Infàncies fracturades
“Monstruo” del japonès Hirokazu Kore-eda arriba a les nostres cartelleres després de competir en la Secció Oficial del 76è Festival Internacional de Cinema de Canes, on va obtenir el premi al millor guió per Yuji Sakamoto, i de passar per la secció Perles del 71è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. El director de propostes tan entranyables com “De tal padre, tal hijo” (2013), “Nuestra hermana pequeña” (2015) o “Después de la tormenta” (2016), reincideix de nou en la constant dels seus últims films, la temàtica de les infàncies esgarriades, encara que afegint un grau de complexitat i inquietud inexistent en anteriors cintes més escorades cap a la comèdia amable.
Kore-eda ha tornat a rodar al seu país natal, el Japó, després de rodar “Broker” (2022) a Corea del Sud, i ha comptat amb la banda sonora del recentment desaparegut Ryuichi Sakamoto, el compositor de films tan importants com “El último emperador” (1987) o “El cielo protector” (1990), ambdós de Bernardo Bertolucci. Kore-eda obre el film amb un incendi enigmàtic, d’origen desconegut, en un edifici d’una ciutat costanera. Aquest incident coincideix amb el comportament anormal del nen, Minato (Soya Kurosawa), com tallar-se el cabell o venir amb una ferida sagnant a casa. Fets inexplicables que provoquen la preocupació creixent de la seva mare, Saori (Sakura Ando), que l’ha criat sola des de la mort del seu marit.
La mare decideix enfrontar-se a l’equip educatiu de l’escola del seu fill, ja que tot indica que el professor Hiro (Eita Nagayama) està agredint i vexant a Minato i les disculpes de l’escola no convencen a la mare, que les troba falses i artificioses. Però la realitat de tot plegat és més enrevessada del que pensàvem, pel fet que el cineasta busca premeditadament la confusió, com si jugués amb la intriga del thriller. A més, afegeix nous punts de vista, visions alternades i complementàries dels mateixos fets, jugant amb el format de les històries creuades.
“Monster” és un atractiu i torbador relat calidoscòpic, un mosaic tant estrany com humanista que acaba girant, com de costum, al voltant d’infàncies problemàtiques amb figures paternes absents i traumes difícils de gestionar com els abusos infantils o el bullying escolar.
