L’ART D’ESDEVENIR HUMÀ
Autor: Rob Riemen
Editorial: Arcàdia
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Pàgines: 276
El filòsof Rob Riemen (Països Baixos, 1962) és un dels autors estrangers amb més presència en la cultura catalana actual, tant per la traducció de les seves orbes al català com per la seva presència física a Barcelona, sobretot per participar en conferències (per exemple l’organitzada fa ben poc a l’Ateneu Barcelonès). La seva és una obra singular. Una reivindicació de l’humanisme ben argumentada. Una lluita contra la mentida i la postveritat argumentant a partir d’un coneixement rigorós del segle XX i de les bases culturals i religioses de la civilització europea.
L’art d’esdevenir humans és un llibre que es divideix en cinc parts i que amb un estil proper i amè vol introduir el lector en els difícils problemes de voler comprendre allò que som i allò que ens fa com som: de voler ser humans. I és que, com diu al final del capítol preliminar: “Cada cop sabem menys coses de l’essència de la humanitat. I també de l’art de fer-se humà.” I aquests seran els dos temes que s’aniran desplegant i entrellaçant en els quatre següents capítols. Problemes que ens haurien d’interpel·lar a tots i que hauríem de tractar amb un mínim de paciència. Cosa gens fàcil en la societat de l’ara mateix i de la connexió immediata, la qual comporta, com bé analitza ell (i sintetitza a les pàgines 186 i 187) “el sentit del buit”. Contra el que el llibre el revolta.
Amb relació als capítols, podem dir que són desiguals en l’estil i en el volum: si bé els primers són prou desenvolupats, els dos darrers són molt breus. Però aquest fet també dona un bon tempo global a la lectura del text. En ells: els autors clàssics dialoguen amb els contemporanis, fugint de l’erudició i demostrant que ha paït allò de què parla, i la ficció serveix per donar aire a un assaig que tracta temes profunds.
El problema del llenguatge, de l’educació, de la democràcia i de la memòria, tots ells ben vistos fa anys des de Catalunya per Jaume Serra Húnter, són uns dels pilars sobre els quals bascula el text. Problemes propers. Problemes que patim dia rere dia a través de la mentida, la demagògia, un sistema educatiu mort pel pes del pedagogisme, una democràcia populatxera i corcada… I és que com diu Riemen (i havia escrit Serra Húnter): “Un cop el llenguatge hagi esdevingut mentida, aviat els valors morals també es convertiran en mentida.” I la corrupció, l’engany i totes les misèries humanes imaginables ho embafaran tot amb un alè pestilent. I l’art de fer-se humans haurà perdut la batalla (i la guerra).
