El meu gat es diu Julio Romero de Torres, però a casa li diem Missi, diminutiu de Missifú i aquest, hipocorístic de Fumanxú, un dels meus herois de petit. No té ni cinc cèntims a la Caixa, el beneit, però viu feliç atacant aspiradors i papallones.
Milions d’anys ha trigat el Ter a llaurar el meandre de Sant Pere de Casserres, però al restaurant que en controla l’entrada fan pagar tres euros per veure-ho. Com es posa preu a la geologia?
Ahir vaig pagar la gasolina a dues-centes setze pessetes el litre, més cara que el vi. Potser les terres estranyes de l’Aràbia Saudita haurien d’haver estat beneïdes pels Déus amb vi xarel·lo i figues. Total, pel mal ús que en fan dels calés del petroli…
Aquest darrer estiu ha estat estrany i la tardor no ha existit. Els homes del temps de TV3 diuen que és excepcional, però desconec si els seus càlculs i dades es remunten fins al cretaci o al càmbric. No ho crec. Tenen l’escala temporal una mica sobrevalorada.
Potser hauria d’anar demà mateix a treure tots els calés del banc i guardar-los, canviats a dòlars, en una caixa d’espardenyes, (ui, esportives) Nike, d’aquelles que cusen nens vietnamites a cap preu, o això diuen. Ara em venen les paraules d’en Fabià Estapé, que si tots anéssim demà a treure els calés del banc, no hi serien. Quins collons. No sé si anar-hi, doncs.
Les merles de davant de casa segueixen desafiant-me cada matí totalment alienes a les fluctuacions de Wall Street o a les bajanades de Trump. Deuen ser amigues del meu gat, el que no té un euro.
La moto se’m resisteix i cada dia que provo d’entrar-la al menjador de casa, se m’encalla al revolt del replà de l’escala, no hi ha collons. De moment.
No he sabut explicar encara perquè els neutrins del Gran Sasso anaven més ràpid que la llum, ni perquè els mitjons del Decathlon duren dues rentades abans d’autodestruir-se, ni perquè pels costats dels Calvin Klein que em varen regalar aquest Nadal em surten els pebrots, inflats de tanta mentida, de tanta malaurança, de tanta irrellevància.
Potser d’aquí a poc ni el diccionari tindrà collons de deturar les bales.
Rock me mama
