Segons la Viquipèdia, la síndrome postvacacional es defineix com “l’estat que es produeix en el treballador en fracassar el procés d’adaptació entre un període de vacances i d’oci amb la tornada a la vida activa, cosa que produeix molèsties que ens fan respondre a les nostres activitats rutinàries amb un menor rendiment”.
Afecta un 35% de la població i majoritàriament dones, perquè són les que més estrès pateixen en haver de compatibilitzar la vida laboral amb la vida familiar i la cura dels fills.
Els símptomes més generalitzats són esgotament, tristesa, nerviosisme, insomni i apatia; símptomes que solen durar entre 15 i 20 dies.
Encara que no hi ha un remei infal·lible per a combatre aquesta síndrome, sí que hi ha pautes que poden seguir-se i que ajuden molt per a evitar aquestes situacions:
–No esperar a tornar de les vacances fins a l’últim moment. L’aconsellable és arribar almenys entre tres i quatre dies abans per així anar-se adaptant als horaris i a la rutina i preparar-nos físicament i mentalment.
–Compaginar la feina amb alguna activitat d’oci, esport o algun hobby.
–No emportar-se feina a casa durant les primeres setmanes.
–Prendre’s amb una certa calma el primer dia de feina i actuar per prioritats. Obrir e-mails, organitzar la feina i començar per aquelles tasques que ens resultin més plaents i anar augmentant la complexitat a poc a poc i a mesura que avança el dia. No podem plantejar-nos solucionar totes les tasques que tenim pendents en un sol dia.
–Començar el primer dia compartint experiències amb els companys per iniciar amb un bon clima laboral.
–Dormir el dia anterior prou hores per afrontar-lo de la millor manera.
En definitiva, s’ha d’evitar que la tornada a la normalitat es produeixi d’una manera brusca. Es tracta d’anar introduint-se de nou al treball d’una forma gradual i natural.
La síndrome és proporcional a la durada de les vacances, per la qual cosa una manera de solucionar-la és distribuir-se el període vacacional al llarg de l’any i no acumular-lo tot en la mateixa època.
També depèn molt de la relació que tinguem amb companys i caps, així com el grau de satisfacció que tenim a la nostra feina, per la qual cosa és el moment de plantejar-se si el que fem realment ens apassiona o si, al contrari, hem de valorar seriosament iniciar una nova etapa professional.
