La guionista Clara Roquet –10.000 km (2014, Carlos Marquès Marcet), Costa Brava, Lebanon (2021, Mounia Akl)–, responsable dels curtmetratges El adiós (2015) i Les bones nenes (2017), condueix amb mestratge i subtil sensibilitat el seu debut en el llargmetratge Libertad.
Una sensible aproximació a la complicada i impossible amistat de dues noies d’orígens socials diferents, Nora (Maria Morera –la nena protagonista de la pel·lícula La vida sense la Sara Amat del 2019 de Laura Jou–) i Libertad (Nicolle García), durant unes vacances d’estiu a la costa.
A través d’una mirada observadora, atenta i punyent, Clara Roquet retrata l’esfondrament d’un món a ulls d’una nena que desperta amargament a la vida enmig d’una adolescència convulsa.
A estones, recordem La ciénaga de Lucrecia Martel i la seva atmosfera corrompuda de degradació d’una família i el seu servei domèstic en un xafogós estiu austral. L’Alzheimer de l’àvia (Vicky Peña), amb la seva memòria esvaïda i les consegüents confusions d’identitat del seu voltant, esdevé metàfora també d’aquesta descomposició familiar. El film tracta de la distància insalvable entre dos mons, dues classes socials oposades, el que separa la cuidadora i servei de neteja d’una família benestant amb la seva casa d’estiueig a la costa. I com aquesta distància social acaba adulterant i frustrant l’amistat de les dues nenes.
La resta del repartiment el completen Nora Navas com a mare de la Nora, dona desorientada i perduda enmig de la deriva familiar, i un secundari David Selvas com a pare absent que quan entra en escena és per confirmar la implosió familiar que es covava feia temps.
