també la farem.
D’on va venir la idea de Men in swing?
M.R.: Jo crec que en vam parlar un company i jo que tocàvem a Roda, érem tres només i vam dir que havíem de fer una banda, una banda grossa. Vam començar a tirar al món del jazz, del swing i vam dir que volíem fer una banda. I li vam proposar a en Jaume que era i és professor de guitarra i vam dir-li i ens va dir que sí per fer de trompetista. I el primer dia ja es va presentar amb un trombonista, amb en Gil. Vam buscar un contrabaixista perquè en volíem a un. Ens vam trobar a un local, vam començar a muntar peces i vam començar a fer bolos. La cosa va funcionar molt ràpidament, de seguida vam tenir molts bolos i fins ara no ha parat mai.
El nom d’on va sortir?
M.R.: Érem tots homes en aquell moment i va sortir, però no me’n recordo del tot.
La posada en escena i el tema visual sempre l’heu cuidat no?
M.R.: Nosaltres tenim aquesta idea. D’aquest posat a l’escenari dels músics dels anys quaranta o cinquanta, moltes vegades pensat no per estètica sinó per respecte al públic. No volem dir que els que no van amb vestit no respectin el públic, però sí que és com una mena de presentació i d’actitud al públic poder dir que venim a fer una cosa important per a ells i ens posem la millor vestimenta que tenim. Aquesta és la idea, que no tothom comparteix, però que nosaltres la tenim inculcada.
El format Men in swing amb big band no serà només per un dia sinó que ho veurem més, no?
M.R.: És un format que ens costarà moure perquè és un format molt gros, però sí, tenim dos o tres concerts tancats per a l’any que ve i mirarem que en surtin més sempre que sigui possible. És un format que s’ha de moure molta gent però el volem instaurar, no és barat, però nosaltres tampoc estrenyem massa amb els preus i sí que el mourem no només aquest any sinó fins que podem. La idea és l’any que ve treballar molt perquè serà el desè aniversari. Intentarem que l’any que ve sigui un any molt especial i fer molts concerts.
El concert d’aquest diumenge 29 d’octubre és un assaig general amb públic?
M.R.: Sí, és una preestrena. Teníem ganes d’abans d’anar a la sala de L’Atlàntida fer-ho i la veritat és que des de l’Ajuntament de Prats ens han donat un cop de mà per poder-ho organitzar tot i els hi hem de donar les gràcies. És una preestrena per rodar les coses i perquè després quan ho estrenem a l’Atlàntida sigui un tro
Quants concerts heu fet amb deu anys?
J.G.: No ho sé, molts. 250 segur que els hem fet. Uns 25-30 l’any
N’hi ha algun que recordeu especialment?
J.G.: Aquell del Castell de Calafell. Vam tocar allà al castell i vam haver de pujar tots els instruments i tot a peu fins a dalt al castell. Un cop a dalt, però, va ser brutal, el concert i la gent, va valer molt la pena. Va ser molt maco. Vam suar, però es va gaudir.
M.R.: Recordo la primera vegada que vam tocar al festival de jazz d’aquí Vic. Potser també l’estrena que vam fer a Calldetenes i Oristà. Algun d’aquests dos va ser el primer, però no recordem quin perquè estaven molt junts.
I el lloc més llunyà que heu tocat?
J.G.: Potser a Saragossa.
M.R.: Crec que sí que és el més llunyà on hem tocat. No és fàcil moure set músics i anar lluny encara ho és menys. Suposa un trasbals molt gran anar lluny de casa. Les gires a llocs llunyans són més boniques de cara a fora que de cara endins. Normalment són ruïnoses econòmicament i estressants. Ens és complicat.
La festa arriba a la dotzena edició amb algunes novetats com una xarxa de camins al bosc per ordenar les escenes teatralitzades
L’Ajuntament de Lliçà de Vall vol declarar d’interès local la Festa del Glaç, que celebrarà la 12a edició aquest cap de setmana a la verneda de Can Gurri. És un tràmit que ha de passar pel ple municipal, i que es podria haver aprovat en qüestió de mesos si tots els grups polítics es posen d’acord.
“A hores d’ara encara estem en fase de converses. No hi ha res tancat, però la sintonia entre els diferents partits és bona perquè aquesta festa és una manifestació cultural de caràcter transversal que ens defineix com a poble. Després de 12 anys, creiem que és el moment de fer un pas endavant”, explica el regidor de Cultura, Pere Balsells, en declaracions a EL 9 NOU.
Justament, aquesta dotzena edició tindrà entre les principals novetats l’estrena d’una xarxa de camins per l’interior del bosc, pensada per ordenar les escenes teatralitzades que s’hi representaran dissabte a la tarda.
“Fins ara aquestes escenes es feien en diferents punts del bosc, i la gent les veia al seu aire. Ara ho podrà fer tot seguint un itinerari. És una actuació que hem fet expressament per a aquesta edició, però que romandrà estable justament perquè volem acabar de consolidar la festa. Un cop declarada d’Interès Local, no descartem iniciar els tràmits perquè la Generalitat la Declari Festa d’Interès Nacional”, afegeix Balsells.
