La pandèmia que ha assolat el planeta ha remogut la realitat artística i cultural a la impensada. Però la imaginació al poder de la creativitat i la voluntat de concreció en una obra, la va reconstruint de mil maneres a través d’iniciatives com ara Objectiu Fotoliterari 12-20, un gran angular. Es tracta d’un àlbum de fotografies de Juan Carlos Luna Monfort, que s’acompanyen de textos de 52 autors que s’han inspirat en les imatges. Produccions Impossibles ha tingut cura de l’exquisida edició.
Si per causa de la Covid no es podien dur creadors a la Casa de l’Artista en Terres de Cruïlla, es va pensar a dur els artistes a la Sènia i als paisatges que han estat la font d’inspiració de les fotografies de Juan Carlos Luna Monfort. Luna va fer 110 fotografies. Per votació popular se’n van escollir la meitat. La tria ha esta tan personal com selecta, i el resultat del maridatge entre imatge i text és un goig per contemplar.
Un cop triades les imatges que havien d’inspirar els textos, els curadors de la iniciativa van posar una condició als autors dels escrits deutors de la imatge triada segons el seu gust i motivació: el text havia de tenir un màxim d’extensió: 2.021 espais, xifra que coincideix amb l’any de realització del projecte. Alguns autors han fet textos breus, d’altres s’han ajustat al nombre exacte d’espais –qui escriu aquest article, per exemple–, i d’altres s’han excedit potser una mica, però els curadors han trobat una solució afegint la continuació del text a les pàgines finals de la publicació. No es podia malmetre la maquetació que preveia posar el text a la pàgina esquerra de la imatge que ocupa la pàgina dreta.
Lluís Puig i Gordi, Conseller de Cultura a l’exili, signa el pròleg d’Objectiu Fotoliterari 12-20. “Les fotografies de Juan Carlos Luna Monfort ajuden a transmetre la part principal de la força tel·lúrica d’un paisatge que reflecteix la naturalesa, que és també la seva singularitat, d’aquells qui l’habiten”. Força i encant que transmeten fotografies de camins arbrats, boscos feréstecs, construccions de pedra seca –molasses i marges–, oliveres centenàries, ponts i rius, cels a l’albada i a la posta, muntanyes minerals que es retallen en un horitzó blau, esglésies i campanars, i vistes panoràmiques de la Sènia, tot reforçat pels textos personals, singulars.
