Miroia Miró Mont-roig
Autor: Martí Rom
Imatges: autors diversos
Editorial: Arola Editors
Lloc i any d’edició: Tarragona, 2022
Pàgines: 508
Cal celebrar l’aparició de llibres necessaris en el nostre panorama artístic i cultural com Miroia Miró Mont-roig (Arola Editors), de Martí Rom. L’autor ha dedicat quatre dècades de la seva vida intel·lectual a estudiar i difondre la personalitat i l’obra d’un dels nostres artistes universals més arrelats a la terra: Joan Miró Ferrà (1893-1983). Ho ha fet llibre a llibre, article a article, afegint abundant informació a les biografies existents de l’artista. I, sobretot, ho ha fet impulsant el que fins al 2018 va ser el Centre Miró. Aquest espai a Mont-roig del Camp va posar aquesta població al mapa, població que Miró sempre va dur al cor de la seva memòria sentimental per haver-hi passat els estius de la seva infantesa i joventut, i que va inspirar pintures famoses com La masia.
El currículum de Martí Rom dedicat a la vida i obra de Miró és espectacular, ja que abans de Miroia Miró Mont-roig és autor de diversos documentals sobre l’artista i dos llibres més, publicats per la mateixa Arola Editorial: Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929), publicat el 2012, i Miró Mont-roig: El xiscle de l’oreneta (1930-1983), publicat el 2018. Encara va tenir temps de presentar-lo al Centre Miró abans que el tanquessin. En un dels textos inclosos al llibre Miroia Miró Mont-roig, Rom explica els detalls d’aquesta decisió de l’Ajuntament. El lector podrà imaginar el disgust de Rom i l’altra gent implicada en aquest centre expositiu i etnogràfic, obert el 2005, i que havia rebut 78.011 visites. El Centre Miró ja era un espai de referència a Mont-roig del Camp. L’excusa: l’obertura del Mas Miró, que està fora de la població. S’hi ha d’anar expressament i s’hi va, però el poble de Mont-roig en queda al marge. Vet aquí, doncs, la necessitat històrica per part de Martí Rom de recollir en aquest volum ara publicat, farcit de dades, fotografies i un aplec considerable d’articles publicats de manera dispersa, en revistes, i que ara han pres forma en aquest llibre en què l’escriptor sent la necessitat d’homenatjar, un cop més, Joan Miró, i en el qual encara podem llegir més dades a afegir a la biografia mironiana, com un arbre genealògic més complet de l’artista que li va inspirar els documentals: D’un roig encès: Miró i Mont-roig (1979) i Mont-roig, tornaveu mironià (2002).