La Festa del Glaç començarà dissabte a la tarda amb les representacions teatralitzades que explicaran com es feia la producció de glaç en entorns com el de Can Gurri. Seran quatre escenes en total, amb guió de Julieta Sunyol i direcció artística de Mònica Lucchetti, que es representaran amb quatre passis entre 2/4 de 5 i les 9 del vespre. A les 10 de la nit, l’era de Can Gurri acollirà un espectacle de foc i llum amb els Diables de la Vall del Tenes.
Diumenge al matí s’instal·larà un poblat de cabanes al bosc, i a la 1 del migdia es farà un concert vermut amb el duet Betzuques. La Festa del Glaç també comptarà amb mercats de productes artesanals i de pagès, un espai gastronòmic, una zona de jocs i tallers per tota la família, i una exposició sobre la importància de l’aigua a Lliçà de Vall. A la mostra hi col·laboren uns 150 voluntaris, entre actors, tècnics d’escenari i personal de suport.
El Festival de Cinema de Terror de Cardedeu s'allarga fins a l'1 de novembre
Teresa Terradas
Cardoterror, el Festival de Cinema de Terror de Cardedeu, arriba aquest any a la majoria d’edat amb una programació especial i més àmplia que s’allargarà fins al dimecres 1 de novembre. Seran set dies de cinema i activitats organitzades per l’associació cultural El Cardot, que van començar fa 18 anys a fer un cicle de pel·lícules de terror per rememorar les maratons que durant els anys 90 es feien al cinema de Cardedeu. “La intenció era fer divulgació d’un gènere sovint menyspreat i fer-ho des d’un punt de vista cultural”, recorden.
Ara, el Cardoterror s’ha anat fent gran, i enguany han volgut ampliar les activitats per fer un festival per a tothom, per a tota la família, en què cadascú pugui trobar el seu acte o la seva pel·lícula. La temàtica d’aquesta edició és la majoria d’edat. “El que he fet és agafar una pel·lícula de cada temàtica d’aquests 18 anys, que no s’havia projectat abans”, ha explicat David Jordan, membre de l’organització.
Entre aquestes pel·lícules hi ha la japonesa ‘Tetsuo, el hombre de hierro’, que es projectarà aquest divendres a les 10 del vespre al Cinema Esbarjo amb banda sonora en directe. Els músics són col·laboradors del festival Cryptshow de Badalona. El mateix divendres, però a 2/4 de 7 del vespre, es farà una classe magistral amb Àngel Sala i Jordi Sánchez-Navarro, amb la col·laboració d’Alejandro G. Calvo.
Com en les darreres edicions, es projectaran dues pel·lícules que només s’han passat al Festival de Sitges. La primera sessió especial serà dissabte a les 10 del vespre amb ‘Blood’ (EUA, 2022), i la segona, diumenge al vespre, amb ‘Sleep’ (Corea del Sud, 2023).
Altres pel·lícules que es projectaran a partir de dissabte són ‘Pacto de sangre’, ‘Drácula’, ‘Shin Godzilla’, ‘Phantasma’, ‘Las garras de Lorelei’, ‘El homble Lobo’ o ‘The void’. A més, el director Sebastià d’Arbó presentarà el film ‘Más allá de la muerte’, diumenge a les 3 de la tarda, mentre que Brian Yunza, premiat amb el trofeu Audrey, farà la presentació virtual de ‘Re-sonator’ dilluns a les 8 del vespre. Aquest any, el trofeu Audrey es concedirà a Sílvia Tortosa, en un acte que es farà diumenge a les 5 de la tarda.
Jordan també ha destacat les projeccions de curts tant per a adults com per a infants. “Hem volgut que el festival arribi a tots els públics, incloent-hi el familiar”. Dissabte a les 6 de la tarda es projectaran els cinc curts finalistes que opten als Premis TAC 20023, i tot seguit s’entregaran els guardons als millors curts de producció catalana. Uns altres premis que es donaran, dimarts a les 6 de la tarda, són els Finestres, amb la projecció de booktrailers i l’entrega de premis als guanyadors.
D’altra banda, diumenge a les 12 del migdia hi haurà una sessió infantil curtmetratges, per a infants de més de quatre anys, en col·laboració amb El nostre primer festival. Dimarts a la tarda es farà una sessió familiar d’animació amb ‘El alucinante mundo de Norman’, i dimecres a la tarda, una sessió familar amb la projecció d’’E.T. El extraterrestre’.
Entre els actes paral·lels, destaca la presentació del llibre ‘Más allá de la muerte’, ‘El final de la trilogía parapsicológica’, amb Sebastià d’Arbó Peñalver i Jordi Mas, o la sessió de contes de terror per a adults, ‘Històries per no dormir’, amb Alícia Molina a la capella Sant Corneli.
Al llarg de dissabte i diumenge, des de les 10 del matí fins a les 10 del vespre, també hi haurà el Cardoterror Market, on es podran trobar tota mena d’objectes relacionats amb el cinema de terror.
Jordi Remolins
El comerç del centre de Ripoll s’activarà durant aquest cap de setmana en la celebració de l’Esotèric Shopping Night, conegut també com la Fira de Bruixes. A partir de divendres a la tarda i fins diumenge al vespre, la fira que organitza l’entitat Ripoll Comerç aposta de nou per portar personatges de les ciències ocultes al municipi. Tarots, vidents, astròlegs, bruixes i altres individus relacionats amb aquest sector seran a Ripoll per promoure els seus arguments, entre els quals la hipnosi, les neteges energètiques o el reiki. Les botigues que ho vulguin mantindran les portes obertes en horari nocturn.
