El Collsacabra va tenir alguns dels primers monuments funeraris de la península Ibèrica. Aquesta és la conclusió a què arriben els investigadors que els estudien, reforçades per les evidències de la darrera campanya arqueològica, el passat mes de setembre. Aquestes construccions datarien aproximadament de l’any 4700 abans de la nostra era, al neolític mitjà. L’arqueòloga centellenca Anna Gómez Bach, investigadora principal del projecte, en va parlar dissabte a Tavertet, en una conferència inclosa al cicle Collsacabra Viu.
Els túmuls funeraris són “molt més complexos del que semblava en un primer moment”, va explicar l’arqueòloga. Se n’han excavat tres en profunditat, i n’hi ha quatre més que encara són inèdits. Es tracta inicialment d’un enterrament d’un sol individu (tot i que se n’hi poden afegir més amb el temps) ubicat a la part central i envoltat d’un mur de forma circular. Sobre aquest se sostenia una estructura de fusta que va desaparèixer amb el pas del temps. “No es pot menystenir aquesta arquitectura funerària, tot i ser en fusta i materials peribles, no és una simple construcció oportunista.” Els qui la van fer van necessitar una preparació, i una certa logística dels materials, cosa que implica també un sentit de domini del territori. “Volen marcar que això és nostre”. I per tant, comença una certa complexitat social. A l’actual Catalunya només hi ha construccions semblants, poc abans d’aquestes, al sud del país. Entre aquests monuments funeraris i altres estructures dolmèniques, el Collsacabra en registra una setantena.
El projecte de recerca que dirigeix Anna Bach, i que parteix de recerques anteriors dutes a terme per Walter Cruells i Miquel Molist, estudia els comportaments de les primeres comunitats agrícoles establertes a la zona de la vall de Sau i el Collsacabra. La cova de les Pixarelles, en aquest sentit, ha donat pistes sobre la forma en què practicaven la ramaderia. Les abundoses restes de bòvids que s’hi han trobat indiquen que aquests eren els animals dels seus ramats. I amb ells no feien grans migracions, sinó moviments dins de la mateixa zona, des del fons de la vall cap a les parts més altes. I per la ubicació de la cova, força de mal accés, és evident que les parts d’animals ja hi pujaven trossejades. “La cova té un corrent d’aire que els permetia potser la conservació de la carn per tenir-ne durant l’any, que per a ells era un problema”. Així doncs, és possible que per als primers agricultors del Collsacabra les Pixarelles fossin una mena de gran fresquera.
Els treballs arqueològics també s’han dut a terme al pla del Castell, amb uns resultats interessants. Aquí ja es coneixien restes de muralles del període ibèric, però per sota hi ha testimonis de la primera edat del ferro i del final del bronze. Indicis del fet que hi podria existir un primer urbanisme estructurat en aquesta zona del Collsacabra cap a l’any 1100 aC.
