Actualment, un estudi publicat en la revista d’accés obert New Mitjana & Society i liderat de manera conjunta per una investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i altres 19 universitats ha analitzat el paper que exerceixen les xarxes socials en la difusió de teories conspiranoiques i la relació entre l’ús d’aquestes plataformes i la creença en aquesta mena d’argumentacions fal·laces per part dels usuaris.
“Les característiques i particularitats de funcionament de Twitter, una xarxa social més orientada al consum de notícies, augmenten la pressió social sobre el que es publica, i a la vegada podria reduir la circulació d’informació no verificada o de tipus alternatiu respecte a altres xarxes socials, com Facebook o YouTube, amb característiques més favorables a la difusió d’aquestes teories”, explica Ana Sofía Cardenal, professora en els Estudis de Dret i Ciència Política i investigadora del grup de recerca eGovernanza: administració i democràcia electrònica (GADE), i una de les autores principals d’aquest treball, que ha analitzat les dades obtingudes mitjançant enquestes en 17 països europeus abans i després de la pandèmia sobre diferents xarxes socials, com Twitter, Facebook, YouTube i diverses aplicacions de missatgeria com WhatsApp.
Els autors d’aquesta recerca argumenten que no totes les plataformes de xarxes socials afavoreixen per igual la difusió de les teories de la conspiració. La diferent arquitectura i les prestacions d’aquestes plataformes influeixen en la difusió d’aquestes teories en definir els usos potencials, el comportament dels usuaris, el tipus d’interaccions i els processos de transmissió d’informació.
“Aquesta estructura fa que en una plataforma com Twitter, per exemple, el contingut conspiratiu pugui ser desacreditat ràpidament o possiblement arribar a ofegar-se amb informació de millor qualitat o amb el gran volum dels qui estan disposats a saltar ràpidament i corregir percepcions errònies”, apunten els autors. Així mateix, segons els resultats obtinguts, els usuaris de Twitter combinen una educació superior a la mitjana amb una major tendència a buscar notícies i participar en debats polítics que qualsevol de les altres plataformes del nostre estudi, unes característiques pròpies d’usuaris que acudeixen a fonts d’informació fiables i de major qualitat.
No obstant això, en altres xarxes socials com Facebook o en aplicacions com WhatsApp, on el tipus de vincle dels usuaris és més pròxim, com a familiars o amics, les persones no participen tant en la comprovació d’informacions o de continguts dubtosos. És més, existeix una relació directa entre utilitzar Facebook, YouTube i WhatsApp i tenir creences conspiranoiques sobre la Covid-19.
“Aquest tipus de xarxes socials i plataformes de missatgeria tendeixen a ser espais més privats i protegits, la qual cosa podria augmentar la circulació d’informació alternativa”, apunta Cardenal sobre la difusió de faules, fake news i conspiracions en aquestes plataformes.
Encara que la difusió de teories falses a internet ha estat una constant des del seu origen, la pandèmia de la Covid-19 ha potenciat la presència i intensitat de les conspiracions en les xarxes socials. Tant és així que, fins i tot poc després de declarar la pandèmia, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar la situació d’“infodèmia”, a causa de la quantitat d’informació falsa que va començar a circular amb el brot causat pel coronavirus.
L’estructura d’aquest treball, amb la primera enquesta realitzada abans del brot de la Covid-19, el desembre de 2019, va permetre avaluar i analitzar el comportament dels usuaris i la difusió de diverses teories, no totes elles fiables ni oficials.
“En la primera enquesta, abans del brot de la Covid-19, preguntem als nostres participants per l’ús de plataformes i serveis de missatgeria. I en la segona, realitzada el maig de 2020, ja en plena pandèmia, vam fer apilament de les teories de la conspiració més comunes sobre l’origen i el tractament de la Covid-19, i preguntem als nostres enquestats sobre les seves creences cap a aquestes teories”, exposa Cardenal sobre el desenvolupament d’aquest treball. En preguntar per l’ús de les plataformes abans del brot de la Covid-19 ens assegurem que els enquestats eren usuaris de les plataformes amb anterioritat a l’aparició de teories falses sobre l’origen i el tractament de la Covid-19. D’aquesta manera, eliminem la possibilitat d’una relació inversa; és a dir, que fora la circulació de conspiracions la que atragués els usuaris a unes certes plataformes.
La situació d’incertesa i el temps més elevat passat a casa per part d’una gran majoria de la població va afavorir la difusió d’aquesta mena d’informacions no verificades. D’una banda, l’ansietat davant l’amenaça va augmentar la necessitat de saber, de tenir explicacions vàlides sobre el que estava passant, la qual cosa va incrementar la demanda d’informació durant la pandèmia. D’altra banda, en els primers mesos de la pandèmia, es va detectar una escassetat en l’oferta a causa de la falta d’informació oficial contrastada.
“Es va produir la tempesta perfecta i aquest desequilibri entre la demanda i l’oferta es va convertir en una oportunitat perquè circulessin tota mena de conjectures i explicacions falses sobre el virus”, subratlla la investigadora de la UOC.
D’altra banda, els autors adverteixen que comprendre com es difonen aquest tipus de teories conspiranoiques en les plataformes i xarxes socials és clau per desenvolupar estratègies capaces de corregir les percepcions errònies i les seves conseqüències. En concret, aquest treball planteja el desenvolupament de mecanismes específics en cada xarxa social que ajuden a identificar les notícies falses i a corregir les percepcions errònies per part dels usuaris.
“Les plataformes han de treballar més per fer que els seus productes siguin més segurs, especialment quan es tracta de salut pública”, conclouen els experts, que destaquen que, en els últims mesos, les empreses ja han posat en marxa mesures per etiquetar la informació que no està verificada o alternativa, la qual cosa inclou les conspiracions.