Per tercer any consecutiu els carrers del Barri Vell s’ompliran alhora de paradistes en un certamen que s’ha afegit a les fires de més tradició ripollesa. Seixanta comerciants hi oferiran productes no només esotèrics. També n’hi haurà d’artesanals i gastronòmics. A banda de l’esperit més crematístic de la fira, s’han preparat cercaviles de percussió, sessions d’oracles col·lectius, la ruleta del Guirigall per premiar compres al comerç local amb vals de cent euros per gastar-hi, tallers infantils i una festa blanca a l’estil eivissenc, amb DJ Tete i Javi Torres. Els Diables de Ripoll protagonitzaran la cerimònia de la cremada de la Bèstia.
L’espai firal englobarà els carrers Sant Pere, Mossèn Cinto Verdaguer, i les places Sant Eudald, Gran i de la Lira. Quatre hores després de l’obertura de la fira, se’n farà la inauguració, divendres a les 8 del vespre, amb una dansa i ritual del foc amb Rut, Eva, i Exther, la bruixa de la Nova Era.
Miquel Erra
La 28a Fira de la Castanya, proposta icònica del calendari firal d’Osona, vol reforçar aquest any la projecció del poble i el seu teixit productiu i comercial. De la seixantena de parades que hi exposaran tot dissabte i diumenge, la meitat seran de Viladrau. “Hem volgut que hi hagués molta presència local”, remarca la regidora de Comunicació, Maria Formatjé. En aquesta mateixa línia, i com a novetat, dissabte al matí hi haurà un Espai km 0 a Can Sià, on s’hi aniran presentant productes elaborats al poble. A més, els usuaris del trenet turístic gaudiran d’un àudio explicatiu dels actius turístics que atresora el municipi. La fira ja arrencarà aquest divendres amb la inauguració de l’exposició “Racó de records”, amb objectes amb història de Viladrau, prèvia al tradicional lliurament dels guardons de la fira. El programa tornarà a desplegar un ampli ventall de propostes lúdiques i festives de caràcter familiar, a banda de la imprescindible torrada de castanyes al mig de la plaça Major.
Educadora social de formació, la berguedana Sara Afonso portava des dels 16 anys treballant en el camp de la diversitat funcional i la salut mental, els últims sis anys per a la Fundació Ramon Noguera de Girona. Un sector que es va fer molt seu, però alhora “molt intens”, també emocionalment. Necessitava un canvi. Fa un any es va traslladar a viure al Montseny, per la banda d’Arbúcies, i en aquella mateixa finca hi va descobrir un petit nou món, per ella, el de la castanya. “A Berga venim de la cultura del bolet…”. Va aprofitar algunes estones de lleure per recollir-ne i portar-les al Centre de Manipulació de la Castanya de Viladrau, que tampoc coneixia. Un any després ha acabat de consumar el seu canvi de vida: va deixar la feina a Girona i aquest mes d’octubre s’ha incorporat a l’equip que recull i elabora la popular Castanya de Viladrau. De moment, n’està encantada. De fet, ha arribat en plena temporada de recol·lecció i, a banda d’ajudar a desbrossar algunes castanyedes i de treballar dins l’obrador –seleccionant, pelant o torrant castanyes–, també participa de la recollida. “És una feina intensa, però també agraïda. És precisament el que buscava, aquest contacte amb la natura i el territori.” És el seu particular bany de bosc, tot i que la feina també és exigent, després d’hores de traginar quilos de castanyes pel bosc. “És el meu particular gimnàs a la natura, i sense quota”, somriu.
Desenes de persones com ella s’han sumat aquests dies a la recollida de castanyes a l’entorn de Viladrau, pentinant les 80 hectàrees que enguany té acotades el Centre de Manipulació de la Castanya. Un fruit, però, que tampoc és aliè a la sequera continuada que pateix el territori. “Està sent una temporada raríssima”, assegura el seu responsable, Joaquim Solé. “Passen coses que no havien passat mai. En lloc de caure primer la castanya, després el pelló i finalment la fulla, és al revés: primer han caigut les fulles i després cau el pelló, encara molt verd, sense obrir la castanya, fet que en dificulta molt la recollida.” La sequera fa que tots els castanyers ubicats “a solell” no estan donant fruits, “estan desplomats”. En canvi, “tenim raconades molt bones de cara nord”. L’evolució meteorològica dels propers dies acabarà de marcar el pols de la temporada, que s’acostuma a tancar entre la primera i la segona setmana de novembre. Solé és conscient que la producció serà menor, tot i que potser ho compensaran amb les sis noves hectàrees de castanyedes que han incorporat. La temporada passada van recollir 16 tones de castanyes, tot i que ja no va ser massa bona, per culpa de la mateixa sequera continuada. “Encara sort que invertim en l’atenció i recuperació d’aquestes castanyedes, si no malament.” Al problema climàtic s’hi està sumant, un any més, la incidència dels furtius, grups de gent que envaeixen algunes finques –malgrat la senyalització específica que ho prohibeix– per endur-se castanyes il·legalment.
