Estava preocupat. El noi que solia quequejar estava molt preocupat. “Amics, no arribo a temps”, havia whatsappejat la noia que sempre feia tard. I ara el sopar de tres seria un sopar de dos: ell i, a l’altra banda de la taula, ni més ni menys que… el noi que parlava cridant!
El noi que solia quequejar se sentia petit al costat del noi que parlava cridant. Es pensava que el seu amic tenia més seguretat, més valentia i més reconeixement que ell.
Estava preocupat. El noi que parlava cridant també estava molt preocupat. “Amics, no arribo a temps”, havia whatsappejat la noia que sempre feia tard. I ara el sopar de tres seria un sopar de dos: ell i, a l’altra banda de la taula, ni més ni menys que… el noi que solia quequejar!
“Està tan segur del que vol… I mai té por d’enfrontar-s’hi”. Així és com el noi que parlava cridant veia al seu amic. “Ell sí que té seguretat, valentia i reconeixement”. Estava decidit: suspendria aquell sopar. El noi que solia quequejar li feia massa enveja.
