La netedat innata que emergeix tot d’una i que impera en l’espai on l’aire n’és amo i senyor,
ha aconseguit unes formes perfectament nítides que es dibuixen soles en l’horitzó.
No tenen un inici ni un final, s’entrellacen entre elles,
emergint i amagant-se,
juganeres elles.
N’hi ha que deixen entreveure que potser més enllà i hi ha un oceà,
on anar-s’hi a capbussar,
o potser poder-lo travessar tot observant cada racó,
sols en la llunyania pots entrellucar llur flonjor.