Castanya de Viladrau serà un any més present a la Fira de la Castanya i aquest any protagonitzant una novetat: un doble taller de tast i cuina d’aquest producte, amb l’elaboració de diversos plats saludables de tardor, a càrrec d’Andrea Marsenova. Serà tant dissabte com diumenge, a les 12 del migdia. L’activitat és gratuïta, però les places limitades i es poden reservar anticipadament.
L'exposició de fotografies antigues es pot veure fins el 19 de novembre
EL 9 NOU
Vuit mesos després de la publicació del llibre Cardedeu. Oficis i comerços, el Museu Arxiu Tomàs Balvey ha estrenat una mostra al voltant dels antics oficis i establiments de la vila. El llibre és obra de Ricard Ginjaume, historiador local que també va publicar, entre d’altres, Cardedeu desaparegut l’any 2020.
Ambdues obres formen part de la col·lecció “Catalunya desapareguda”, de l’editorial Efadós, que vol traçar la història de diferents municipis catalans durant els segles XIX i XX. Aquest viatge al passat es fa a partir d’una sèrie d’instantànies quotidianes amb les quals es pot recrear la forma de vida d’aquella època. La fotografia, doncs, és el suport principal d’aquests reculls.
L’exposició està dividida en tres parts, seguint l’esquema que presenta el llibre: el món de la pagesia, els treballs artesanals i la seva industrialització, i finalment l’àmbit de les botigues i els comerços.
Com explica Ginjaume, tant el llibre com la mostra són un homenatge als treballadors d’aleshores, que van acabar construint la vila actual. L’àrea de treball per excel·lència a Cardedeu sempre havia sigut el camp: la majoria de vilatans eren agricultors o ramaders. Si bé no vivien en masies apartades –en aquell moment n’hi havia centenars–, tenien un hort dins del poble.
Per dominar les condicions climàtiques i geogràfiques, que articulaven l’ofici de la pagesia, Ginjaume observa que “els pagesos bevien del coneixement acumulat en el saber popular i la tradició, que han quedat fossilitzats en dites i refranys”.
Així, aprenien procediments de cultiu i trucs per comprendre la meteorologia, sobretot amb relació a les pluges. Al cap i a la fi, el pagès estava limitat i depenia dels recursos que tenia a l’abast. Amb la innovació d’eines, però, hi va haver una progressiva substitució dels cavalls per tractors que va afavorir el sector.
Un cop assegurada l’alimentació, els menestrals cobrien les necessitats que no abastava la pagesia. Això implica oficis com els de modistes, sabaters, pintors, fusters i altres artesans de tota mena que treballaven en alguna fàbrica o taller.
Al llarg del segle XX es van anar construint instal·lacions més grans i més equipades, com la Tèxtil Rase el 1914, quan va arribar l’electricitat al poble. Amb l’exemple d’alguna espardenya antiga, l’exposició il·lustra la confecció manual de certs objectes quotidians.
És aleshores quan entra en escena l’activitat comercial, últim punt de l’exposició i pal de paller de la socialització i l’intercanvi. A Cardedeu era tan important, que les places i carrers del centre eren anomenades en funció dels productes que s’hi venien. Per exemple, la plaça de Sant Joan es deia la plaça dels Porcs. També hi havia la plaça del Blat i la de les Gallines. Els establiments que hi havia eren petits i acostumaven a ser carnisseries, forns de pa, botigues de queviures o peixateries, entre d’altres.
L’avinguda Rei En Jaume aviat va esdevenir un dels eixos comercials cabdals de la vila, on hi havia les fondes i els cafès més emblemàtics. En un passadís del museu hi ha exposada una llarga quantitat de dissenys propublicitaris dels diferents comerços i locals, publicats als diaris al llarg del segle XX.
A més, hi ha una projecció continuada de les imatges que formen el llibre i també s’han recollit fotografies de les diferents mostres d’oficis artesanals que va organitzar el MATBC durant la dècada dels 90, coincidint amb la Fira de Sant Isidre. Tant en aquell moment com en l’actualitat, els responsables del museu volen fer reviure objectes que havien quedat antiquats, i treure’ls la pols perquè puguin tornar a lluir.
L’exposició es va estrenar divendres passat. A l’acte inaugural hi van assistir unes 80 persones, i va comptar amb la intervenció del mateix Ginjaume. La mostra es podrà visitar fins al 19 de novembre.
EL 9 NOU
El Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès presenten aquest diumenge al Teatre Auditori de Granollers l’òpera ‘Romeu i Julieta’, la primera de la temporada. Es tracta d’una de les obres cabdals de l’òpera romàntica francesa i està considerada arreu del món com una de les millors reproduccions musicals del relat shakespearià. La nova producció compta amb el director d’escena Pau Monterde, amb Miquel Gorriz com a assistent a la direcció d’escena i amb escenografia d’Elisabet Castells. L’equip artístic estarà encapçalat pel tenor barceloní Albert Casals, jove cantant ja conegut que ha col·laborat amb la temporada d’Òpera a Catalunya en diverses ocasions i que torna de nou en el paper de Roméo, tal i com va fer en la darrera vegada que es va representar Romeu i Julieta dins la temporada (2012) i la soprano ucraïnesa Yulia Merkudinova, guanyadora del 2n Premi del 60è Concurs Tenor Viñas (2023) que es presentarà per primera vegada al cicle. A la funció de Granollersel rol de Juliette serà interpretat per la mallorquina Marga Cloquell.
