Sovint en la nostra vida ens trobem amb situacions que no desitgem o que no gaudim plenament. En aquests moments ens pot aparèixer la idea que necessitem un canvi. Altres vegades els canvis apareixen en la nostra vida sense haver-los planificat.
Pot ser que siguem persones atrevides, intrèpides i valentes i sapiguem llançar-nos a la piscina o saltar al buit. Però pot ocórrer que una part nostra resulti més curosa i experimenti un cert nivell d’estrès, especialment quan es tracta de grans salts.
Una forma més amable de plantejar-nos un canvi és la transició. La transició ens permet moure’ns d’un lloc a un altre de tal forma que puguem anar assumint els avenços cap a noves situacions d’una manera més segura.
Fins i tot en els moments en què, tal vegada, necessitem una empenta i agafar impuls per prendre decisions ràpides, la transició ens permet viure el canvi des de més plenitud i tranquil·litat.
Imaginem un canvi de feina, un canvi en una relació, un canvi de lloc de residència o qualsevol canvi important en la vida.
Imaginem que estem davant d’aquest gran canvi i ho vivim metafòricament com si estiguéssim a la vora d’un precipici. Davant d’aquest precipici, probablement experimentem una certa sensació de por, vertigen o inseguretat.
I si davant d’aquest precipici poguéssim imaginar que hi ha alguna manera de descendir-lo, per exemple, amb una corda, fent descansos de tant en tant en algun replà, és a dir baixant lentament i pas a pas?
Canvia la sensació de por, vertigen o inseguretat?
Aquesta transició que acabem d’imaginar en la metàfora és aplicable a la situació que estem vivint en la nostra realitat, només que en lloc de baixar amb una corda tal vegada podem dissenyar alguns passos per anar transitant aquest canvi. És important que cadascun dels passos siguem capaços de dur-lo a terme amb tranquil·litat en lloc d’estrès.
Aquesta estratègia comporta davant de tot un estat de presència en el qual dirigim la nostra atenció al moment present.
Podem començar donant-nos compte d’on estem, de què sentim, de com podem preparar-nos per a aquesta tarda o per a demà, què hem d’atendre en els pròxims dies, etc.
D’aquesta manera, en lloc de deixar que la nostra ment es traslladi a un lloc desconegut o molt allunyat del lloc en el qual estem ara, podem, des del present, imaginar aquests passos que van configurant un camí, el camí de la transició.
La sensació de poder avançar pas a pas normalment ens tranquil·litza i ens permet anar trobant els recursos per fer cadascun dels passos següents.
Tens algun gran repte al davant?
Quina seria la metàfora que el representaria per a tu?
Pots trobar la manera de transitar en la metàfora pas a pas?
Com et sents després?
Et resulta, potser, una mica més fàcil dissenyar els passos en la teva situació real?
