El multioscaritzat director de films com “Tres Reyes” (1999), “The Fighter” (2010) o “American Hustle” (2013), David O. Rossell, es posa de nou rere les càmeres set anys després de filmar “Joy” (2015) a “Amsterdam”, film de ficció històrica, inspirat llunyanament en uns fets semblants. L’any 1933, a Nova York, el doctor Burt Berendsen (Christian Bale) i el seu amic, l’advocat Harold Woodman (John David Washington), són cridats a assistir a l’autòpsia del cadàver de Bill Meekins ( Ed Begley, Jr.), un general de la I G. M., una mena d’heroi nacional, ja que sembla haver estat enverinat. Immediatament després són testimonis del sospitós atropellament de la filla del difunt, Elizabeth (Taylor Swift), i Burt i Harold passen a ser els principals sospitosos de l’assassinat, assetjats per la policia.
Aleshores arranca un flashback que ens du al front europeu de la I G. M., on Burt Berendsen és forçat a allistar-s’hi per les pressions de la seva família política. Allà és on Burt coneix a Harold, companys de batalló, i un cop ambdós són ferits en combat – amb seqüeles per Burt com grans cicatrius a la cara o un ull de vidre – faran amistat amb la seva infermera, Valerie Voze (Margot Robbie), americana també. Tots tres forjaran una particular camaraderia, convivint plegats a Amsterdam, enmig de festa i bonhomia, ciutat on Valerie desenvolupa també les seves capacitats artístiques fent obres amb restes de metralla.
“Amsterdam” és un film que combina amb poc encert gèneres com el thriller, el film polític o la comèdia i el resultat és força decebedor en tots els àmbits. Converteix Amsterdam en una ciutat que s’encomana de l’imaginari parisenc, bohemi i lletraferit, dels feliços i extàtics anys 20. Qüestió que porta al cineasta americà a diverses filigranes cinematogràfiques que copien formats estètics de les avantguardes artístiques que encara reforça més el costat artificiós i impostat del producte.
Un film que es troba també més a prop de la caricatura que del film polític i reflexiu que es pretenia. Enmig d’espies, detectius i conspiracions polítiques, el cineasta O. Russell intenta dur a terme una denúncia al·legòrica sobre el feixisme alemany i la seva penetració en la societat americana de l’època. Parla de societats secretes, organitzacions amb gran poder d’influència en les elits econòmiques del país, cas d’una de les famílies adinerades protagonistes, els Vozer, amb el fill Tom Voze (Rami Malek) – germà de Valerie – i la seva dona, Libby (Anya Taylor Joy).
L’aspecte més de comèdia desimbolta no acaba mai de trobar el to, sovint escorada cap al ridícul, acompanyada d’una tendència molesta al grotesc. Un film ambiciós que compta amb un repartiment de primera, amb més estrelles que al firmament, completat també amb Mike Myers, Michael Shannon, Zoe Saldaña o Mathias Schoenaerts. Un repartiment tant estel·lar com desaprofitat on, paradoxalment, un actor donat a la gesticulació fàcil com el veterà Robert de Niro – aquí en el rol d’un veterà de guerra de gran influència social, Gil Dillenbeck, que ha de fer un discurs a la nació que podria fer caure al president Roosevelt i a la democràcia americana – aquí apareix contingut i sobri en el seu transcendental paper.