‘Romeu i Julieta’. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Teatre Auditori de Granollers. Duimenge 29 d’octubre, 18h.
‘Ladies Football Club’, el musical que triomfa a Madrid, arriba al Teatre Auditori de Granollers aquest divendres a les 8 del vespre. Sergio Peris-Mencheta dirigeix, en llengua castellana, aquesta emocionant obra d’Stefano Massini, amb tocs èpics i en clau de musical. L’espectacle,q ue no para d’acumular èxits i bones crítiques, tracta el fenomen del futbol femení al Regne Unit durant la Primera Guerra Mundial, quan la Llei va dissoldre els equips femenins.
Teatre Mòbil i Marcel Gros es retroben després de 30 anys de no actuar junts a l’escenari
per presentar aquest espectacle familiar per no parar de riure: ‘Remember Show’. En aquesta proposta de circ, els clowns recuperen el carrer que els va veure néixer i créixer com a artistes després de tota una vida viatjant en el carro de la farsa i donant voltes pel món. Convertint el món de l’espectacle en una parodia.
‘Remember show’. Teatre Mòbil i Marcel Gros. Teatre Auditori Can Palots, Canovelles. Dissabte 29 d’octubre, 18.00.
La Roda d’Espectacles Infantils arriba aquest diumenge a les 12 del migdia el Cinema Edisons de Granollers amb ‘Kaixes’, de la companyia Com Sona? El muntatge és una barreja eclèctica de música popular, d’autor i original on cada cançó esdevé un joc a través del teatre d’objectes, amb un clar protagonisme dels instruments musicals. L’espectacle està recomanat per a infants a partir de 2 anys.
‘Kaxes’, Com Sons?. Roda d’Espectacles Infantils. Cinema Edison, Granollers. Diumenge 29 d’octubre, 12.00.
Jordi Sunyer
‘Malas noticias’
Polygram Iberica, 1993
El rock ibèric no es pot explicar sense parlar de Los Suaves. Una de les millors bandes que hi ha hagut mai a una península on un policia nacional es pot acabar convertint en una estrella del rock’n’roll. I en temps de males notícies permanents precisament qui millor ha retratat les desgràcies, els desvalguts i els perdedors és Yosi, el carismàtic cantant d’un dels millors grups que ha sortit mai de Galícia. El cim creatiu de la banda va arribar ara fa 30 anys amb Malas noticias, un treball amb una portada cridanera i tràgica (obra de José Carlos Álvarez) amb Yosi als braços d’una dona com si fos un sant Crist envoltat dels seus apòstols (els músics). El disc s’obre amb l’homònima “Malas noticias”, una obra d’art que arrenca a cops de porta enllaçats amb una guitarra acústica fins que de cop esclaten les guitarres elèctriques on destaca la feinada del solista Alberto Cereijo. Un cop fet l’habitual ritual d’alternar estrofes i tornades, a més, la peça es clou amb una exhibició instrumental de Cereijo i Moncho a les guitarres. Tot en to menor i amb un aire trist i desolador fet a mida per posar la banda sonora a un noticiari de fa 30 anys (i també d’ara, que el món ja s’ha comprovat que no escarmenta ni n’aprèn). Després de la primera estocada ve “Corazón de rock and roll” i cinc talls més sempre amb la veu trencada i impossible d’un Yosi esplèndid sobretot amb la ploma als dits. I sí, Yosi era policia nacional. I la bona notícia va ser i és que deixés de ser-ho.
Jordi Sunyer
FLYING FROGS
‘WTF Is Going On?’
Els osonencs Flying Frogs tornen a la càrrega amb un disc que no té res a envejar als que facturaven a mitjans dels 90 bandes com Green Day, Offspring, NOFX o Blink-182. El power trio de punk rock melòdic s’ha tret de la màniga un àlbum –el quart de la seva trajectòria– amb 13 peces que vessen nervi i energia per tot arreu. La portada (i la contraportada) són obra de l’il·lustrador Òscar Puig, de Blowfuse. Una obra d’art per dins i per fora amb vocació internacional editada per un segell barceloní i també per un de polonès.
MAIO
‘Suau’
Maio és la germana bessona de Júlia Serrasolsas (Ginestà) i juntes van començar al món de la música amb Akelarre, un projecte que es va fer viral cantant “no somos amigas, nos comemos el coño”. El 2021, amb Ginestà ja en funcionament, Maio va publicar el seu primer àlbum en solitari, Des dels marges, mesclant gèneres musicals diversos que anaven de la cançó al punk passant per l’electrònica, el tropicalisme o el reggaeton. I ara hi torna amb Suau, un segon àlbum amb 10 talls de cançó pop electrònica on l’amor i l’empoderament col·lectiu són la pedra angular.
