30 edicions i 29 anys després de la primera vegada que es va fer, una multitud de persones va omplir els carrers i places de Torelló en el marc de la Porronada, la Festa del Batre i la Civada, una festa que va ser pionera a Osona –i posteriorment va tenir la seves rèpliques als diferents municipis– i que va donar el tret de sortida oficial de la festa major de Torelló aquest dijous. Centenars de persones es van aplegar a la plaça de la Vila, on abans ja s’hi havia fet l’onzena edició de la Porronada infantil, això sí, aquesta vegada sense que l’organització llancés aigua, com deia Aina Cubí, presidenta de l’Associació de Deixebles de Sant Feliu, malgrat la calor, “per no jugar-nos-la davant la situació de sequera”. Els més petits, que no es van poder estar de refrescar-se una mica per l’alta temperatura, van veure primer l’espectacle La dona del sac a la plaça Vella i en acabar es va iniciar la rua fins a la plaça de la Vila, on es van fer els batejos a la mainada. La versió talla petita de la que es va veure minuts després. Com és habitual després de l’arribada amb el capgròs que es va estrenar el 1996, va sortir al balcó de la mà de Sant Feliu, aquest any encarnat per Pep Llach, Gambires, que va ser l’encarregat de deixar sortir el primer raig de la Porrona, el porró de vidre de grans dimensions que és present a la festa des de la primera edició, el 1994, encara que els impulsors de l’acte, tres colles que van acabar confluint en els Deixebles –l’Associació de Joves Calvos, els Gurriki i els Excel·lentíssims–, han confessat en més d’una ocasió que l’original es va trencar i l’únic que se’n conserva és el vestit de pubilla.
Alguns dels impulsors van participar encara aquest dijous a la Porronada, alguns des de l’anomenat Racó del Veteranot, que des de fa anys s’encarreguen de fer un àpat per fer coixí abans d’iniciar la rua. En aquesta ocasió, van decidir cuinar espaguetis a la putanesca.
Els Deixebles recorden que la Porronada tenia origen en les anomenades Cuques, que van començar el 1988. Van sorgir a un bar que es deia Can Fonsu. Primer van fer les Cuques, unes andròmines construïdes amb filferro i roba en què la gent es posava a sota com una guita. El 1989 van fer un Batmòbil i va anar evolucionant amb diferents performances fins al que ara es coneix com a Festa del Batre i la Civada.
I la mateixa festa també ha evolucionat. De fet, els porrons que li donen nom van desaparèixer el 2002, quan l’organització va decidir substituir-los per càntirs de plàstic per seguretat. El càntir és un recipient que ja forma part de l’imaginari dels torellonencs i torellonenques quan parlen de l’acte que dona el tret de sortida a la festa major i, com en aquesta edició, apareix en moltes de les samarretes de la festa. El mateix 2002 els Deixebles també van decidir deixar de repartir alcohol davant l’augment de joves menors d’edat que anaven a la festa, que llavors ja estava més que arrelada. Era un època en què la festa molts l’acabaven saltant a la piscina municipal, de nit, per això poc després es va instaurar la ja desapareguda festa de l’escuma a la plaça Vella amb DJ. Aquest dijous, malgrat no haver-hi escuma, la festa es va allargar fins a la matinada.
Va ser en aquesta festa, i també el 1989, quan van tenir lloc uns fets, uns aldarulls amb la Guàrdia Civil, que van donar origen, i de forma caricaturitzada, al Ball dels Verds, que es podrà veure també aquest divendres a la plaça Vella, després del pregó.
A diferència dels inicis de la festa, aquest dijous no hi va haver ple a l’Ajuntament de Torelló, va anar just, ja que va ser dimecres. Els impulsors recordaven que en l’edició del 1996, quan l’alcalde era Josep Solà, van entrar al mig del ple i van fer beure a l’alcalde, que va acabar amb tot el vi per sobre. Una més de les desenes d’anècdotes que estan relacionades amb aquesta festa emblemàtica i que commemoraran de manera especial, de nou, l’any que ve quan se’n celebraran els 30 anys i 31 edicions.
El Club Tennis Torelló, que enguany celebra el 50è aniversari, serà l’encarregat de llegir el pregó, aquest divendres a les 8 del vespre a la plaça Vella. La commemoració d’aquest mig segle ja va arrencar el passat mes de febrer i continuarà fins al mes de novembre.
El Grup Xarxa torna a pujar a l’escenari aquesta festa major i ho fa amb l’estrena d’una versió del clàssic Pippi Calcesllargues i amb la música de Txarango com a banda sonora. Se’n faran dues representacions al Teatre Cirvianum: dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda.
La festa major arrenca amb una doble nit de concerts i Zon@Fondu darrere el pavelló. Divendres, amb l’Orquestra Di-versiones com a caps de cartell, a més de Dan Peralbo i el Comboi i Zetak. Dissabte hi haurà Lisasinson, Mushkaa, Crim i la Deixebles Band.
