LES PARAULES VIUEN A L’ESPERIT. Assaigs escollits
Autor: Virginia Woolf
Editorial: El Gall Editor, SL
Lloc i any d’edició: Pollença, 2023
Pàgines: 213
En els darrers anys les petites editorials del país han fet una gran tasca en la traducció al català de llibres ben diversos i molt necessaris. És per això que aquest 2023 cal agrair la tasca d’El Gall Editor, des de les illes Balears, i d’Edicions de la ela geminada, des de Girona, en la traducció i reivindicació de Virginia Woolf com a assagista. En el primer cas es tracta del volum que ara ressenyem i en el segon, del volum Escriptores. Assaigs i retrats. De dos llibres que es complementen perfectament i que venen acompanyats de dues bones introduccions.
En ambdós casos hi retrobem l’estil personalíssim de Woolf i la seva peculiar manera d’entendre l’assaig: amb molta llibertat creativa. I per això són tan importants.
Woolf apareix com una bona crítica, com una bona escriptora i com algú amb un pensament literari ben assentat. D’altra banda, i com bé assenyalen les dues curadores del llibre (Dolors Udina i Iris Llop), el fet d’incloure textos que van des de l’any 1919 fins al 1940 dona al volum una perspectiva global sobre la producció de l’autora, els seus temes i la seva manera d’enfocar i de reivindicar l’assaig com a gènere filosòfic.
Un reflexió interessant que trobem en els textos de Woolf és la que versa sobre l’art (i/o artesania) d’escriure i sobre l’art de llegir. Ambdós ben relacionats i ben difícils. Una mirada imprescindible per a qualsevol lector i escriptor ja que “les paraules ens han ensarronat tan sovint” que no podem llegir-les ni escriure-les a la babalà. Requereixen esforç, temps i silenci.
També és molt interessant copsar com per a Woolf la importància de les paraules no rau en elles mateixes ni tampoc en la vida de l’escriptor (tot i que molts escriptors es pensen o es veuen com uns milhomes) sinó en la seva possibilitat de viure en l’esperit. De vivificar el pensament i la vida individual i col·lectiva. Per tant, escriure i llegir són actes vitals. I l’escriptor ha de ser capaç de deixar prou obert allò que diu per permetre que el lector hi penetri, i el lector ha de ser prou lúcid per establir una via de penetració. L’escriptura és una tecnologia que, com Janus, té dues cares i obre dos solsticis en i per a la vida de l’esperit.
Llegir és molt més que observar, rebla Woolf. I escriure és molt més complex que parlar. Siguem-ne conscients en acostar-nos a aquest (i a qualsevol altre) llibre i tinguem clar que “hi ha poca gent que demani als llibres tot allò que ens poden donar”.