APEL·LES CAROD
‘Abismes i flors’
El primer graduat en violí jazz a l’Estat espanyol acaba de debutar amb un interessant i lluminós disc, Abismes i flors. Partint del món del jazz, i amb el violí com a protagonista, l’àlbum inclou vuit peces on s’hi aprecia també la influència d’altres músiques: des d’una expressió melòdica propera a l’arrel mediterrània fins a moments d’inspiració barroca, impressionista o de minimalisme pop. Tot i ser música instrumental, Carod posa el focus en la melodia i aconsegueix fer del violí una veu gairebé amb expressivitat humana. Curiós i per a orelles despertes.
Anna Ruiz Mestres
“Les llengües poden morir… si de cas això ens arriba, devem lluitar sense treva contra el mal, fins a l’últim alè” S. Espriu
LLENGUA I IDENTITAT NACIONAL
Autor: Jordi Martí Monllau
Editorial: Edicions del 1979
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2022
Nombre de pàgines: 168
Ara que ens ha deixat Carme Junyent, tenim en el Jordi Martí Monllau un defensor de la llengua com a element imprescindible de la nostra identitat. El seu llibre és una mirada nova, fresca i estimulant, que ens endinsa a través d’aquest assaig imprescindible i lúcid vers la dificultosa situació que viu la llengua als Països Catalans. El llibre s’obre amb un pròleg de Gerard Furest i consta d’una introducció, tres parts i un epíleg.
L’autor ens convida a deixar d’“assumir el marc mental de l’adversari, l’anticatalanisme”, que vol naturalitzar el castellà com una llengua pròpia dels catalans, i ens mostra que el català és “el darrer baluard que ens queda” si volem existir com a nació. La seva reflexió passa per l’engany del bilingüisme que ens fa assumir que si parles castellà no cal que parlis català als PPCC. Insisteix que parlar i viure en català és un “dret”, que ni França ni Espanya respecten malgrat que s’anomenin “democràcies”.
L’anàlisi passa també per revisar arreu com la dominació d’un poble sobre un altre s’ha valgut sempre de l’assimilació o desaparició total de la llengua i la cultura que es vol dominar. No s’oblida de la importància de l’escola en aquesta tasca. Queda clar que llengua i continguts han de ser els propis de la nostra història i cultura i no els imposats per l’Estat dominant. També s’aprofundeix en la immigració i en com aquesta s’ha d’integrar a la llengua catalana dins l’escola i la societat.
Per abordar la normalitat del català ens proposa que posem en valor la llengua dins el camp de l’economia, però també de la justícia, i ens crida al desvetllament: “No triar i callar és atorgar”.
El fet de tenir una llengua i un territori és el que ens dona dret a l’autodeterminació, i som una de les minories més grans normalitzades d’Europa, i si els catalans “volem ser” hem d’assumir que els canvis porten “conflicte”, i que el moment de fer això és ara, no podem delegar més en les generacions futures.
Llegir el llibre és ampliar la nostra visió del conflicte, i adonar-nos que cal posar fil a l’agulla cap a la nostra normalitat de manera lúcida i valenta, sent conscients que en la nostra llengua rau la nostra identitat i la possibilitat de poder ser. I com deia Espriu i cita JMM: “Que la fi ens vingui per sinistre i aclaparador genocidi, no per vil suïcidi”.
Jordi Vilarrodà
‘L’últim telecadira’
John Irving
Ed. 62
No necessita presentació. I alguns diuen que aquest és el comiat d’Irving en la gran novel·la. Als vuitanta anys, l’Adam rastreja en la pròpia història, la que no li han explicat. Arribarà fins l’any 1941, quan és concebut a l’estació d’esquí d’Aspen, a Colorado, on la seva mare, la Rachel, fa de monitora. La seva mirada enrere dibuixa un extraordinari fresc de l’Amèrica del segle XX.
‘Fill d’un malparit’
Sorj Chalandon
Ed. de 1984
El protagonista de la novel·la no ha gosat mai demanar al seu més aviat violent pare què va fer durant l’ocupació nazi. De quin bàndol estava? Resistent o col·laboracio-nista. L’any 1987, el dia que s’inicia el judici contra el criminal nazi Klaus Barbie a Lió, sabrà on és l’expedient del seu pare. I començarà un altre judici, el que li farà ell mateix. Descobrirà, potser, el que no volia saber.
‘La por de la bèstia’
Anna Moner
Ara Llibres
L’Emily viu tancada des de la mort de la mare. A la mateixa ciutat on ronda, a principis de segle XX, l’assassí en sèrie que tothom coneix com el Minotaure. Amb una fixació: el gust de les llàgrimes de les seves víctimes, quan són presa del pànic. Novel·la d’aires gòtics que parla de víctimes i depredadors, dels rols de cadascú. L’Emily creu que, a l’altra banda de la porta de casa, l’espera la mort.
‘En hora incerta’
Primo Levi
Eumo (Jardins de Samarcanda)
“Tan sols puc assegurar a l’eventual lector que en rars instants (de mitjana, només d’una vegada a l’any) estímuls singulars [poètics] han assumit naturalment una certa forma, que la meva meitat racional continua considerant antinatural.” Ho deia el grandíssim narrador Primo Levi. Però malgrat tot, val la pena descobrir la seva a vegades estranya poesia. Aquí, un recull complet.
