Un “palco” al Liceu i una torre a Cardedeu. Així comença l’exposició sobre l’estiueig burgès entre l’any 1850 i el 1950, que va transformar Cardedeu paisatgísticament, i també en termes culturals i socials.
Fins a l’u d’octubre, l’exhibició repassa aquesta època al Museu Arxiu Tomàs Balvey. S’hi poden veure objectes de viatge i fotografies de l’estiueig en altres pobles del Maresme i del Vallès Oriental —que conformen la part itinerant de la mostra—, així com una sala dedicada a Cardedeu exclusivament.
L’exposició està dividida en tres fases: el viatge d’anada, amb algun exemplar dels vestits que duien per no embrutar-se les robes, les festes i l’interior de les cases. Cadascuna explica amb objectes com era aquella forma de vida.
El fenomen de l’estiueig estava protagonitzat pels membres de les classes benestants de Barcelona; més concretament, per les dones, els infants, el servei i les persones grans de la casa.
L’home seguia anant a treballar, per això era important que el poble tingués certa proximitat amb la capital. Tots els llocs per on passa l’exposició itinerant estan a un radi de 50 km. de Barcelona.
Cardedeu, però, no només era un lloc d’interès per aquesta proximitat. També era atractiu per l’arribada del tren el 1860 —que el feia més accessible—, per l’entorn rural situat a prop del Montseny, i per l’aire fresc i sec que s’hi respirava.
En aquella època eren novetat els “plans higienistes”, uns nous plantejaments mèdics que proposaven a la gent de ciutat sortir-ne per respirar aire pur i millorar la seva salut. De la mateixa manera, als pobles de costa hi anaven els barcelonins per respirar aire de mar.
Alguns estiuejants es feien construir una casa i fins i tot una torre amb jardí a Cardedeu i l’arquitecte per excel·lència era Manuel Joaquim Raspall.
Com que va coincidir amb el període del moviment artístic del Modernisme, actualment hi ha un gran patrimoni modernista al poble.
El llegat de l’estiueig comença amb l’Alqueria Cloèlia (la primera casa que es va construir), i segueix amb la Casa Viader, la Casa Amat i, fins i tot, el que avui dia són el Museu i l’Ajuntament.
Així com a alguns llocs, com la Garriga o Argentona, es van establir colònies d’estiuejants als afores de la vila, a Cardedeu els forasters vivien al centre, fet que els obligava a conviure amb els cardedeuencs.
Tot i això, hi havia moltes cases situades al carrer Pau Gesa, on donaven els magnífics jardins, i allà es diu que van crear la seva pròpia rambla. A més, seguien sense formar part de les mateixes esferes socials i, quan es relacionaven, ho feien des d’una desigualtat de poder: normalment els vilatans havien de servir i abastir els forans.
Hi havia un rebuig incipient donat per la impressió sociocultural però, com afirmen alguns testimonis en una part de l’exposició en format audiovisual: “els forasters eren ben rebuts si ells també rebien bé els cardedeuencs”.
Una figura cardedeuenca molt important que es relacionava amb els estiuejants més rics culturalment era Tomàs Balvey. Ell anunciava l’arribada dels barcelonins i feia promoció de l’estiueig a Cardedeu. Editava fulletons de la Sociedad de Atracción de Forasteros, on celebrava les excel·lències del poble:
“Son de gran valor sus condiciones climatológicas, hídricas y tipográficas, su situación poco distante de la capital, y los recursos que de que [sic] se ha hecho mérito.”, deia.
Finalment, l’exhibició comenta l’evolució d’un estiueig burgès a un turisme de masses, afavorit per la democratització de les vacances. Es considera que l’impacte de l’estiueig ha sigut sobretot positiu, per l’obertura de ment que ha comportat, i també per les petjades urbanístiques i arquitectòniques.
Per complementar l’exposició des de casa, és recomanable la visualització dels primers episodis de Temps de silenci, una sèrie de ficció produida per TV3 que mostra una caracterització del fenomen de l’estiueig molt encertada.
