Ja tenim aquí la tardor. Les flors de colors vius es van transformant en fulles ataronjades que despullen mica en mica tots els arbres de la ciutat. El paisatge canvia, però l’estat d’ànim també. De fet, hi ha qui diu que aquesta és l’estació més melancòlica de l’any, ja sigui per la persistent depressió post-vacacional o l’arribada del fred a marxes forçades.
Ara és l’hora de desfer-se d’aquelles enganxoses cançons d’estiu que hem cantat i ballat fins a la sacietat per donar pas a uns sons més nostàlgics i relaxants ideals per acompanyar una nit plujosa de sofà, manta i te calent. Una estació de l’any que ha inspirat des d’emblemes musicals com Louis Amstrong fins a grups del panorama actual com Mishima o Love of Lesbian, passant pels acústics anglosaxons d’Ed Sheeran o Passenger.