‘Tauró blanc’
Genie Espinosa
Ed. Finestres
Ens complau de tant en tant suggerir novel·les gràfiques. Ara ens arriba la història de la Maude, que rep la notícia de la mort del pare i ha d’anar fins a l’illa de Desmond a arreglar la casa on vivia. Hi trobarà rastres del passat que la conviden a redescobrir la figura del pare. I mentrestant, l’illa viu pendent del desè aniversari de l’albirament d’un enorme tauró blanc. Tornarà?
Eva Remolina / AMIC
Avui et mostrem un conjunt de passos molt senzills per a crear una disfressa de zombi impressionant per a Halloween:
Materials que necessitaràs:
Roba vella: Busca roba vella i gastada per utilitzar com a base de la teva disfressa. Pantalons, samarretes i jaquetes que no et preocupi trencar o embrutar.
Maquillatge: Necessitaràs maquillatge especial per a disfresses, que pots trobar fàcilment en botigues d’accessoris de Halloween. Assegura’t de tenir colors com el blanc, el negre, el gris i el vermell.
Pentinats i accessoris: Extensions de cabell, perruques, accessoris com ulleres de sol, bijuteria falsa, etc.
Preparació:
Comença trencant i embrutant la roba vella per aconseguir l’aspecte autèntic d’un mort vivent. Pots esquinçar també la roba per donar-li un aspecte més desgavellat.
Maquillatge: Comença amb una base blanca de maquillatge a la cara i al coll. Després, aplica ombres fosques al voltant dels ulls per donar l’efecte de personatge pàl·lid i sinistre. Fes servir maquillatge vermell i negre per crear l’efecte de ferides o l’aparença de la pell despullada.
Cabells: Despentina els cabells i embruta’l amb fang o similar. També pots afegir extensions que es vegin despentinades.
Accessoris: Cal afegir unes ulleres de sol, collarets o bijuteria trencada i deteriorada. Pots portar una joguina de plàstic com un os de peluix ensangonat o una eina de jardí com un falc.
Caminar i actuar: I el més important: No oblidis caminar com un autèntic zombi. Ves lentament, balanceja els braços i grinyola les dents de tant en tant per aconseguir un aspecte més aterridor.
Sang: Si vols afegir un toc final de realisme, pots usar sang falsa per omplir les ferides i que vagi gotejant una mica pel cos.
EL 9 NOU
Joan Millaret i Valls
Preciosa faula ecologista
Després de debutar amb l’original comèdia romàntica “Les combattants” (2014), el cineasta francès Thomas Cailley ha dirigit un preciós film sobre humans mutants, criatures híbrides, fruit d’una pandèmia. Un film que va inaugurar la secció paral·lela Una Certa Mirada del Festival Internacional de Cinema de Canes i que durant el seu pas per la Secció Oficial del Sitges-Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya obtenia el premi als millors efectes especials, visuals o de maquillatge per Frédéric Lainé, Jean-Christophe Spadaccini, Pascal Molina, Cyrille Bonjean-Jean, Bruno Sommier i Jean-Louis Autret.
Un pare de família, Françoise (Romain Duris), intenta mantenir unida la seva família mentre la seva dona està internada en un centre especial per haver-se transformat en bestiola. Un equilibri precari que s’acaba de trastocar quan es traslladen de la ciutat a un poblet en l’interior per estar a prop del nou centre de destí de la mare. Per una banda, els humans animalitzats s’escapen després de patir un accident el comboi i, per altre costat, el fill de la parella, Émile (Paul Kircher), comença a experimentar canvis en el seu cos i les relacions amb el pare comencen a complicar-se.
El resultat és una pel·lícula extraordinària que es pot veure com un conte moreaunià, una faula ecologista, una distopia social i, també, un melodrama familiar sobre la diferència. “El reino animal” és un film ple de poesia, d’amor, de reflexió i d’emoció. Destaca un immens i commovedor Romain Duris en el paper de pare així com una gran actuació del prometedor jove actor Paul Kircher. La popular actriu francesa Adèle Exarchopoulos, en el paper de gendarme del poble, Julia, arrodoneix el bon repartiment.
AMIC
Les patologies del cor es poden prevenir mitjançant una dieta equilibrada, així com la pràctica d’exercici físic. Vegem a continuació alguns dels aliments més importants per a protegir el cor, i que mai haurien de faltar en la nostra dieta.
1. Oli d’oliva.
És una grassa monoinsaturada que té propietats cardiosaludables. Quant a l’oli verge extra, més enllà del greix, també conté polifenols, i llavors l’efecte protector per al cor és major.
2. Nous i fruita seca.
Les nous especialment, contenen àcids grassos poliinsaturats, tocoferols i fitosterols, que ajuden a disminuir els nivells de colesterol dolent en sang.
3. Llegums.
Per a gaudir dels efectes cardioprotectors dels llegums, caldria consumir quatre racions a la setmana. És un aliment molt ric en proteïna i fibra, i assequible.
4. Peix blau.
És molt ric en àcids grassos insaturats omega-3, que són indispensables per al nostre organisme i, a més, ajuden a evitar que les plaquetes s’activin i formin trombes. És recomanable menjar-ho dues vegades a la setmana, i sobretot els de menor grandària.
