El 13 de maig de 1984 hi va haver casori sonat a Sant Julià. I és que, en lloc de l’habitual bateig geganter, en Pàmfil i l’Elisenda van anar per feina i es van esposar només d’arribar al poble. Aquell mateix dia també naixia una primera colla gegantera que, tot i alguns alts i baixos, arriba en plena forma per celebrar, en gran, el 40è aniversari de la parella. La cita, aquest dissabte.
La iniciativa de tenir uns gegants del poble va sorgir dels membres de la revista local Relleu, que es va editar entre 1977 i 1986. Al darrere, un grup de joves decidits a imprimir aire fresc a la grisor que imperava tot just liquidada l’etapa franquista. Un dels primers reptes que es van marcar va ser la restauració de l’ermita de Sant Roc i la recuperació de les seves festes populars al seu entorn, l’any 1977. Arran d’això, ells mateixos van impulsar la construcció de quatre gegants casolans. Tenir-ne uns de propis del poble encara era un somni.
L’oportunitat va aparèixer arran d’una casualitat, a principis de 1983. Dos dels membres del mateix col·lectiu Relleu, Julià Casacuberta, que estudiava a Barcelona, i Lluís Vilalta, que hi estava fent el servei militar, tot passejant pel carrer Aribau van veure a l’aparador de Pirotecnia Estapé dos gegants inacabats que els van cridar l’atenció. Tot just tenien feta la testa, mig cos i els braços, però feien patxoca i el preu –unes 60.000 pessetes– semblava assumible. Per això, van córrer a proposar-ho a l’Ajuntament, aleshores amb Lluís Fiter d’alcalde, que va accedir de finançar-ne una part. La resta es va cobrir amb la col·laboració d’algunes entitats del poble.
La mateixa gent de Relleu, amb el suport de diversos veïns, van acabar d’equipar i vestir les figures. Ell, un autèntic legionari romà, amb el seu casc amb plomall vermell i espasa en mà. Ella, una dama d’estètica indefinida empunyant un ram de flors. Només faltava posar-los nom. Van preparar una llista amb una trentena d’opcions i la van passar a les escoles del poble: van escollir Pàmfil i Elisenda. Per acabar de completar la comparsa, van encarregar a l’històric taller barceloní El Ingenio la construcció de quatre capgrossos: l’Ansat, la Fogona, el Baró de Meda i la Tupina Fina, que també van assistir al casament. La festa es va celebrar a la plaça Major, amb el grup Artristas com a mestres de cerimònia, i els gegants de Vic, Centelles, Arbúcies i l’Esquirol de convidats d’honor. Malauradament, tot just donar-se el sí, es va posar a ploure.
Per aquest dissabte, en canvi, no hi ha previsió de pluja. La festa del 40è aniversari començarà a les 4 de la tarda a la zona esportiva amb la tradicional plantada de gegants de les vuit colles convidades. A les 5 s’iniciarà una primera cercavila fins a la plaça de Catalunya, on a les 7 hi haurà la ballada conjunta. La celebració continuarà amb un sopar geganter per a les colles participants. A partir de les 9 del vespre arrencarà una segona cercavila pels carrers del nucli històric i il·luminada amb torxes. El recorregut culminarà a les 11 de la nit al pavelló, on s’escenificarà el comiat. Entre les sorpreses, l’estrena d’un nou gegantó que han construït els alumnes de les escoles Bellpuig i El Roser.
Ara fa 10 anys, amb motiu del 30è aniversari, es va aprofitar per fer un rentat de cara als gegants i se’n va alleugerir l’estructura per fer-los més portables. Només dos anys abans, el 2012, s’havia reprès l’activitat de la colla, aturada durant més de 10 anys. Al capdavant, Josep M. Molist, actual primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, que confia que la festa d’aquest dissabte esdevingui “una diada gegantera inoblidable per a tots”.
