‘Un conjunto con antología’
La Voz de Su Amo, 1967
L’eclosió del rock a finals dels cinquanta i l’aparició dels Beatles a principis dels seixanta va fer que sortissin grups per tot arreu. I a Catalunya també: Los Sírex, Los Mustang, Los Salvajes, Lone Star i uns quants més que tenien més seguidors del que ara pot semblar. Eren grups catalans que, això sí, cantaven en castellà i, a vegades, en anglès. El segon disc de llarga durada de Lone Star va ser aquest Un conjunto con antología. El grup el liderava el cantant i guitarrista Pere Gené, que tenia molt bona veu. La majoria de les cançons són versions d’èxits anglesos o nord-americans d’aquell moment, adaptats pels mateixos Lone Star, i sonen molt bé. Temes com “Comprensión”, “La casa del sol naciente” i “Muy lejos de aquí”, tots tres popularitzats per The Animals; “Río sin fin”, d’Ike & Tina Turner; “It’s A Man’s Man’s Man’s World”, de James Brown i cantada en anglès, o “Nuestra Generación” de The Who. Dues de les cançons estan compostes pels mateixos Lone Star, que, de fet, van ser dels primers a tenir alguns èxits amb cançons pròpies. En aquest cas són “Amor bravo” i “La leyenda”. Més endavant triomfarien encara més amb dues cançons també seves com són “Lyla” i “Mi calle”. Lone Star va canviar sovint de membres, però Pere Gené va ser l’únic que en va formar part fins a la dissolució del grup cap a l’any 2000.
