Els científics han intentat cada vegada més comprendre com funciona l’atenció plena i s’han presentat un seguit de propostes basades en l’evidència sobre com funciona l’atenció plena i aquestes continuen actualitzant-se a mesura que sorgeixen nous coneixements d’investigació.
Tenint en compte una varietat de teories basades en evidència, a continuació es descriuen breument 10 mecanismes d’acció que influeixen en millores de la salut, el benestar i el funcionament humà atribuïdes a l’atenció plena o mindfulness:

1. Canvi de percepció:
   Practicar l’atenció plena crea un canvi de percepció en la forma en què responem i ens relacionem amb els pensaments, sentiments i estímuls sensorials. Aquesta major distància perceptiva ajuda a formular una visió menys estàtica de nosaltres mateixos i del món que ens envolta, relacionant-nos amb l’experiència com un fenomen observable.
2. Consciència corporal i situacional:
   Ser més conscient del cos pot ajudar a fomentar una millor postura corporal, equilibri, bones formes de moviment i autocura orientat al cos i una major consciència de la situació també pot conduir a una sèrie de beneficis, com millores en la competència per a la presa de decisions, avaluació de riscos i acompliment de tasques.
3. Desafecció:
   L’atenció plena o mindfulness augmenta la capacitat per no aferrar-se a idees, conceptes, objectes, possessions, circumstàncies, situacions i experiències.
   L’ús de l’atenció plena per tornar-se menys enganxat arriba a millorar la satisfacció amb la vida. Actitud oberta i creativa.
4. Canvis en el funcionament del cervell:
   La pràctica de l’atenció plena produeix canvis neurològics en diverses àrees del cervell, com l’escorça cingulada anterior, l’ínsula i les estructures de xarxa de la manera predeterminada. Aquests canvis influeixen en una sèrie de funcions fisiològiques i psicològiques, que van des de com processem nova informació fins a mantenir les nostres emocions en equilibri.
5. Acceptació:
   L’acceptació és una part important de l’atenció plena i s’entén que millora la capacitat per estar satisfet amb les circumstàncies en què ens trobem i no vol dir que no haguem de prendre les mesures necessàries per millorar la situació amb atenció plena.
6. Augment de l’espiritualitat:
   El creixement en l’espiritualitat també ajuda a ampliar la perspectiva de la vida i condueix a una reavaluació de les prioritats de la vida.
7. Regulació de les emocions:
   La major capacitat per autoregular les emocions i els pensaments no només fa que sigui més fàcil atendre processos emocionals o cognitius inútils sinó que també pot millorar les habilitats interpersonals i de relació.
8. Disminució de l’excitació biològica i psicològica:
   La respiració conscient o la consciència de la respiració és una part important de la pràctica de l’atenció plena i s’ha demostrat que augmenta la producció en un nervi cranial primari conegut com a nervi vague, que s’estén des del tall cerebral fins a l’abdomen, ocasionant una reducció de la freqüència cardíaca i respiratòria, el que ajuda a fomentar la calma i la relaxació, així com a millorar la capacitat per fer front a situacions estressants.
9. Regulació de l’atenció:
   L’atenció plena ajuda a perfeccionar les habilitats d’atenció. Durant la pràctica de l’atenció plena, la idea no és centrar tota l’atenció en un objecte com la respiració, la postura corporal, els sons de la natura, moviments corporals o fenòmens mentals, sinó descansar aproximadament entre el 40% i el 50% de l’atenció en un punt focal determinat mentre romanem conscients i oberts al que pugui estar passant.
10. Deixar anar:
    A l’aplicar conscientment la consciència a l’anar i venir dels fenòmens mentals i sensorials, l’atenció plena pot ajudar a conrear una major comprensió de la naturalesa transitòria o impermanent de la vida.

• El 9 Nou

• #mindfulness