‘Les meduses no tenen orelles’
Adèle Ronsenfeld
Ed. 62
El debut literari exitós d’una escriptora francesa que, en aquest llibre, aboca part de l’experiència que viu. La protagonista és una jove parcialment sorda, que ha construït una relació especial amb el món que l’envolta .Hi ha un moment, però, que li diuen que la pèrdua és total i només es pot resoldre amb un implant. Sentirà totes les veus metàl·liques. Ha de decidir si ho accepta o no.
‘Zeitun’
Sílvia Alberich
Ed. Les Hores
“Tenia vuit anys i havia perdut la mare, la germana, l’àvia, el paisatge i les paraules.” La Nadine ha de marxar del Líban, país del qual l’autora n’és una enamorada, i l’adopta una família catalana. En el present en té quaranta, i s’adona que està arribant al final d’una etapa: s’esgota la relació de parella i ja no troba consol, com abans, en els versos. És, potser, el moment de tornar a canviar.
‘Cuc de seda. Claustre’
Valerià Pujol
Ed. de la Font del Cargol
Valerià Pujol (1952-1992) va deixar petja literària, malgrat que la mort prematura va estroncar una prometedora trajectòria. Amb motiu dels aniversaris del seu naixement i mort, es va celebrar l’Any Valerià Pujol i d’aquí ha nascut la recuperació de dos textos que va deixar inèdits i a punt de publicar, però que havien estat extraviats fins ara: una novel·la curta i un recull de contes.
‘Cadaqués’
Josep Pla
Brau Ed.
Aquesta és una reedició facsímil del text que Josep Pla va publicar l’any 1945, amb belles il·lustracions, sobre la vila empordanesa. En converses amb el metge i escriptor Víctor Rahola i amb el notari Salvador Dalí, pare del pintor (i també anant en la barca del seu amic pescador, l’Hermós) n’havia après molt. Aquest llibre és un retrat subjectiu del Cadaqués de Pla, i aquí rau el seu interès.
‘Mostel·lària’
Plaute
Adesiara
Plaute va ser un dels grans autors de comèdies clàssiques. Escrita fa gairebé dos mil anys, la comèdia Mostel·lària conserva la frescor i la gràcia de la seva trama. El vell Teopròpides torna a casa seva, a Atenes, després d’una llarga absència durant la qual el seu fill l’ha convertida en un cau de vici. L’espavilat esclau Tramió se les enginyarà per amagar-l’hi tot dient-li que està embruixada.