5. Fruites del bosc.
Són molt riques en polifenols, que tenen activitat antioxidant i antiinflamatòria, i ens ajuden a mantenir el cor en forma.
6. All.
Incorporar-lo als nostres plats diàriament és un bon exercici per al nostre cor.
7. Verdures i hortalisses de color groc.
En general, un alt consum de fruites i verdures ajuda el nostre cor a mantenir-se sa. Les verdures i hortalisses de color groc, en concret, són molt riques en carotens, i una ingesta elevada de carotens està associada a un menor risc de sofrir malalties del cor. Així doncs, és recomanable menjar pastanagues, moniatos, meló taronja, pebrot…
8. Cereals integrals.
Els cereals integrals són molt rics en fibra i minerals, i s’ha observat que ajuden a prevenir la diabetis tipus 2 i les malalties cardiovasculars.
9. Espècies.
Més enllà d’enriquir el sabor dels plats, les espècies com la cúrcuma, el curri, o el pebre, són molt riques en substàncies que ajuden a controlar els nivells de sucre i colesterol en sang.
10. Te verd
El te verd és molt ric en polifenols. És interessant substituir algun cafè del dia per un te verd, o simplement incorporar-lo a la dieta.
AMIC
El mes d’octubre es presenta com un gran mes per al jardí. Ja entrats a la tardor, és un mes ideal per a fer treballs d’abonats, podes, sembres… A continuació, compartim algunes recomanacions per a cuidar el jardí a l’octubre.
És un bon mes, abans de l’hivern, per a realitzar les últimes podes com a retoc de formació i neteja en arbustos i tanques.
Podarem tots aquells arbustos que floreixen abans de la seva brotada, com per exemple la Forsythia intermèdia o les hortènsies. Si ho fem a la primavera, eliminarem tota la seva floració, ja que els botons florals es formen durant el repòs hivernal.
Plantarem les plantes de temporada de tardor i hivern com a pensaments, calèndules, prímula… i, com sempre, aconsellem crear taques de color amb una sola varietat per a augmentar el seu impacte visual.
Si es desitja, també és el moment de dur a terme la sembra d’aquestes plantes de temporada per a repicar-les durant el mes de novembre.
També és el moment ideal per a les plantacions d’arbustos com el llorer, grèvol, cotoneàster, piracants, etc., o trasplantar aquelles plantes que requereixin una jardinera major.
Si el mes es presenta humit, disminuirem la freqüència de regs i evitarem en el que puguem que les plantes arribin a la nit mullades.
Abonarem amb dosi una mica més alta i amb abonaments rics en potassi, que enforteixin a les plantes de cara a la tardor i hivern i ajudin a suportar millor les baixes temperatures.
Un bon abonat orgànic mai va malament, sinó tot el contrari. I si podem incorporar-ho al sòl, removent la terra, molt millor.
Triarem els bulbs que plantarem aquesta tardor perquè floreixin durant l’hivern i principi de primavera. També prepararem el terreny on els situarem enriquint-los amb un abonat de fons.
Tindrem especial compte amb malalties com la Botridis, la Rosegui o el Míldiu, ja que l’excés d’humitat ambiental els afavoreix.
AMIC
Ingredients:
1/2 tassa de carabassa bullida i trinxada (assegura’t de treure l’excés d’aigua)
1/2 tassa de mantega a temperatura ambient
1/2 tassa de sucre blanc
1/2 tassa de sucre de canya
1 ou
1 culleradeta d’extracte de vainilla
2 1/2 tasses de farina (millor si és especial per a postres)
1 culleradeta de canyella en pols
1/2 culleradeta de pols de clau
1/2 culleradeta de gingebre en pols
1/4 culleradeta de sal
1/2 culleradeta de bicarbonat de sodi
Instruccions:
En un bol gran, batega la mantega, el sucre granulat i el sucre de canya fins que la mescla estigui suau i cremosa. Afegeix l’ou i l’extracte de vainilla a la mescla i continua batent fins que estigui tot beb barrejat.
En un bol separat, fes una mescla amb la farina, la canyella, el clau, el gingebre, la sal i el bicarbonat de sodi. Afegeix la carabassa trinxada a la barreja de mantega i sucre. Mescla bé.
A poc a poc, barreja ambdues masses, només el temps suficient per a integrar bé els ingredients.
Fes una bola amb la massa i embolica-la amb paper film. Refrigera la massa durant almenys una hora.
Preescalfa el forn a 180 °C i cobreix una safata per forn amb paper pergamí.
Treu la massa de la nevera i, en una superfície lleugerament enfarinada, estira-la amb un corró fins que tingui el gruix suficient.
Utilitza motlles per tallar les galetes en formes típiques de Halloween com bruixes, carabasses, gats, escombres, ratpenats, calaveres, etc.
Col·loca les galetes tallades a la safata per forn preparada i forneja-les uns deu o dotze minuts o fins que estiguin lleugerament daurades.
Deixa refredar les galetes a la safata durant uns minuts abans de traslladar-les a una reixeta per a refredar completament.
Un cop les galetes estiguin completament fredes, pots decorar-les amb glacé reial, xocolata fosa, fondant o altres decoracions al teu gust.
Presidenta: Beth Codina
Director editorial: Agustí Danés
Coordinació i redacció: Carles Fiter
Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic
Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers