El 3 d’abril de 1991 es va publicar un disc que capgiraria la història del pop i el rock a casa nostra. El treball es titulava Raons de pes (Salseta Discos) i era el debut dels gironins Umpah-Pah, una banda liderada per l’incombustible Adrià Puntí amb una posada en escena original i desacomplexada que l’equiparava a les propostes de pop-rock d’àmbit internacional. Per primera vegada (amb el permís dels banyolins Kitsch), una banda catalana es podia programar en un festival amb artistes internacionals sense fer-hi escudella. Umpah-Pah, doncs, a base de reggae, pop i rock, va revolucionar una escena, la catalana, gràcies a hits com La catximba, que es va convertir en tot un himne. El videoclip que va acompanyar aquest primer single, a més, es va rodar a Jamaica en un desplegament inèdit fins llavors en un grup català. El segon disc d’Umpah-pah va ser Bamboo Avenue (el nom del carrer principal de Kingston, la capital de Jamaica) i va arribar just un any després del debut. Més endavant va venir Bordell (1994) que es va presentar acompanyat de Triquiñuelas al óleo, el seu primer disc en castellà.
El 1996 la banda va editar el seu darrer disc, titulat La columna de Simeón. El pas al castellà no els va provar i la banda es va acabar dissolent. Per sort, el seu líder i ànima, Adrià Puntí, no va plegar veles i va encetar una carrera en solitari que de moment, amb alts i baixos, continua activa. Puntí va debutar en solitari amb Pepalallarga i… (1997) i va seguir amb L’hora del pati (1999), Maria (2002) i La clau de girar el taller (2015), la seva darrera entrega discogràfica. Amb ell, l’esperit Umpah-Pah segueix viu.
